Resultats de la cerca
Es mostren 1023 resultats
Myung-Whun Chung
Música
Pianista i director d’orquestra sud-coreà.
Fou un nen prodigi que debutà a set anys com a pianista, a Seül, i a disset dirigí l’Orquestra Nacional de Corea El 1968 es traslladà a Nova York per estudiar piano i direcció d’orquestra El 1974 inicià la seva carrera com a pianista solista i el 1978 fou assistent de Carlo Maria Giulini a l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles Obtingué la fama el 1989 en ser nomenat director musical de l’Òpera de la Bastilla, càrrec que abandonà el 1995 Com a director invitat, ha treballat amb les millors orquestres i teatres lírics d’Europa i Amèrica
Andrea Carandini
Arqueologia
Arqueòleg i historiador italià.
Especialista en arqueologia romana, ha treballat als jaciments d’Òstia Le terme del Nuotatore , 1968-77, Settefinestre Toscana Settefinestre Una villa schiavistica nell’Etruria romana , 1985 i Nador Algèria Il castellum del Nador , 1989 És autor d’un important manual d’excavació arqueològica Storie dalla terra , 1981, traduït al castellà Historias en la tierra , 1997, i de diferents treballs sobre les estructures econòmiques precapitalistes L’anatomia della scimmia , 1979 i les formes de producció esclavista al món romà Schiavi in Italia , 1988 La villa romana e la…
Teòfanes el Grec
Pintura
Pintor bizantí.
Després d’haver treballat a Constantinoble i a Crimea, es traslladà a Rússia, on rebé el sobrenom amb què és conegut, a causa del seu origen Decorà l’església i pintà icones a Novgorod esglésies de la Transfiguració i de Sant Teodor, a Nižnij Novgorod, etc, i finalment a Moscou, on decorà la catedral de l’Anunciació amb Andrej Rubl'ov , del qual sembla que fou mestre S'han conservat poques obres seves i algunes de les que li són atribuïdes potser no són autèntiques, però el seu pas per Moscou donà a aquesta escola l’impuls que la féu famosa
Abdallah Laroui
Historiografia
Historiador marroquí.
Llicenciat en llengua i civilització i doctorat en història per la Sorbona, ha treballat com a professor d’història a Rabat, Los Angeles, Harvard i París Actualment és professor d’història moderna i historiografia de la Universitat Mohamed V de Rabat Durant el mandat de Hassan II fou conseller d’afers estrangers i representant del Marroc a la UNESCO Ha publicat en àrab La ideologia àrab contemporània 1967, Els àrabs i l’esperit històric 1973, L’Islam àrab i els seus problemes 1984 i Islam i història 1997 L’any 2000 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya
Marina Vlady
Cinematografia
Dansa i ball
Ballarina i actriu cinematogràfica francesa.
Fou ballarina de l’Òpera de París des de l’edat de nou anys El 1949 debutà com a actriu en el cinema i durant tres decennis ha treballat en molts films europeus rellevants, com Giorni d’amore 1953 de Gde Santis, Una storia moderna l’ape regina 1963 de M Ferreri, On a volé la Joconde 1965 de M Deville i Que la fête commence 1974 de Tavernier Posteriorment, ha interpretat Sept morts sur ordonnance 1975, The Thief of Bagdad 1978, Le malade imaginaire 1979, Tangos 1985, Laughter in the Dark 1986 i Splendor 1988
Enric Pujol Cayuelas
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Treballà a Ràdio Tarragona, Radiocadena Espanyola i, durant trenta-quatre anys, a Ràdio Nacional d’Espanya a Tarragona, on ha estat cap d’esports Ha collaborat en Mundo Deportivo , Diari de Tarragona i Don Balón És autor de llibres com Nàstic, cent anys d’història 1987, Anècdotes dels JJOO 1988, Història del CN Tarraco 1989, Cents anys de futbol a Tarragona 1997, 100 anys d’esport a Tarragona 1999, Nàstic, la història continua 2000, CBT 25 anys de bàsquet 2003 i Nàstic de la A a la Z 2005 També ha treballat en la candidatura dels Jocs Mediterranis del 2017 a Tarragona
Bernat Puigtobella
Literatura catalana
Narrador i traductor.
Llicenciat en filologia catalana per la UAB i màster en literatura comparada per la universitat de Yale Des del 1998 ha treballat en diferents segells editorials del Grup 62 Es va donar a conèixer amb la novella epistolar D’unes dones 1990 Ha publicat també la sàtira Síndrome d’Estocolm 2001, una auca novellada sobre la fixació dels catalans pel premi Nobel Ha fet crítica literària des de les pàgines de cultura d’“El País” Ha editat el volum Pere Calders and his Contemporaries 1996 i l’antologia de poesia catalana contemporània Resonancias 2004 Ha traduït, entre d’altres, Chinua…
Directors-Realitzadors d’Audiovisuals de Catalunya
Cinematografia
Entitat sense ànim de lucre que representa els directors realitzadors, ajudants i auxiliars de realització que treballen en el mitjà audiovisual català.
Creada el 1990 amb el nom d’Associació de Realitzadors de Televisió de Catalunya ARTVC, el 2001 passà a anomenar-se DRA L’únic requisit per ser-ne soci és haver treballat en un programa emès públicament Té com a objectius la formació i la informació dels afiliats, l’organització d’actes com ara La Setmana dels Realitzadors , en el marc del Festival Internacional de Televisió de Barcelona FITB, i cursos de direcció de càsting i direcció d’actors Edità la revista "Realització" 1997-98, sis núm Els seus presidents han estat Francesc Llobet 1990-99, Felip Solé 1999, Francesc Pou 1999…
Francisco Roig Genís
Tennis
Tennista i entrenador, conegut com Francis Roig.
Fou jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 Entre el 1991 i el 1996 guanyà vuit torneigs de dobles de l’ATP Tour i un de l’ATP Championship Series Stuttgart, 1995, fent parella amb Diego Pérez i Tomàs Carbonell En el rànquing de l’ATP assolí la seixantena posició en individual 1992 i la vint-i-tresena en dobles 1995 Després de retirar-se 2001 ha treballat com a entrenador amb Feliciano López, Albert Costa i Rafa Nadal des del 2005, entre d’altres, i ha estat assistent de l’equip espanyol de Copa Davis És director de l’acadèmia Barcelona Total Tennis
Acaba la restauració de la “Santa cena”
S’exposa novament al públic la Santa cena , la pintura mural que Leonardo da Vinci va fer al refectori de Santa Maria delle Grazie de Milà En la restauració de l’obra, iniciada el 1978, hi han treballat 40 empreses i ha costat 700 milions de pessetes, aportats per Olivetti La pintura recupera part de la seva nitidesa original, però no la brillantor dels colors que utilitzava Leonardo, per culpa de la humitat de l’església La contemplació de l’obra es farà des d’ara segons uns estrictes mesures de seguretat, en grups de 25 persones i a una distància mínima de 15 metres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina