Resultats de la cerca

Pastor anglicà, es convertí al catolicisme 1851 i, ordenat de sacerdot, fou arquebisbe de Westminster 1865 Principal representant, entre els catòlics anglesos, de les tendències antiliberals, defensà ardentment la doctrina de la infallibilitat pontifícia al concili I del Vaticà Creat cardenal 1875, influí en el camp social És autor de Unity of the Church 1842, The Oecumenical Council and the Infallibility of the Pope 1869 i True History of the Vatican Council 1877

Organitzà els cursos de la Universitat Popular Valencianista, on foren fetes classes de llengua i literatura, i d’història i geografia del País Valencià Entitat de caràcter eminentment universitari, propugnà l’autonomia de la universitat valenciana i rebutjà el sistema universitari aleshores vigent Tot i tractar-se d’una entitat marcadament apolítica, feu costat en diverses ocasions a la Federació Universitària Espanyola, enfront de les tendències de les agrupacions d’estudiants de dreta

Activa al Principat de Catalunya, especialment a Barcelona, del 1901 al 1914 Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques La presidí Alexandre Pons i Serra, i en foren directius Francesc Albó, Joan Alandí, Gaietà Pareja, Enric Sagnier i Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomés

Fins a la meitat del 1971 hi coexistiren dues tendències, l’una que recollia la ideologia tradicionalista, i l’altra que evolucionava cap a l’esquerra El 1970 aparegué el butlletí informatiu Aparici y Guijarro i a partir del 1981 publicà la seva revista mensual bilingüe Tots Sobretot d’ençà de la reforma política democràtica, el Círculo esdevingué una institució integrista i anticatalanista, oposada radicalment als intents de recuperació nacional al País Valencià

Sovint hom ha identificat, impròpiament, el pirronisme amb l’escepticisme antic prescindint de tendències escèptiques no pirròniques tan importants com les representades per l’Acadèmia mitjana i nova El pirronisme tingué un fort impuls durant els segles XVI, XVII i XVIII, i aquest pirronisme renaixentista i modern ha tingut molta influència damunt la filosofia moderna Influïts pel pirronisme han estat Montaigne, Gassendi, Pascal, Malebranche, entre altres, i hom considera eminentment pirrònic Hume

Hom li atribueix la major part de les obres que eren considerades del Mestre dels Reis Catòlics L’única taula signada Diegodela + és la de Crist entre Maria i sant Joan collecció particular, Barcelona Empra elements flamencs amb tendències hispanitzants presenta finor de dibuix, transparència lumínica, qualitat tàctil i riquesa expressiva Cal destacar-ne, també, la Missa de sant Gregori collecció Torelló, Barcelona i el Tríptic de l’Epifania catedral de Burgos

Hom pot distingir la via purgativa, pròpia dels principiants, caracteritzada pel treball de purificació de l’ànima i de mortificació de les tendències pecaminoses la via illuminativa, caracteritzada per la imitació de Crist, per la pràctica de les virtuts i l’exercici assidu de l’oració i la via unitiva, pròpia dels perfectes, que no aspiren ja sinó a la unió amb Déu i hi viuen habitualment A cadascuna d’aquestes vies corresponen diversos graus de l'oració

És particularment important el conjunt de tendències que es desenvoluparen en la literatura alemanya del període 1900-20, encapçalat per Hvon Hofmannsthal, SGeorge, RMRilke, RHuch, i Ozur Linde, entre d’altres Per escapar de les exigències de la realitat quotidiana, l’escriptor es refugiava en el regne de la fantasia i fugia de tota idea política i social per consagrar-se al culte de la bellesa Els neoromàntics sovint tenien una visió del Romanticisme a través del simbolisme

De tendències classicitzants, amb represes més o menys originals de temes i de formes dels diversos períodes clàssics, aquest art reelaborà motius arcaïtzants i reproduí còpies d’originals famosos, de relleus decoratius, craters, canelobres i vasos, destinats, en gran part, a l’exportació Fou conreat per diverses famílies d’escultors actives a partir del s II aC que manifesten una mestria considerable i una tècnica refinada Es difongué per Àsia, Grècia i Roma, on florí molt, particularment sota Adrià

Conreà temes religiosos i d’història, que li valgueren una gran anomenada L’embalsamament de Crist 1872, Torquato Tasso i Eleonora d’Este ambdós a la Galleria Nazionale d’Arte Moderna, Roma Però és en obres menys grandiloqüents on el seu estil es fa més solt i antiacadèmic i esdevé un antecedent de les tendències renovadores de la pintura italiana d’entre segles Nena coll Vetri, Nàpols En la seva darrera etapa fou influït pel fortunyisme