Resultats de la cerca

Els seus impulsors foren un grup de professors universitaris descontents amb el caràcter conservador i bàsicament orientat a la geografia física que mantenia la Royal Geographical Society en l’època Organitza congressos i seminaris, alguns dels quals en el marc de les diverses seccions o grups d’estudi que l’integren Edita les revistes Transactions una de les publicacions geogràfiques més prestigioses a nivell internacional i Area El 1995 es fusionà amb la Royal Geographical Society amb l’objectiu de contribuir a difondre el coneixement de la Geografia

Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües fou rector de Bétera i de Massamagrell i canonge de València Amic de Gregori Maians i de Josep Climent, formà part del grup illustrat i regalista valencià Fou favorable a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Amb Pérez i Baier i a través del secretari de justícia Manuel de Roda, reformà els collegis majors universitaris 1770 Malgrat la fama de tolerant, no pogué evitar la condemna contra Pablo de Olavide 1778, però li facilità la fugida 1780 Fou un orador remarcable

Professor a la Universitat de Nàpols, on organitzà un centre d’estudis hispànics, poc temps abans de morir Fugint de la persecució antisemita, es traslladà als EUA, on fou professor al Wellesley College Autor de nombrosos treballs de romanística, iniciats amb La leggenda di Don Carlos nel teatro spagnuolo del seicento 1913, s’especialitzà en temes hispànics i escriví diverses monografies sobre les relacions culturals italocatalanes, algunes de les quals recollí a Motivos hispánicos 1934, primer volum d’una collecció Biblioteca Hispano-Italiana que dirigí Collaborà en els Estudis …

Simultaniejà els estudis universitaris amb els de percussió i el 1970 obtingué un primer premi al Conservatori de París El 1972 aconseguí un altre primer premi al Concurs de joves directors d’orquestra de Besançon Aviat fou cridat a dirigir diverses formacions orquestrals, especialment dedicades a la difusió de la música contemporània, com L’Itineraire, 2e2m o InterContemporain Entre el 1976 i el 1982 fou director associat de l’Orquestra Filharmònica de Lorena El 1982 fou nomenat director de l’Orquestra d’Ile-de-France Ha estrenat nombroses composicions de músics del segle XX

Originada en les reunions d’estudiants suïssos i francesos promogudes per Gde Montenach i A de Mun 1887, la fundació oficial tingué lloc a Friburg Suïssa el 1921, amb el nom de Secretariat Internacional d’Associacions Nacionals dels Universitaris Catòlics El 1946 s’hi uniren intellectuals i professors i el moviment s’organitzà en dues branques autònomes Moviment Internacional dels Estudiants Catòlics MIEC i Moviment Internacional dels Intellectuals Catòlics MIIC N'han estat presidents dos catalans Ramon Sugranyes de Franch 1959-65 i Fèlix Martí i Ambel 1975-85

Filipista Es doctorà en teologia a València el 1673 El 1681 fou fet paborde de la seu amb càtedra de Sagrada Escriptura a la universitat 1681 Tancada la universitat per causa de la guerra, n'aconseguí la reobertura i Felip V li'n confià el govern Fou elegit bisbe d’Ourense 1708-18 i de Còrdova 1718-31 Publicà els seus cursos universitaris, Theologia de novissimis 1707, reeditat a Anvers i a Lió, Tractatus Evangelici tres volums, 1723-27, i deixà diversos tractats inèdits Fou de tendència eclèctica i antiaristotèlica

Especialitzat en filologia romànica, fou professor de la Universitat d’Hamburg i es dedicà a estudis de folklore, lingüística basca, relacions arabigoromàniques, música popular, etc Destaca la seva tesi doctoral, Waffen nach der spanischen Literatur des 12 und 13 Jahrhunderts ‘Les armes a la literatura espanyola del ss XII i XIII’, complementada més endavant amb altres investigacions sobre armament de l’edat mitjana a Catalunya, Portugal i Provença Publicà moltes recensions de llibres catalans i collaborà als Estudis Universitaris Catalans i als Estudis Romànics Fou membre…

Membre del Club Esportiu Go-Xtrem, ha estat quatre vegades campiona de Catalunya de relleus 2005-08, i un cop de mitjana distància 2009 i llarga distància 2009 En l’àmbit estatal, es proclamà campiona d’Espanya de relleus 2010, 2013, de mitjana i llarga distància 2013 Assolí les medalles de bronze de mitjana distància i relleus als Campionats del Món universitaris 2012 El 2010 debutà al Campionat del Món absolut, competició que disputà per quarta vegada el 2013 Des del 2006 forma part de la selecció catalana

Competí a les files del Reial Club de Tennis Barcelona RCTB Fou campiona de Catalunya 1985, i subcampiona 1986, amb Margarita Vaquero i campiona 1993, amb Eva Jiménez d’Espanya Guanyà els Campionats d’Espanya universitaris en individual 1996 i cinc tornejos internacionals de la ITF en individual i dos en dobles En categories de veterans guanyà amb el RCTB diversos Campionats de Catalunya, d’Espanya i d’Europa per equips És també jugadora de pàdel del RCTB, amb el qual s’ha proclamat campiona de Catalunya per equips en diverses ocasions

Competí representant el Club Esportiu Taekwondo Fran Martin, de la seva localitat natal Fou diverses vegades campiona de Catalunya i subcampiona estatal en el pes superlleuger 2011 Conquerí els Campionats del Món 2008, 2010 i d’Espanya 2010 universitaris en categoria de pes de menys de 63 kg competint per la Universitat Autònoma de Barcelona Es proclamà campiona d’Europa per equips formant part de la selecció espanyola 2010 Assolí la I Copa Iberoamericana en la categoria de pes de menys de 67 kg 2010 Rebé el premi nacional a la millor esportista femenina 2010