Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
adjectiu interrogatiu
Lingüística i sociolingüística
Adjectiu determinatiu que pregunta sobre la quantitat, la identitat o la qualitat del substantiu al qual es refereix.
hi
Gramàtica
Representa un adjectiu o substantiu indeterminat terme predicatiu d’un verb altre que ésser, esdevenir, estar i semblar
.
páthos
Música
En grec clàssic, substantiu neutre que designava els estats d’ànim de tonalitat trista, el sofriment, les afeccions, etc.
L’adjectiu patètic -que deriva de l’adjectiu grec corresponent a páthos - serveix, en canvi, per a qualificar allò que suscita afectes corprenedors és a dir, no ja els mateixos afectes sinó la font, la causa de tals emocions És així com es troben certes peces del repertori que porten com a títol o pseudònim aquest mot, entre les quals cal esmentar la Sonata per a piano, opus 13, de Beethoven, posteriorment anomenada Sonata Patètica Només ulteriorment páthos i patètic esdevingueren termes pejoratius, esmentant l’èmfasi en recursos lacrimògens per provocar la compassió de l’auditori
determinatiu
Gramàtica
Dit de qualsevol forma gramatical —bé que no sigui pròpiament un adjectiu— que acompanyi el substantiu sense indicar-ne cap qualitat.
acord de sexta
Música
Acord que té com a baix la seva 3a.
Rep aquest nom perquè l’interval que s’estableix entre el baix i la fonamental de l’acord és una 6a També se’l coneix com a 1a inversió L’acord de sexta, tot i ser consonant, és menys estable que un acord en estat fonamental Aquesta inestabilitat, que s’accentua si la distància entre el baix i la resta de l’acord supera l’8a, és deguda al fet que la nota més greu projecta amb més força els seus harmònics i tendeix, per tant, a imposar-se com a fonamental acord Per tal de no reforçar aquesta tendència es prohibeix la duplicació del baix L’acord de sexta, i en general, les inversions…
figura etimològica
Lingüística i sociolingüística
Procediment sintàctic pel qual un verb regeix un substantiu de la seva mateixa arrel o d’un significat relacionat amb el seu.
anàstrofe
Retòrica
Tipus d’hipèrbaton que distingeix la gramàtica clàssica i que consisteix a posposar la preposició al substantiu el cas del qual regeix.
categoremàtic | categoremàtica
Lògica
En una proposició, dit del terme que té significació en si mateix, com el substantiu i el verb, en oposició a sincategoremàtic.
adjectiu determinatiu
Gramàtica
Adjectiu que completa el substantiu limitant-ne l’extensió i concretant-lo, tot afegint-hi alguna circumstància determinada, però no cap qualitat.
En contraposició, doncs, als qualificatius, els adjectius determinatius poden representar funcions díctiques, anafòriques o bé catafòriques Els determinatius inclouen diverses menes d’adjectius demostratiu, indefinit, interrogatiu, numeral i possessiu
verbalitzador
Dit del morfema derivatiu que permet l’obtenció d’un verb a partir d’un substantiu, d’un adjectiu o d’un adverbi.