Resultats de la cerca
Es mostren 2625 resultats
Campelles
Despoblat
Despoblat del municipi de Vilafranca de Conflent.
Al segle X era possessió del monestir de Ripoll i a partir del segle XI dels senyors de Bell-lloc
baronia de Bestracà
Història
Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà (Garrotxa), concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d’Oltrera.
Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
Sant Marçal
Capella
Caseria
Caseria, masia i capella del municipi de Prats de Lluçanès (Lluçanès), situada al NE de la vila, a la vall de Santa Creu de Joglars.
Existia ja el 1176, sota el domini dels senyors de Lluçà La capella actual fou refeta per Climent Marçal el 1746
Claret de Figuerola

Sarcòfags de Claret de Figuerola
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torà de Riubregós (Segarra), al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (de la qual depèn l’església de Sant Serni del Bosc).
L'església, d'origen romànic, conserva sarcòfags dels senyors feudals D’aquest poble anaren algunes famílies a repoblar Lleida des del 1150
Costumà
Llogaret
Llogaret, pràcticament despoblat, del municipi de Benifallet (Baix Ebre), a la vallada de Costumà
, part baixa de la vall de Cardó i de Planelles.
Ramon Berenguer IV concedí el lloc a Berenguer Pinyol el 1228 els senyors de Costumà adquiriren els llocs de Cardó i de Sallent
Sabran
Llinatge llenguadocià, un dels més importants de Provença, on foren barons d’Ansoís i Belldinar, i comtes d’Ariano, Apici i Àscoli al regne de Nàpols.
Foren també senescals de Provença pels comtes de Tolosa El genearca documentat és Guillem I de Sabran mort després del 1099, que acompanyà el comte Ramon IV de Tolosa a la primera croada El seu fill Guillem II de Sabran mort després del 1158 fou pare de tres fills Guillem de Sabran , que formà la línia dels conestables de Tolosa Rostany i Guerau I Amic Rostany de Sabran fou pare de Ramon I o Raimon de Sabran , senyor de Cailar i el Castellar, que vers el 1178 es casà en primeres noces amb Garsenda de Forcalquier, filla única del comte Guillem VI, que li aportà en dot la senyoria del castell…
Es promulga la constitució Com per lo senyor
Es promulga la constitució Com per lo senyor deroga la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retorna als senyors els drets sobre els remences
Boccoris
Història
Faraó saïta (720-715 aC).
Sargon II el derrotà a Rafia i hagué de pagar-li tribut Legislà contra els senyors feudals i alliberà de deutes els camperols del Delta
Organització civil i militar del Pla de l’Estany
Art romànic
Precedents Com ja hem vist, l’abat del monestir de Sant Esteve era el principal senyor feudal de Banyoles i comarca, malgrat l’existència d’altres senyors i de petits alous pagesos, aquests darrers fruit del repoblament franc, que afavorí el conreu de les terres ermes, les quals en virtut del dret d’aprisió passaven a ser propietat dels colons Altres senyors de l’època feudal eren els possessors dels castells i els castlans o guardians dels castells També tenien importants interessos al Pla de l’Estany els comtes de Besalú i de Girona, el bisbe de Girona, i els monestirs de Sant Pere de…
Tarascó
Antic poble
Antic poble del municipi de Navès (Solsonès), als contraforts meridionals de la serra de Busa, centrada en l’església parroquial de Sant Martí (actualment arruïnada), la qual tenia el 1044 com a sufragànies Sant Serni de Ginebrós i Sant Miquel de Marçanyac.
Es conserven també les restes de l’antic castell de Tarascó Els Tarascó , llinatge dels senyors d’aquest castell són àmpliament esmentats als s XI-XIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina