Resultats de la cerca
Es mostren 1830 resultats
Vjačeslav Ivanovič Ivanov
Historiografia
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i historiador rus.
Màxim representant del simbolisme realista rus, defensà la reconstrucció de la realitat a través de la descoberta dels símbols Rector de la Universitat de Bakú, emigrà a Itàlia 1924 i es convertí al catolicisme Escriví Rimskije sonety ‘Sonets romans’, 1925 i Svet vecěrnyj ‘Llum de tarda’, 1914-44
transformació
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, cadascuna de les regles o operacions necessàries per a passar una frase de l’estructura profunda a la superficial
.
Hom distingeix les transformacions següents la deleció provoca el canvi estructural més simple segons l’esquema a + b + c →a + b per exemple, Modesta escriu un sonet → Modesta escriu La deleció no permet la reconstrucció de l’estructura inicial hi ha ací una pèrdua d’informació Per això, hom ha interpretat Modesta escriu un sonet com una paràfrasi de Modesta escriu quelcom La inserció serveix, en contraposició a la deleció, per a introduir un nou element en la frase, segons l’esquema a + b →a + b + c per exemple, El pagès llaura / sense esma / de pressa / ara La substitució, cal…
Gösta Nystroem
Música
Compositor suec.
Amplià estudis a París amb D’Indy La seva obra és una barreja de classicisme i Romanticisme tardà, que evolucionà cap a la politonalitat Exercí també com a crític És autor de sis simfonies, dos concerts de corda, l’òpera El diner del senyor Arne 1959, diversos lieder i música de cambra
temps de relaxació
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema isotròpic i homogeni, relació entre la permitivitat ε i la conductivitat γ.
És a dir t r = ε/γ El seu sentit físic és el temps que tarda a quedar dividida pel nombre e la densitat de càrrega d’una regió determinada del sistema, quan aquest tendeix a l’equilibri electroestàtic després d’haver-hi suprimit les fonts de força electromotriu i camps elèctrics dependents del temps
Josep Duran i Riera
Pintura
Pintor.
Exposà regularment a Barcelona del 1870 al 1882, i també a Girona 1882 i a Olot 1880, 1881 i 1883 Seguidor tardà d’un cert natzarenisme Lectura , 1872, Museu d’Art Modern, Barcelona, aviat es dedicà de ple al costumisme El Museu Provincial de Girona, ciutat a la qual estigué vinculat, en posseeix cinc quadres
Joan Josep Hervàs i Arizmendi
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1879, fou arquitecte municipal de Sitges i Tortosa, abans d’ésser-ho de Manila Filipines el 1892, on ocupà també càrrecs culturals Junta del Museu-Biblioteca de Manila, Exposició Regional a Manila, 1894 La seva obra cabdal fou la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre—, a Barcelona 1910, d’un Modernisme tardà
Asahi Shimbun
Periodisme
Diari japonès, el de més tiratge del món (fundat l’any 1879).
La difusió a la meitat dels anys noranta era d’uns dotze milions d’exemplars diaris, repartits entre l’edició del matí i la de la tarda Cap a l’any 1956 adoptà el sistema de composició automàtic mitjançant ordinadors Hom imprimeix el diari a cinc ciutats alhora Tòquio, Osaka, Nagoya, Kitakyūshū i Sapporo
Merseburg
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, a la vora del Saale.
Convertida en seu d’un bisbat per Otó I 968, fou capital del ducat de Saxònia-Merseburg 1656-1738 i annexada després per Prússia 1815 L’aspecte de la ciutat és presidit per la catedral començada el 1015 i el castell, una construcció del gòtic tardà Gran centre industrial de productes químics i construccions mecàniques Fàbrica de cellulosa
abnegació
Religió
Concepte bíblic que expressa negació d’un mateix en bé dels altres, i acceptació de la mort com a condició d’un segur retorn a la vida.
Hom el troba, també, en d’altres religions i filosofies a l’hinduisme, per exemple, constitueix el quart estadi de perfecció āśrama, que comporta un estat de renunciament a tot sannyārama En el sentit de sacrifici purament intern, silenciós i invisible, la forma d’abnegació que apareix a l’hinduisme, apareix semblantment en l’hellenisme tardà, des de Plotí
Ya
Periodisme
Diari fundat a Madrid el 14 de gener de 1935 per Ángel Herrera Oria.
Inicialment fou de la tarda, però a partir del 1939 fou publicat els matins Defensà una línia política dretana, fa- vorable a la CEDA i als estaments eclesiàstics Actualment manté una orientació demòcrata-cristiana de caire conservador És propietat de l’Editorial Católica La seva tirada és de 120 000 exemplars 1985 i es ven sobretot a Madrid
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina