Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
hostal Roig
Hostal
Hostal del municipi de Gavet de la Conca, dins l’antic terme de Sant Salvador de Toló, anteriorment del de Sant Miquel de la Vall (Pallars Jussà), al vessant septentrional del Montsec de Rúbies, al camí que uneix la conca de Tremp a la conca de Meià (Noguera), pel pas Nou.
És a 1 093 m alt, al sud de Mata-solana Dins el gran recinte hi ha les ruïnes d’una església romànica de Santa Anna S'hi han celebrat, tradicionalment, dues fires anuals, una molt important de bestiar menut, el 29 de setembre
patinet

Patinet
© Fototeca.cat
Jocs
Planxa de metall o de fusta muntada damunt dues o tres rodes, la del davant governada per un eix vertical unit a un manillar, que hom utilitza per a desplaçar-se.
Per al seu funcionament, hom posa un peu damunt la planxa i amb l’altre es dona impuls contra el terra Tradicionalment utilitzat com a joguina, a partir de la segona dècada del segle XXI s’ha generalitzat el patinet elèctric en els desplaçaments urbans
altaic | altaica
Etnologia
Individu d’un poble turc de Sibèria, que habita a la república de Gorno-Altaj (Rússia), de tipus mongòlic, també anomenat calmuc muntanyenc o calmuc blanc perquè habità el regne mongol occidental.
És un poble tradicionalment pastor rens i caçador, si bé alguns també són agricultors S'agrupen en lligues de famílies de les quals surten els prínceps Originàriament xamanistes, es convertiren només externament al cristianisme ortodox Actualment estan fortament russificats Són uns 45 000 individus
aforador
Física
Instrument per a mesurar el volum d’un líquid dins un recipient o bé la seva capacitat.
Per al vi i per a l’alcohol hom ha usat tradicionalment un llistó amb ratlles graduat per a recipients d’un mateix tipus, el qual, en ésser introduït dins el recipient, queda mullat fins a una determinada alçària corresponent a un volum donat per l’escala
Galí
Església
Antiga quadra i església del municipi dels Prats de Rei (Anoia), situada a ponent del terme, entre la vila dels Prats i Sant Valentí de Vilallonga.
És documentada des del 1068 i tradicionalment tenia només el mas de la Codina, per això és anomenada Cal Codina de la Quadra El 1778 perdé la independència en unir-se a Solanelles i, el 1840, s'uní juntament amb aquest poble al municipi dels Prats de Rei
herbacol

Herbacols
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Flòsculs del card.
És emprada tradicionalment per a quallar la llet per a fer formatge o mató Per fer servir l’herbacol com a quall es posen els trossets de la flor en aigua perquè quedin impregnats de l’essència i és aquesta aigua la que s’aboca sobre la llet
demència
Patologia humana
Pertorbació total o parcial de les facultats mentals provocada per lesions cerebrals, especialment a l’encèfal i les seves cobertures.
Cal distingir la demència d’altres fenòmens patològics —com, per exemple, l’oligofrènia—, en el sentit que sempre pressuposa la pèrdua d’unes facultats abans existents i desenvolupades Considerada tradicionalment com a progressiva i irreversible, les noves tècniques terapèutiques aconsegueixen sovint de guarir-ne un gran nombre de casos
la Clota
Barri
Barri de Maó, a l’oest de la ciutat, entre la colàrsega del port i la carretera de Ciutadella.
Ocupa una clotada entre l’antic raval de Dalt Vilanova i el pla des Monestir Fou poblat per una forta immigració de catalans del Principat, arribats arran de la guerra del Francès, entre els anys 1810 i 1812 Hom l’ha fet servir tradicionalment com a lloc d’habitatge modest
la Magdalena
Santuari
Santuari del terme de Castelló de la Plana (Plana Alta), situat uns 5 km al NE de la ciutat, en un turó de l’extrem meridional de les serretes de la Magdalena, a l’inici de les muntanyes del desert de les Palmes.
Al collet de la Magdalena hi ha restes d’un probable poblat ibèric i ruïnes d’un castell anterior a la conquesta de Jaume I, considerat tradicionalment el nucli originari de Castelló de la Plana, que fou abandonat a mitjan s XIII, fet commemorat a la festa de la Magdalena
pedra preciosa

Anell de maragdes i or, i arrecades de robís i or
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Pedra dura, transparent i de gran valor que, un cop tallada, és utilitzada en joieria.
Tradicionalment el diamant, el robí, el zafir i la maragda havien estat considerades les úniques i vertaderas pedras precioses Totes les restants eren considerades predres semiprecioses La Confederació Internacional de la Joieria i Orfebreria de Diamants, Perles i Pedres establí el 1970 que el terme pedra semipreciosa era incorrecte i el prohibí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina