Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
Luis Filipe Madeira Caeiro
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Figo.
Arribà al FC Barcelona 1995-2000 procedent de l’Sporting de Portugal Destacà com a extrem dret i golejador, i disputà amb el Barça un total de 179 partits i marcà 32 gols Guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Supercopa d’Espanya 1996 i, en l’àmbit europeu, una Recopa i una Supercopa, ambdues el 1997 L’estiu del 2000, després de pagar la clàusula de rescissió, fitxà pel Real Madrid Amb la selecció portuguesa, disputà tres Eurocopes 1996, 2000, 2004 i dues Copes del Món 2002, 2006 L’any 2000 fou distingit amb la Pilota d’Or
Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça
Caça
Club de caçadors de Caldes de Montbui.
Fundat el 1992, els principals impulsors foren Josep Elies i Antoni Fiter, i el primer president, Rafael Rueda Practica les modalitats de recorreguts de caça i de Compak Sporting Tant individualment com en competicions per clubs aconseguí nombrosos èxits, entre els quals cal destacar una vintena de podis del Campionat d’Espanya Guanyà, com a selecció catalana, el Campionat del Món 2005 amb els tiradors Fermí Gual, Alejandro Sánchez, Xavier Lozano i Àngel Ballester En destaquen Joan Badia, campió d’Espanya individual en dues ocasions, i Marcelo Clavero, que aconseguí el títol…
Club de Futbol Ripoll

Plantilla del Club de Futbol Ripoll corresponent a la temporada 2011-12
Club de Futbol Ripoll
Futbol
Club de futbol de Ripoll.
Fundat l’any 1944, tingué com a precedent el Centre d’Esport, que l’any 1914 adoptà el nom de Sporting Ter-Freser Altres precedents foren el Futbol Club Ripoll 1919-35 i l’Sport Club Ripoll 1924-27 El club actual juga habitualment a primera territorial Cal destacar la seva presència a tercera divisió la temporada 1959-60 Durant els anys seixanta, baixà de categoria i no tornà a primera catalana fins a l’any 1997 Des de llavors ha jugat ocasionalment a preferent territorial Disposa d’equips en categories inferiors i d’escola de futbol de base L’any 2001 rebé la medalla d’argent de…
Joaquim Basora Brunet

Joaquim Basora i Brunet
© Arxiu FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Germà del també futbolista Estanislau Basora , fou conegut com a Basora II Començà jugant d’extrem en el juvenil del seu poble i després en el Manresa La temporada 1952-53 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després passà a l’Espanya Industrial, filial del Barça Aconseguí l’ascens a primera divisió la temporada 1955-56 i jugà en la màxima categoria en la següent, quan el club fou batejat com a Comtal Disputà 20 partits i anotà 7 gols 1956-57 A continuació passà a l’Sporting de Gijón, amb el qual jugà a primera divisió 1957-58 A meitat de la temporada següent retornà al Manresa, on…
Bernardino Pérez Elizaran
Futbol
Jugador i entrenador de futbol conegut amb el nom de Pasieguito.
Fou el tècnic més brillant de la història del Centre d’Esports Sabadell Es feu càrrec de l’equip la temporada 1964-65, en què ascendí a primera divisió, i el dirigí fins a l’edició 1971-72, quan perdé la categoria El seu millor èxit fou classificar l’equip per a la Copa de la UEFA amb el quart lloc obtingut durant la temporada 1968-69 Després d’entrenar el Granada, l’Sporting de Gijón i el València, del qual també fou secretari tècnic, al gener del 1985 retornà al Sabadell, que estava a segona A, però només els entrenà en un partit de Lliga i un de Copa i presentà la renúncia
Francesc Xavier Sánchez Jara
Futbol
Futbolista.
Jugador polivalent que jugava de lateral o d’extrem, a la banda esquerra Es formà al planter del Futbol Club Barcelona i fou jugador del Barcelona B 1989-92, amb incursions al primer equip Després fou cedit a l’Osasuna 1992-94 i retornà una temporada al Barça 1994-95 Disputà 33 partits i guanyà una Supercopa d’Espanya 1994 i una Copa de la Generalitat 1990-91 Posteriorment jugà amb el Betis 1995-96, el Racing de Santander 1996-99, l’Sporting de Gijón 1999-01 i el Club de Futbol Balaguer 2001-03 Formà part de la selecció catalana en una ocasió En retirar-se, es vinculà a l’equip…
Josep Verdera Casayas
Rugbi
Jugador de rugbi i dirigent esportiu.
Visqué la infància i l’adolescència a Perpinyà 1905-21 Allà s’inicià en la pràctica del rugbi a l’Sporting Club del Vernet 1918-21, com a mig de melé Després, a Barcelona, s’incorporà a l’Atlètic de Catalunya 1921-30, on més tard fou directiu El 1936 formà part del Comitè Popular Pro Esport Català, que ideà la celebració de l’Olimpíada Popular Creà el Comissariat d’Esports de la Generalitat de Catalunya, del qual formà part del comitè executiu El 1937 dirigí l’Escola de Vol a Vela de la Generalitat, però a causa de la guerra no durà ni un any En acabar la Guerra Civil s’exilià a…
Enrique Castro González

Enrique Castro González, Quini
FC Barcelona
Futbol
Futbolista conegut amb els nom de Quini i El brujo.
Davanter centre, destacà per la seva facilitat golejadora i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-84 procedent de l’Sporting de Gijón 1968-80 i 1984-87 Guanyà la Copa del Rei 1981, 1983, la Recopa d’Europa 1982 i la Copa de la Lliga 1983 amb el Barça Jugà a primera divisió 448 partits –100 dels quals al FC Barcelona–, en què marcà 218 gols i guanyà el trofeu Pichichi al màxim golejador en cinc ocasions Amb la selecció espanyola jugà 35 partits, i disputà dues Copes del Món 1978, 1982 i una Eurocopa 1980 L’1 de març de 1981, en acabar un partit al Camp Nou, fou segrestat vint-i-…
Alfons Goya Díez
Boxa
Entrenador de boxa.
El 1924 ingressà a l’Sporting Boxing Club, on entrenà sota les ordres de Pepe Comas S’inicià en la formació i l’entrenament el 1926 com a ajudant de l’expúgil i tècnic Pere Sáez Entre els seus deixebles destacaren campions d’Espanya i d’Europa, com Josep Micó, Estanislau Llàcer, Josep Lluís Martínez, Lluís Romero, Bob Allotey, Agustí Senín, Antoni Casado o Antoni Torres Dirigí també l’SBC Pertanyé a l’Agrupació de Preparadors de Catalunya El 1974 fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit Pugilístic de la Federació Espanyola de Boxa El seu fill Alfons també exercí d’…
Martí Corominas Domènech
Rugbi
Jugador de rugbi.
S’inicià al FC Barcelona El 1943 arribà a alinear-se algun partit al costat del seu pare, Miquel Corominas La seva posició al camp era de jugador de tancament, tot i que podia jugar en qualsevol de les zones dels tres quarts Fou set vegades campió de Copa i un cop campió de la Lliga espanyola, la primera de la història 1953 També jugà als equips del SD Maquinista, del CN Barcelona i a l’Sporting Club Empordanès de Pamiers Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Jocs Mediterranis del 1955 a Barcelona La federació espanyola li concedí la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina