Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
feixa
Geografia agrària
Peça de terra de conreu en forma de terrassa, sovint construïda amb marges de paret seca als vessants muntanyencs.
És típica dels països d’agricultura pobra i d’èpoques de necessitat per fam i pressió demogràfica, com les àrees mediterrànies normalment de vinya i oliveres o l’Àsia dels monsons La baixa rendibilitat obliga a un progressiu i cíclic abandó de les feixes
cardial
Arqueologia
Dit de la ceràmica prehistòrica decorada amb impressions fetes damunt el fang encara tou, abans de coure, amb les vores de petxines com la Cardium edule
, procediment amb el qual es feien decoracions de motius diversos.
Hom l’ha anomenada també ceràmica montserratina , perquè als Països Catalans fou estudiada primerament a les coves de Montserrat Entra dins el grup de les ceràmiques impreses És típica de la primera fase neolítica a la Mediterrània occidental, que comença abans del 4000 aC
epizona
Geologia
Zona del metamorfisme de grau baix.
La temperatura és relativament poc elevada inferior als 300°C, la pressió litostàtica, baixa, i la pressió no litostàtica, elevada La roca típica formada en aquesta zona és la fillita, i els minerals característics són sericita, clorita, cloritoide, antigorita, talc, epidot, zoïsita, albita, granat, calcita i dolomita
lawsonita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat d’alumini i calci, CaAl2(OH)2Si2O7·H2O.
Mineral del grup dels sorosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit és prismàtic o granular, té un color blanc o gris i l’esclat és com el del vidre Té una duresa de 6 i una densitat de 3,09 És molt típica en esquists glaucòfans
pècari
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils, de la família dels taiasuids, de repartició americana, considerats com a equivalents dels porcs de l’antic continent.
Una diferència important entre ambdues famílies és que els pècaris tenen les canines superiors sense corbar-se cap a dalt Comprèn dues espècies, Ttajasu i Tpecari , que habiten des del sud dels EUA fins a la Patagònia, bé que la primera és més típica de les zones àrides
ponsètia

ponsètia
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les euforbiàcies, de fins a 4 m d’alt, de fulles lanceolades o ovatoel·líptiques, enteres o dentades, originària de Mèxic i cultivada per les seves flors vermelles o roses.
Les fulles superiors, més estretes i de marge enter, varien de color a l’època de la floració final de tardor i hivern, tornant-se vermelles, rosades, grogues o blanquinoses Als Països Catalans s’ha convertit en una típica planta d’interior que adorna les cases durant les festes nadalenques
con de dejecció
Geomorfologia
Hidrografia
Part inferior d’un torrent, formada quan aquest arriba a la vall principal o acaba el seu curs.
El canvi brusc del pendent provoca la deposició dels alluvions de la torrentada, summament heterogenis, que obturen el llit en noves revingudes el curs inferior del torrent es fa divagant i els nous alluvions es van dipositant en ventall per damunt dels anteriors, fins a donar la típica forma de con
somatoderma
Anatomia animal
Capa exterior ciliada, monoestratificada, constituent del cos dels mesozous.
En els ortonèctids, resta disposada en anells transversals que se succeeixen al llarg de l’eix longitudinal del cos que així presenta una típica segmentació i engloba diverses cèllules germinals En els dicièmids, és constituït per un màxim de 25 cèllules i engloba una sola gran cèllula axial o germinal
regla d’or
Filosofia
Norma ètica consistent a fer per als altres allò que hom vol per a si mateix.
Considerada com l’expressió més típica i concreta de l’amor al proïsme, hom la troba en moltes religions i cultures, formulada de diverses maneres El refranyer català la recull en la seva forma negativa “El que no vols o vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”
sonorització
Fonètica i fonologia
Fenomen pel qual una emissió fonemàtica sorda es torna del tot o en part sonora, normalment per contacte amb alguna articulació sonora veïna.
És molt típica de les llengües romàniques occidentals la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines ripa > ‘riba’, fata > ‘fada’, locare > ‘llogar’ I, en català, també ho és la sonorització de consonants sordes a fi de mot en contacte amb un fonema sonor del mot següent cap tort káptórt, però cap verd kábbért
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina