Resultats de la cerca
Es mostren 4933 resultats
rāga
Música
En la música índia, escala modal, que no correspon totalment a aquest concepte de la música occidental.
csárdás
Música
Dansa hongaresa d’origen culte, encara que d’aspecte totalment popular, de tempo ràpid i compàs binari.
Fou creada al voltant del 1840 per coreògrafs de l’època tot imitant les palotas , dansa hongaresa del segle XVIII molt habitual entre l’alta societat També utilitza elements, tant coreogràfics com musicals, dels verbunkos Les més antigues conegudes són de M Rózsavölgyi, tot i que assoliren molta més popularitat les usades per F Liszt en les seves Rapsòdies hongareses , com també les de Vittorio Monti
atall
Construcció i obres públiques
Obstrucció provisional introduïda en un curs d’aigua quan hom hi vol construir alguna obra, tal com un assut o resclosa.
Pot ésser emprat per a obstruir totalment el corrent, i en aquest cas hom disposa un canal o una galeria per a la derivació de l’aigua i un altre atall aigua avall per tal d’impedir-ne el retrocés, o per a construir-hi recintes on poder treballar a l’abric del corrent o en sec, i en aquest cas hom n'elimina l’aigua de l’interior amb bombes d’exhauriment Els atalls que han de tallar totalment el curs de l’aigua solen consistir en un dic de roques i blocs de formigó Els atalls solen ésser construïts amb palplanxes, generalment metàlliques, clavades al llit del corrent…
Forces Elèctriques de Catalunya
Societat constituïda el 1951 pel financer Joan March i que s’adjudicà el 1952 les accions, i amb elles els actius, de la Barcelona Traction.
En depenen les centrals hidràuliques a les conques del Flamisell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre, i també a la Vall d’Aran, bé directament, bé a través de la seva filial, la Societat Productora de Forces Motrius Té centrals tèrmiques, que cremen lignit, fuel o gas a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas Terol Tingué participació en les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i també, gairebé total, a Forces Hidroelèctriques del Segre que el 1985 absorbí totalment, a les companyies mineres Carbons de Berga que el 1992 liquidà totalment i Minas y…
Emperador
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, el més reduït del País Valencià, totalment voltat pel terme de Museros.
Hi ha una petita zona de regadiu a través de la séquia de Montcada a la zona no edificada hortalisses i taronges Hi ha petita indústria del moble i de la construcció El poble 306 h agl 2006, venters , té l’origen en una venta de l’antiga carretera de València a Madrid, que adquirí a mitjan segle XVIII un comerciant valencià, Agustí Emperador, i que convertí en petita colònia fabril destillació d’aiguardent i fabricació de lones Aquest aconseguí la senyoria del lloc, que la seva família mantingué fins el 1837, i edificà un palau amb torre quadrada Després s’ha mantingut com a municipi…
jeroglífic
Escrit, utilitzat especialment com a endevinalla, en què les lletres són totalment o parcialment reemplaçades per signes ideogràfics.
geoelement
Biologia
Conjunt de tàxons l’àrea de distribució dels quals resta compresa totalment o principalment dins una regió biogeogràfica.
estable

Estable de vaques
© CIC-Moià
Ramaderia
Lloc cobert totalment o parcialment on hom allotja el bestiar per a la seva alimentació, explotació i repòs.
Antigament l’estable era un simple espai tancat i cobert on hom guardava el bestiar durant la nit i, en alguns casos, l’alimentava Actualment, però, amb els mètodes moderns d’explotació i per tal d’obtenir el màxim rendiment, hom adopta diverses formes i distribucions segons el tipus i la finalitat producció de carn, de llet, reproducció, etc del bestiar, les condicions climatològiques, etc
beina
Anatomia vegetal
Base eixamplada de les fulles, que envolta en part o totalment la tija sobre la qual s’insereix.
En les dicotiledònies, la beina sol anar unida a un pecíol, el qual manca en les monocotiledònies En algunes famílies gramínies, ciperàcies, la beina arriba a envoltar completament la tija
tonsura
Religió
Cristianisme
Cerimònia religiosa consistent a tallar els cabells, parcialment o totalment, per significar una consagració especial de la persona.
Coneguda arreu, esdevingué un costum generalitzat dels monjos cristians segles V-VI introduïda més tard a l’església llatina segles VI-VII com a ritu d’admissió del clergat, distint dels ordes menors, ha estat suprimida per la reforma del concili II del Vaticà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina