Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
gracíola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i estretament linears, de flors axil·lars, blanquinoses o rosades, i de fruits capsulars.
Creix en aiguamolls, en prats humits i en vores de corrents d’aigua, sobretot a la Selva i a l’Empordà Té propietats vomitives, purgants, vermífuges i suposadament febrífugues
fonollada
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular alta de 5 a 50 cm, amb fulles oposades, sèssils i encreuades, amb flors grogues i amb fruits en càpsula loculicida.
Creix en prats i en herbassars humits de les comarques catalanes septentrionals
aspidistra
aspidistra
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, sense tija, amb grans fulles radicals lanceolades, d’un verd fosc, coriàcies, i flors purpúries, sèssils, que apareixen a flor de terra.
Originàries de la Xina A lurida i del Japó A elatior , són molt conreades com a plantes d’interior per llur resistència
herba foradada
Herba foradada en flor
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i ovals, amb nombroses glàndules translúcides, de flors grogues i de fruits capsulars.
És comuna en terrenys erms i herbosos, arreu d’Europa
coral
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les crassulàcies, originari de la regió del Cap, ramificat des de la base, de fulles oposades, sèssils, crasses, oblongues o obovades, i de flors vermelles agrupades en cimes paniculiformes.
Floreix des del desembre fins al maig
Les calicials
Caràcters microscòpics principals de les calicials ascs de reacció I- i ascòspores de Calicium víride Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt L’ordre de les calicials comprèn sobretot representants liquenificats, però també en presenta de no liquenificats El tallus és crustaci, fruticulós o invisible A les regions tropicals també hi ha espècies amb el tallus foliad El més típic és que els apotecis tinguin un peu més o menys llarg, que sosté una mena de copa anomenada capítol Els ascs poden presentar un àpex gruixut,…
coniza
Botànica
Planta herbàcia perenne, pubescent, de la família de les compostes, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oblongues o lanceolades, enteres, tomentoses pel revers, les superiors sèssils, i capítols grocs agrupats en corimbe.
Viu a la terra baixa i a la muntanya mitjana, en fondalades, obagues i altres llocs frescals
linàcies
Botànica
Família de gruïnals que comprèn unes 300 espècies herbàcies o arbustives pròpies de zones temperades i càlides, de fulles simples, sèssils i sovint estretes, de flors actinomorfes i generalment pentàmeres i de fruits en càpsula loculicida.
Linàcies més destacades Linum bienne lli de prat Linum catharticum lli bord Linum tyenuifolium ssp suffruticosum maleïda , cabrera, lliri blanc Linum usitatissimum lli , llinet
pèl caní
pèl caní
Kenraiz (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 30 cm d’alt, glabra, densament cespitosa, de fulles filiformes, rígides i glauques, i d’inflorescències unilaterals, primes i una mica violàcies, amb espícules sèssils.
Forma prats densos als Pirineus i en altres altes muntanyes sobre sòl àcid
eufràsia
Botànica
Gènere d’herbes anuals hemiparàsites, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles petites i dentades, amb flors de calze acampanat i de corol·la bilabiada, sèssils i solitàries en l’axil·la de bràctees, i amb fruits capsulars.