Resultats de la cerca

És típica dels països d’agricultura pobra i d’èpoques de necessitat per fam i pressió demogràfica, com les àrees mediterrànies normalment de vinya i oliveres o l’Àsia dels monsons La baixa rendibilitat obliga a un progressiu i cíclic abandó de les feixes

Hom l’ha anomenada també ceràmica montserratina , perquè als Països Catalans fou estudiada primerament a les coves de Montserrat Entra dins el grup de les ceràmiques impreses És típica de la primera fase neolítica a la Mediterrània occidental, que comença abans del 4000 aC

La temperatura és relativament poc elevada inferior als 300°C, la pressió litostàtica, baixa, i la pressió no litostàtica, elevada La roca típica formada en aquesta zona és la fillita, i els minerals característics són sericita, clorita, cloritoide, antigorita, talc, epidot, zoïsita, albita, granat, calcita i dolomita

Mineral del grup dels sorosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit és prismàtic o granular, té un color blanc o gris i l’esclat és com el del vidre Té una duresa de 6 i una densitat de 3,09 És molt típica en esquists glaucòfans

Una diferència important entre ambdues famílies és que els pècaris tenen les canines superiors sense corbar-se cap a dalt Comprèn dues espècies, Ttajasu i Tpecari , que habiten des del sud dels EUA fins a la Patagònia, bé que la primera és més típica de les zones àrides

Les fulles superiors, més estretes i de marge enter, varien de color a l’època de la floració final de tardor i hivern, tornant-se vermelles, rosades, grogues o blanquinoses Als Països Catalans s’ha convertit en una típica planta d’interior que adorna les cases durant les festes nadalenques

El canvi brusc del pendent provoca la deposició dels alluvions de la torrentada, summament heterogenis, que obturen el llit en noves revingudes el curs inferior del torrent es fa divagant i els nous alluvions es van dipositant en ventall per damunt dels anteriors, fins a donar la típica forma de con

En els ortonèctids, resta disposada en anells transversals que se succeeixen al llarg de l’eix longitudinal del cos que així presenta una típica segmentació i engloba diverses cèllules germinals En els dicièmids, és constituït per un màxim de 25 cèllules i engloba una sola gran cèllula axial o germinal

Considerada com l’expressió més típica i concreta de l’amor al proïsme, hom la troba en moltes religions i cultures, formulada de diverses maneres El refranyer català la recull en la seva forma negativa “El que no vols o vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”

És molt típica de les llengües romàniques occidentals la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines ripa > ‘riba’, fata > ‘fada’, locare > ‘llogar’ I, en català, també ho és la sonorització de consonants sordes a fi de mot en contacte amb un fonema sonor del mot següent cap tort káptórt, però cap verd kábbért