Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
Pierre Seignette
Apotecari francès.
És conegut sobretot pel fet que fou el primer a preparar el tartrat de potassi i sodi, emprat com a laxant i conegut com a sal de Seignette o de La Rochelle
diüresi
Biologia
Eliminació de l’orina formada pel ronyó.
En la formació de l’orina intervenen tres processos la filtració glomerular, la reabsorció tubular i la secreció tubular En l’adult, la filtració glomerular és de 130 cm 3 de plasma per minut, és a dir, de 180 litres al dia El pas a través de la membrana glomerular s’esdevé quan la pressió hidroestàtica de la sang és superior a la pressió osmòtica de les proteïnes plasmàtiques Dels 180 litres filtrats, entre 178 i 179 litres són reabsorbits en el túbul per tant, hom excreta diàriament d’1 a 2 litres d’orina En el túbul proximal són reabsorbits el 87,5% de l’aigua i del clorur de sodi…
thenardita
Mineralogia i petrografia
Sulfat de sodi, Na2(SO4).
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en forma de dues piràmides La seva densitat és de 2,65 Es forma durant el temps de la calor en molts llocs salins, com una escorça Hom el pot trobar a Xile, Perú i Arizona a la península Ibèrica, n'hi ha a Calatayud, Aranjuez, Ciudad Real i Burgos
beril·lonita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de beril·li i sodi, NaBe(PO 4
).
Cristallitza en el sistema monoclínic cristalls incolors, blancs, o de color groc pàllid Té duresa 5,5-6 i pes específic 2,81
gmelinita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat natural de calci i sodi hidratat.
Cristallitza en el sistema trigonal és de color blanc, rosat, groguenc o verdós Té duresa 4,5 i pes específic 2,1
salurètic
Farmàcia
Dit de la substància que facilita l’excreció renal del clorur sòdic (diürètic).
Hom els classifica en salurètics majors , que provoquen una excreció important de sodi mercurials, tiazides, derivats dels àcids antranílic i fenoxiacètic, i salurètics menors , com els inhibidors de l’anhidrasa carbònica, acidificants, xantines, osmòtics i antagonistes hormonals
òxid de cacoldil
Química
Derivat orgànic de l’arsènic; és el conegut de temps més antic (1760).
Líquid d’olor alliàcia i repulsiva que bull a 120°C, és obtingut per destillació de l’acetat de potassi o de sodi amb triò xid d’arsènic Té per fórmula És el component principal del líquid de Cadet
heliantina
Química
Substància colorant que es presenta en forma de cristalls ataronjats.
Hom l’obté per l’acció de l’àcid sulfanílic sobre la dimetilanilina en presència de nitrit de sodi És emprada com a indicador de valoració àcid-base i en l’estampació i el tenyiment de fibres tèxtils
naftol
Química
Cadascun dels derivats fenòlics del naftalè, els més importants dels quals són els dos isòmers monohidroxilats, el α (I) i el β-naftol (II)
.
El α-naftol es troba en petita quantitat en el quitrà, i és obtingut sintèticament a partir de la α-naftilamina, per escalfament a 200°C amb àcid sulfúric diluït, o en autoclau entre 150°C i 160°C en presència de bisulfit de sodi i de NaOH Es presenta en forma de cristalls prismàtics poc solubles en aigua, que es fonen a 96°C Es produeixen substitucions electrofíliques nitració, sulfonació en el cicle que conté l’hidròxid, i en posició 4 i 2 en l’altre cicle els seus derivats nitrats i sulfonats són colorants importants, i intermediaris per als colorants azoics El β-naftol és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina