Resultats de la cerca

Hom anomena tics les contraccions musculars ràpides, repetitives i involuntàries que aparentment no tenen sentit i que en general afecten grups musculars de la cara, el cap i el coll Els tics més habituals són els de fer l’ullet, corrugar les celles, tòrcer els llavis, moviments laterals de cap i estirament del coll És característic que els tics s’intensifiquin davant situacions d’estrès, que s’atenuïn quan la persona es distreu i que desapareguin quan hom dorm Bé que se’n desconeix la causa, hom considera que hi ha alguna menà d’alteració neurofisiològica que encara no ha estat identificada…

És degut al soroll d’expansió dels alvèols pulmonars

Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de glàndules…

N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una gran…

Les alteracions de la situació i la motilitat del diafragma constitueixen una sèrie de trastorns caracteritzats per una localització anòmala del múscul que forma la base de la caixa toràcica o per un defecte en la força de contracció, que poden ocasionar trastorns dels moviments respiratoris L’elevació del diafragma consisteix en un desplaçament del diafragma per sobre de la situació que li correspon habitualment, cosa que origina una compressió del pulmó que n’impedeix l’expansió completa L’origen pot ésser extremament divers, ja que és conseqüència de nombrosos trastorns toràcics o…

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb…

L’esquelet és constituït pel cúbit i el radi, unit pel lligament interossi s’articula amb l’húmer al colze, i amb el carp al canell Els músculs de la regió anterior pronador, rodó, palmars major i menor, cubital anterior, flexor comú superficial i profund dels dits, flexor llarg del polze i pronador quadrat tenen una acció de flexió i de pronació els de la regió externa supinador llarg, primer i segon radial extern, i supinador curt d’extensió i de supinació i els de la regió posterior extensior comú dels dits, extensor propi del menovell, cubital posterior, múscul anconal, abductor llarg del…