Resultats de la cerca
Es mostren 833 resultats
creació
Cosmogonia
En una perspectiva cientificopositiva, producció natural d’un ésser a partir d’elements preexistents originalment combinats.
Les teories evolucionistes es mouen en aquesta direcció, dins la qual astrònoms contemporanis han arribat també a concebre una constant creació de matèria en l’espai buit per tal d’explicar l’expansió de l’Univers teoria de l’estat estacionari
AEIOU
Història
Sigla de la divisa de la Casa d’Àustria, d’origen desconegut.
Sembla que la més antiga interpretació és la d’Albert II s XV Albertus Electus Imperator Optimus Uiuat Posteriorment s’ha interpretat Austriae est imperare orbi universo , i també Alles Erdreich ist Österreich unterthan ‘Tot l’univers és sotmès a Àustria’
Vesto Melvin Slipher
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Estudià la natura dels planetes i de les nebuloses, mitjançant mètodes espectroscòpics L’any 1914 descobrí, independentment de Max Wolf, la rotació de les nebuloses Les seves recerques han donat lloc a la teoria de l’expansió de l’Univers
Infra-Red Space Observatory
Astronomia
Satèl·lit de l’ESA, successor de l’IRAS.
Fou llançat el 1995 per un Ariane-4 Desconnectat el 1998, les seves observacions permeteren realitzar importants estudis sobre el medi interestellar i les estrelles més fredes de la galàxia i constatar, a més, l’abundant presència d’aigua a l’univers
Parjanya
Mitologia
Divinitat de l’antic panteó ari.
Adquirí en el període vèdic unes connotacions totalment noves, gràcies a les quals acabà coincidint plenament amb el principi creador per excellència, anomenat, segons els passatges, el Primogènit de la Veritat prathamajā ṛtasya , l’Impulsor savirtṛ , l’Autor de l’Univers viśvakarman , etc
Bureau des Longitudes
Astronomia
Organisme francès d’estudis astronòmics instituït per la Convenció Nacional el 25 de juny de 1795.
Aquell mateix any començà a encarregar-se de la publicació de l’almanac nàutic Connaissance des Temps , i posteriorment començà a publicar un anuari 1796, unes efemèrides nàutiques 1889, unes efemèrides aeronàutiques 1935 i, d’ençà del 1977, publica l' Encyclopédie Scientifique de l’Univers
Sabaot
Transcripció llatina de l’hebreu ṣȩbā’ōt, que forma part de l’expressió bíblica Yahweh Ṣȩbā’ōt (Jahvè Sabaot, ‘déu dels exèrcits’).
Interpretat sovint com a nom propi de Déu, sembla que a l’origen designava el conjunt de poders celestes i terrestres al servei de Déu àngels, estels, etc Mentre les versions bíbliques solen mantenir el mot original, la litúrgia ha preferit la paràfrasi “Déu de l’univers”
segon principi de la termodinàmica
Física
Principi que diu que les transformacions termodinàmiques més probables que poden tenir lloc en un sistema aïllat són aquelles en les quals la variable extensiva, anomenada entropia (S), augmenta o roman constant, segons que la transformació sigui irreversible o reversible, respectivament.
El segon principi ja fou enunciat per Carnot el 1824, restringit a les màquines tèrmiques, i afirmava que, per a produir treball a partir d’energia tèrmica, cal disposar d’una diferència de temperatures Hom l’escriu formalment d Sg0 Tenint en compte aquesta relació, Clausius, que considerà que el segon principi era un postulat, afirmà que, atès que hi ha una munió de transformacions termodinàmiques que són irreversibles, l’entropia de l’Univers tendeix a un valor màxim, en arribar al qual desapareixen tots els fenòmens tèrmics Clausius justificà, doncs, la fi del món amb el…
força gravitatòria
Física
Força atractiva que s’exerceix entre dues masses.
És inversament proporcional al quadrat de la distància entre les masses, com es desprèn de la llei F = Gm 1 m 2 / r 2 1 , dita de la gravitació universal Aquestes forces són, en una bona part, les responsables de l’estructura de l’Univers en el pla astronòmic
Louis Veuillot
Periodisme
Literatura francesa
Periodista i escriptor francès.
Fervent defensor de l' ultramuntanisme , fou contrari a Napoleó III i a la unificació italiana, i collaborà en el diari L’Univers , del qual fou redactor en cap De formació autodidàctica, escriví nombroses obres, de les quals cal esmentar L’honnête femme 1844 i Les odeurs de Paris 1866
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina