Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
larghetto
Música
Obra, fragment, o moviment d'un concert, sonata o simfonia, escrits en tempo larghetto.
El terme fou utilitzat, entre d’altres, per L van Beethoven —segon moviment de la Simfonia núm 2 , segon intermezzo d’ Egmont , etc— i GF Händel —àries Comfort ye , del Messiah , Ombra mai fù , de Serses , etc— Moltes àries i cavatine dels operistes italians del segle XIX porten aquesta indicació
rondó
Música
Composició generalment instrumental, derivada del rondeau de la darreria del segle XVIII, que es basa en l’alternança d’un refrany en principi invariable i episodis diversos.
La forma de rondó més simple és ABABA A partir d’ella hom en desenvolupà variants més complicades, entre les quals cal esmentar el rondó-sonata, de set estrofes i molt emprada per Mozart i Beethoven, sovint com a moviment final de simfonies i sonates
Rodolphe Kreutzer
Música
Violinista i compositor.
Juntament amb JPRode i PBaillot, fou el cap de l’escola violinística dita de París És autor d’una quarantena d’òperes còmiques Beethoven li dedicà la seva sonata Opus 47 per a violí i piano, que, per això, és coneguda amb el seu nom
Manuel Oltra i Ferrer

Manuel Oltra i Ferrer
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pedagog musical.
De molt jove la seva família s’establí a Barcelona, on estudià al Conservatori Superior de Música , del qual fou professor a partir del 1958, catedràtic d’harmonia, contrapunt i fuga des del 1969 i sotsdirector del 1973 al 1981 Deixeble de Joan Toldrà, Joaquim Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert, fou també professor del Conservatori de Tetuan i de l’Institut Joan Llongueres Parallelament a la docència, exercí com a director d’entitats corals i folklòriques i desenvolupà una remarcable obra en la qual predomina la influència popular, en forma d’harmonització de cançons tradicionals…
,
Georg Cristoph Wagenseil
Música
Virtuós de clavecí i compositor alemany.
Deixeble de JJFux, fou nomenat compositor de la cort austríaca 1739 i organista de la capella de l’emperadriu Elisabet Cristina 1741-50 Autor d’òperes, simfonies, concerts i sonates, és el representant de l’estil preclàssic vienès, i fou un dels primers a donar al concert la forma de sonata
forma binària

Forma binària amb dues frases
© Fototeca.cat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura
Música
Forma amb dues parts complementàries.
Forma binària tipus suite amb tres frases © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura És, juntament amb la forma ternària, un dels models formals més importants de la música i fou molt utilitzada en els moviments de dansa de la suite barroca Les dues parts d’una forma binària, que s’acostumen a representar per || A || A’ || o per || A || B ||, es caracteritzen per una complementarietat harmonicotonal, un parallelisme temàtic, una clara delimitació cadencial final i una relativa equivalència quant a dimensions ex 2 La repetició de cadascuna de les parts subratlla el seu caràcter bipartit D’altra…
lento
Música
Peça o moviment amb aquesta indicació de tempo.
Més en general, qualsevol peça o moviment més lent que l' adagio , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu lento Com el largo , es tracta usualment d’un dels moviments centrals A diferència d’aquest, però, no constitueix cap determinació del caràcter o l’execució
lento
Música
Fragment o moviment musical que duu la indicació de tempo lento.
Més en general, qualsevol peça o moviment —especialment el d’una sonata, simfonia o concert— més lent que l' adagio , tot i no portar l’indicatiu lento Com el largo , es tracta usualment d’un dels moviments centrals A diferència d’aquest, però, no constitueix cap determinació del caràcter o l’execució
bitematisme
Música
Presència, dins d’un mateix moviment, de dues entitats temàtiques diferenciades.
Tradicionalment s’ha aplicat aquest terme a la forma sonata , que, per regla general, consta d’un tema o grup temàtic principal, en el to de la tònica, i d’un tema o grup temàtic secundari, que pot contrastar amb el primer i que es presenta en un altre to, habitualment el de la dominant
Josep Ardèvol i Guimbernat
Música
Compositor català, fill de Ferran Ardèvol i Miralles.
Vida Fou educat pel seu pare, que era compositor i pianista, i el 1930 emigrà a l’Havana Allí fundà diverses formacions instrumentals com ara l’Orquesta de Cámara de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical 1942, un dels conjunts que més contribuïren a l’assoliment d’una consciència musical nacional a l’illa caribenya El 1945 publicà, juntament amb González i J Orbón, el manifest Presencia cubana en la música universal , considerat com la plasmació escrita dels objectius estètics del grup El reconeixement de la seva figura en el panorama musical cubà li permeté aconseguir la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina