Resultats de la cerca
Es mostren 442 resultats
Mark Tobey
Pintura
Pintor nord-americà de l’anomenada escola del Pacífic.
Estudià a l’Art Institute de Chicago, però fou bàsicament autodidacte El 1926 viatjà per Europa i l’Orient, el 1930 per Anglaterra i el 1931 per Mèxic El 1934, a Xangai, estudià, amb el pintor xinès Teng Kwei, calligrafia xinesa, i després calligrafia zen al Japó L’any següent pintà Broadway Norm , amb tinta xinesa blanca sobre paper blanc, la primera escriptura blanca, plena de signes molt esquemàtics Ací començà la seva important aportació a l’evolució de l’expressionisme abstracte Pintà teles plenes de signes calligràfics infinitament repetits, però no idèntics, que prenen diferents…
enfeltrament
Indústria tèxtil
Operació de produir l’enfeltre en les teles de llana o en la llana en floca.
Consisteix a amarar-les en calent amb aigua o líquids sabonosos i alcalins i sotmetre-les a un masegament continu en el batà A conseqüència d’aquest tractament les escates de la superfície de la fibra de llana s’enganxen entre elles i resten unides i entrellaçades
Fèlix Urgellès i de Tovar

Félix Urgelles i de Tovar
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del 1881 al 1888 féu…
Estanislau Pere Nolasc Torrents i d’Amat
Pintura
Pintor.
Fill de catalans de Vilanova i la Geltrú Fou deixeble de Couture a París, on exposà en el Salon el 1864 Residí des de jove a Barcelona, on estudià a Llotja i el 1866 exposà Grup d’escolans Barcelona Pensionat a Roma 1866-71, el 1875 fou premiat en el Salon de París pel seu oli Un mort Marsella, Museu de Belles Arts, que hom ha situat encertadament en l’òrbita d’un Benet Mercadé Féu obres de temes diversos històriques, religioses, costumistes i de paisatges, sempre dins un correcte realisme A la fi de la seva vida s’installà a Canes Llegà la seva obra al Museu de Belles Arts de Marsella —que…
mercader de draps
Història
Als segles XVII i XVIII, als Països Catalans, botiguer de tall o menestral dedicat a la venda de draps de llana tant del país com de l’estranger.
No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en assegurances…
Vicent Nicolau i Cotanda
Pintura
Pintor.
Es formà a Sant Carles, on fou especial deixeble d’Ignasi Pinazo Es donà a conèixer, tímidament, a les exposicions locals del 1879, el 1880, el 1881 i el 1883 A la segona —celebrada a la societat El Iris— obtingué una menció especialíssima per l’oli Un frare Exposà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1884 i hi guanyà la tercera medalla per La visió de Sant Martí Enquadrat en la pintura de gènere, on no manquen els temes amables i lleugers i alguns altres que voregen les gestes històriques i les exaltacions religioses De la seva dilatada producció cal destacar Una odalisca, Un torero, Dos…
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…
Henri Michaux
Pintura
Literatura francesa
Artista i poeta belga d’expressió francesa.
Després del 1945 exposà, a la galeria Drouin de París, dibuixos acolorits i teles amb figures evanescents, fruit dels seus somnis i viatges imaginaris i com a traducció plàstica de la seva creació poètica, i se'n seguí una experiència propera a la dels artistes de l’art informal A partir del 1956, influït per les drogues, pintà omplint la superfície de la tela de signes ondulants, gràfics, amb la intenció d’expressar el seu esperit interior i la seva consciència d’existir al pas del temps Com a poeta, escriví Ecuador 1929, La nuit remue 1931 i Un barbare en Asie 1932, que són la recerca d’un…
Joan Carles Panyó i Figaró
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya Té una obra extensa…
Francisco Salzillo
Escultura
Escultor murcià.
Es formà al taller del seu pare, un escultor napolità establert a Múrcia A la mort d’aquest 1727 deixà els dominicans hi havia ingressat de jovenet per fer-se càrrec de la direcció del taller Voltat de nombrosos deixebles, alguns d’ells els seus propis germans, desenvolupà una gran activitat, fruit de la qual és una producció abundantíssima, de temàtica religiosa, que presenta dos grups ben diferenciats el de les figures de pessebre, moltes fetes en sèrie i amb materials simples cartó pedra, fang, teles endurides, etc, que segueixen la tradició dels pessebres napolitans, d’una religiositat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina