Resultats de la cerca
Es mostren 615 resultats
John Goodenough
Química
Físic nord-americà.
Després de graduar-se en matemàtiques a la Universitat de Yale, durant la Segona Guerra Mundial fou meteoròleg de l’exèrcit El 1952 es doctorà en física per la Universitat de Chicago i posteriorment fou investigador del Lincoln Laboratory del Massachusetts Institute of Technology, on treballà en sistemes de memòria d’accés aleatori RAM per a aplicacions del Departament de Defensa Els anys 1976-86 treballà al departament de química inorgànica de la Universitat d’Oxford, on descobrí l’aplicació de l’òxid de cobalt al càtode de la bateria de liti , que millorava substancialment l’emmagatzematge…
Johann Salomo Semler
Cristianisme
Teòleg alemany.
Professor a Altdorf 1751 i a Halle 1753, s’oposà al pietisme per la seva teologia racional Dels primers que aplicà el mètode criticohistòric a la Bíblia, distingí l’essencial de la religió fe de la seva formulació tradició i obrí així el camí a la lliure interpretació de la Bíblia Això no li impedí de polemitzar contra KFBahrdt , HSReimarus i GE Lessing , representants de l' Aufklärung Entre les seves obres, cal destacar Abhandlung von freier Untersuchung des Canon ‘Tractat sobre el lliure examen del cànon’, 1771-75
Werner Schroeter
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic alemany.
Abandonà els estudis de psicologia per treballar com a periodista abans de dedicar-se al cinema Influït pel Romanticisme, l’òpera i el cinema expressionista dels anys vint, entre el 1967 i el 1970 realitzà films en formats de 8 i 16 mm Rodà Der Schwarze Engel ‘L’àngel negre’, 1973, Napolitanische Geschwister ‘Germans napolitans’, 1978, Palermo oder Wolfsburg 1980, Os d’Or al Festival de Berlín, Die Generalprobe ‘L’assaig general’, 1980, Tag der Idioten ‘Dia dels idiotes’, 1981, Liebeskonzil ‘Concili d’amor’, 1982, Malina 1991, Abfallprodukte der Liebe ‘Subproductes de l’amor’ 1996, Deux 2002…
Johann Walter
Música
Músic i compositor alemany.
Després dels seus estudis a Kahla, fou nomenat cantor de la capella de l’elector de Saxònia 1524 Publicà el Geystlich Gesank Buchleyn 1524, per a 4 veus, primer himnari protestant, i, juntament amb CRupsch, fou cridat per MLuter a Wittemberg 1525, on l’ajudà en l’estructuració de la Deutsche Messe Publicà posteriorment diversos reculls de cants litúrgics Magnificat octo tonorum , per a 4 i 6 veus, Cantio 7 vocum in laudem Dei , etc i una Passió segons sant Mateu
Michael Altenburg
Música
Compositor alemany de música vocal religiosa i de música instrumental.
Albert de Saxònia-Coburg-Gotha
Història
Príncep consort de la Gran Bretanya (1857), segon fill del duc Ernest de Saxònia-Coburg-Gotha.
Estudià ciències polítiques i belles arts a Brusselles i a Bonn 1836-38 Es casà 1840 amb la seva cosina, la reina Victòria Tingué una notable influència en els afers polítics, malgrat haver estat acusat 1854 de sentir simpaties envers Rússia i, sobretot, envers Alemanya
Heinrich Albert
Literatura
Música
Compositor i poeta alemany, deixeble, a Dresden (1622), del seu cosí Heinrich Schütz.
Fou organista de la catedral de Königsberg 1630 És autor de vuit colleccions d’àries o lieder 1638-50 a una o més veus, amb poemes seus i de Simon Dach Fou un dels creadors del lied alemany modern, i el qui introduí a Alemanya la monodia italiana amb el baix continu
Paul Geheeb
Educació
Pedagog alemany.
Collaborà amb Lietz en la construcció de la primera escola nova alemanya, que rebé el nom de Landerziehugsheim ‘llar d’educació en el camp’ L’any 1909 fundà l’escola d’Odenwald seguint els criteris del moviment de renovació pedagògica
Johann-Jakob-Wilhelm Heinse
Literatura alemanya
Novel·lista alemany.
En la línia del Sturm und Drang defensà l’amor, la passió i la voluptat, escriví Laïdon oder die eleusinischen Geheimnisse ‘Laidó o els misteris d’Eleusis’, 1774, Ardinghello und die glückseligen Inseln ‘Ardinghello i les illes afortunades’, 1787 i Hildegard von Hohenthal 1795-96
Rudolf Hagelstange
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Es dedicà al periodisme Autor d’assaigs i de narracions, es destaca sobretot com a poeta Venezianisches Credo ‘Credo venecià’, 1945, Merseburger Elegie ‘Elegia de Merseburg’, 1950, Lied der Jahre ‘Cant dels anys’, 1962 i Gast der Elemente ‘Hoste dels elements’, 1972 Traduí L’Atlàntida de Verdaguer 1962
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina