Resultats de la cerca

Exemple 1 - WA Mozart Sonatina vienesa núm 1 , Menuetto , compàs 42 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest gir, habitual en els processos cadencials vegeu exemple 7b de cadència , presenta la sonoritat característica de 4a aug, interval que es produeix entre la sensible i el IV grau en do M, si-fa De notable expressivitat, la nota vienesa pot tenir lloc sobre la subdominant tant en estat fonamental ex 1 com en inversió ex 2 En tots dos casos aquesta appoggiatura pot estar doblada per una 6a superior que representa l’ appoggiatura de 9a sobre l’8a de l’acord ex 3 Exemple 2 - L van…

F Couperin Second Ordre per a clavicèmbal, rondó La Voluptueuse © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta estructura, que no implica un nombre fix de components, es representa convencionalment amb la seqüència de lletres A-B-A-C- -A, on A simbolitza la tornada, i la resta de lletres, els diferents episodis En aquest sentit, el rondó és una forma enumerativa forma que no es basa fonamentalment en el desenvolupament o en l’elaboració sinó en la juxtaposició, en l’oposició entre els diferents episodis i les aparicions de la tornada vegeu exemple Aquest caràcter enumeratiu no és incompatible amb l’…

Deixeble de JJFux, fou nomenat compositor de la cort austríaca 1739 i organista de la capella de l’emperadriu Elisabet Cristina 1741-50 Autor d’òperes, simfonies, concerts i sonates, és el representant de l’estil preclàssic vienès, i fou un dels primers a donar al concert la forma de sonata

Més en general, qualsevol peça o moviment —especialment el d’una sonata, simfonia o concert— més lent que l' adagio , tot i no portar l’indicatiu lento Com el largo , es tracta usualment d’un dels moviments centrals A diferència d’aquest, però, no constitueix cap determinació del caràcter o l’execució

Més en general, qualsevol peça o moviment més lent que l' adagio , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu lento Com el largo , es tracta usualment d’un dels moviments centrals A diferència d’aquest, però, no constitueix cap determinació del caràcter o l’execució

De molt jove la seva família s’establí a Barcelona, on estudià al  Conservatori Superior de Música , del qual fou professor a partir del 1958, catedràtic d’harmonia, contrapunt i fuga des del 1969 i sotsdirector del 1973 al 1981 Deixeble de Joan Toldrà, Joaquim Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert, fou també professor del Conservatori de Tetuan i de l’Institut Joan Llongueres Parallelament a la docència, exercí com a director d’entitats corals i folklòriques i desenvolupà una remarcable obra en la qual predomina la influència popular, en forma d’harmonització de cançons tradicionals…

Tradicionalment s’ha aplicat aquest terme a la forma sonata , que, per regla general, consta d’un tema o grup temàtic principal, en el to de la tònica, i d’un tema o grup temàtic secundari, que pot contrastar amb el primer i que es presenta en un altre to, habitualment el de la dominant

Investigà sobre el folklore de Galícia, d’Extremadura i de Mèxic Publicà Folklore musical de Mélida 1933, Romances y Villancicos españoles del siglo XVI 1939, un llibre sobre Chopin 1959, una transcripció del Cançoner d’Uppsala , etc Compongué 30 canciones de Lope de Vega 1935, una sonata per a clarinet 1947 i un concerto barroco 1951

Cec des de set anys, fou deixeble de CFranck i de Widor, i el 1900 fou nomenat organista de Notre-Dame de París Foren deixebles seus, entre altres, MDupré, ASchweitzer i NBoulanger De les seves obres sobresurten les sis simfonies per a orgue 1898-1930, una sonata per a violí i piano 1905, Poème 1925, per a orquestra, i Les Angelus 1929

Pertanyent a una dinastia de músics francesos, es donà a conèixer amb diverses cantates, sobretot Le soleil vainqueur des nuages 1721, dedicada a Lluís XV Té també un oratori, Historie de la femme adultère , cants i motets, peces d’orgue i de clavecí Introduí a França la cantata i la sonata italiana i procurà de fusionar el gust italià i el francès