Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
sotsprefectura
Història
Divisió administrativa creada al Rosselló (com a part de l’Estat francès) arran de la reforma del 1790, com a subdivisió de les prefectures creades per aquesta mateixa reforma.
Als Països Catalans fou introduïda per la divisió administrativa de Josep Bonaparte 1810 cada prefectura fou subdividida en tres sotsprefectures
àrea estratègica de negoci
Economia
Parcel·la o subdivisió de l’entorn específic en què es pot aplicar una mateixa estratègia a una unitat estratègica de negoci, i per tant molt pròxim a entorn competitiu.
És una part determinant d’una filera de producció, i el seu domini permet controlar la totalitat de la filera, tant cap amunt com cap avall, la qual cosa justifica els esforços de recerca de l’empresa en aquests segments La relació entre els conceptes de segment estratègic i unitat estratègica de negoci és tan estreta que molts autors parlen de segmentació estratègica per referir-se a l’agrupació de negocis que admeten o requereixen una mateixa estratègia
paràgraf
Secció o subdivisió d’un discurs, d’un capítol, etc, generalment numerada, que forma una unitat pel fet de tractar d’un punt particular, etc; el seu símbol és § o ∥.
sotsintendència
Història
Divisió administrativa creada al Principat durant la guerra del Francès, arran de la reforma del mariscal Macdonald (1811), com a subdivisió de les intendències de finances que substituïen els antics corregiments
.
Les sotsintendències tingueren generalment com a centre les antigues alcaldies majors eren regides per sotsintendents, assessorats per un consell de districte
segmentació del mercat
Economia
Subdivisió d’un mercat potencial en grups o àrees homogènies de consumidors seguint criteris de parcel·lació, per tal d’adoptar una política selectiva en funció dels diferents atributs definits per a cada grup.
Aquests atributs han de justificar més tard la possibilitat d’actuar-hi amb unes polítiques d’impulsió especialitzades, així com un tractament definit en els aspectes de distribució, qualitat i preus
cicadofitins
Botànica
Subdivisió de gimnospermes constituïda per plantes llenyoses de port variable, fulla pinnada, estams amb diversos grups de sacs pol·línics i carpels amb diferents primordis seminals, que comprèn les classes dels cicadòpsids i dels gnetòpsids.
yuki
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística aïllada, inclosa sovint com una subdivisió aberrant dins la família hoka-sioux, que comprèn el yuki, amb els dialectes ukhotnom (o yuki de la costa) i huchnom del centre, i el wappo
.
sistema de parentiu
Etnologia
Sociologia
Conjunt de relacions humanes definit per la posició relativa que ocupa un individu en un grup humà segons el matrimoni, la descendència, o qualsevol dels lligams derivats d’aquests vincles.
El parentiu atorga a l’individu l’adscripció al grup i, mitjançant la relació que estableix amb els seus membres, determina els seus drets i les seves obligacions Per bé que el parentiu reposa en dos fets biològics com són la copulació i la reproducció, les relacions de parentiu no es limiten a legitimar aquestes funcions biològiques, sinó que són assignades als individus en virtut de l’estatut social que en resulta, moltes vegades al marge de si acompleixen o reflecteixen aquestes funcions biològiques o no En la nostra societat, l’exemple més comú d’aquesta manca de correspondència entre…
diòcesi
Cristianisme
Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe.
En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a aquest fi, el concili II…
funció esglaonada
Matemàtiques
Funció f: [a, b] ⊂ℝ → Osb; tal que existeix una subdivisió del seu interval de definició, a=a0 < a1 < ... < an = b, tal que les restriccions de f a cada interval obert (ai - 1, ai) és una funció constant.
Els punts a i són discontinuïtats de primera espècie