Resultats de la cerca

Especialitzada en etnologia i membre de la comissió de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya des del 2008, ha investigat la cultura popular i és autora de recerques sobre els jocs populars i tradicionals a la Terra Alta i al Maresme

Conreà el teatre Tracasson e autras peçòtas , 1936 i intentà de renovar els gèneres tradicionals amb Contes e nhòrlas de Joan-de-la-Luna 1932 Escriví també poesia bucòlica, d’una gran autenticitat de llengua, centrada al camp llemosí Una princessa dins la tor 1932

Les seves atribucions eren molt limitades, puix que, fora de la seva participació a l’assemblea nacional per a l’elecció del president, només tenia un poder consultiu en matèria legislativa el 1954, però, tornà a rebre part dels poders legislatius tradicionals de la cambra alta

Generalment és imposat pels pares, pels padrins o per qualsevol altra persona en fer la declaració del naixement En la seva elecció intervenen diversos elements tradicionals, factors de tipus religiós, desigs augurals, evocacions de personatges històrics, etc, o, simplement, el fet de seguir una moda determinada

És caracteritzada per un tipus de nus, gruixut i poc atapeït, per una senzilla combinació de colors i per l’ús de temes tradicionals de disseny elemental i serial de filiació islàmica generalment hi figuren, també com a elements ornamentals, el nom del realitzador i la data

Durant 20 anys fou el mestre de ball de Lluís XIV i assumí també la direcció de l’escola de l’Académie Royale de Dance Fixà les regles tradicionals de la dansa francesa noble, estructurà la tècnica de la dansa clàssica i en definí les cinc posicions

Dirigí la cobla Els Juncans de Banyoles i escriví més d’un centenar de sardanes, com Apassionada , A la plana de Vic , La filla del marxant , Festivitat i Vora d’un salze Instrumentà nombrosos ballets tradicionals catalans per a cobla i compongué obres religioses i profanes

Deixeble de Joan Lamote de Grignon, dirigí el conservatori i l’Escola Coral de Terrassa Fundà a Manresa les sessions musicals Hores d’Art i dirigí l’Orfeó Manresà Realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, entre les quals destaquen El mestre i La dama d’Aragó

Integrat per assaigs sobre literatura i moral pràctica, sovint en forma epistolar, els seus redactors tractaren de contribuir als avenços de la revolució burgesa amb crítiques dels costums tradicionals El model fou molt imitat a tot Europa n'és un exemple el periòdic El Pensador 1762-67

Sacerdot 1863 i mestre Autor de drames teatrals en vers Lo fill pròdig , 1887 L’últim senyor d’Hostoles, Lo castell de Finestres, 1890 i d’algunes monografies, com Nostra Senyora del Colell 1890 o Ramellet de notícies històriques i tradicionals sobre Olot i sa comarca