Resultats de la cerca

Membre d’una família d’origen valencià lligada a l’aparell polític i financer del franquisme, i també al capitalisme nord-americà, des del 1970 assumí la crítica del règim des d’una òptica de dreta liberal, postura que concretà successivament en la Sociedad de Estudios Libra 1974, el Partido Demócrata 1975 i la Federación de Partidos Demócratas y Liberales 1976, que presidí i amb la qual s’integrà en UCD el 1977, encapçalant-ne l’ala liberal Diputat el 1977 i el 1979, fou ministre d’obres públiques i urbanisme 1977-79 i ministre sense cartera 1979-80

La seva Ciutat Industrial 1901-04, projecte de ciment armat, de ferro i de vidre, és el primer intent d’urbanisme racionalista, adaptat a les particularitats de l’home de l’era industrial Aplicà els seus conceptes a Lió 1904-14, on construí edificis públics exemplars i barris d’habitatges enquadrats en un pla unitari escorxadors de La Mouche 1909-13, estadi olímpic 1913, hospital E Herriot 1915 i el barri anomenat dels EUA començat el 1928 Defensà una arquitectura renovada, però basada en normes formals immutables La seva obra, d’una alta qualitat tècnica, és una constant i…

Un dels més actius exegetes de la plàstica contemporània El 1963 fou elegit president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Publicà molts llibres i articles sobre estètica general, metodologia, crítica, urbanisme, disseny, pedagogia de l’art i museologia Escriví monografies importants sobre Fra Angelico 1955, Botticelli 1958, Brunelleschi 1955, Boccioni 1951 i l’arquitectura barroca italiana 1958, així com sobre Moore 1948, Gropius 1951, Breuer 1958, Gardella 1959 i Fautrier 1960, entre d’altres També publicà, a més d’estudis sobre artistes contemporanis, la síntesi L’…

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…

Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes Collaborà, amb el pseudònim d’ Espolín , a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella, i proposà l’establiment de biblioteques militars per tot el territori peninsular 1836 Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de…

Fou arquitecte de la diputació provincial de Barcelona 1944 i director de l’oficina d’urbanisme provincial 1948 Guanyà el primer premi al Concurs d’Idees d’Urbanització de la zona baixa de Montjuïc 1935, i també el Concurs d’Informacions Tecnicourbanístiques per a poblacions de més de 20000 h 1953 És autor de diversos plans generals, especialment del pla general d’ordenació de la província de Barcelona 1959 Entre les seves obres destaquen les Llars Mundet, a Horta Barcelona, la residència collegi Bell-lloc, a la Roca del Vallès Vallès Oriental en els quals féu collaborar molts…

Inicià les seves funcions a l’abril del 2009, segons els estatuts aprovats al novembre de l’any anterior Té com a finalitat assumir les competències del Consell de Mallorca en protecció de la legalitat urbanística i les competències d’urbanisme que li deleguin els ajuntaments de l’illa mitjançant convenis de collaboració voluntaris Dos anys després de la seva creació ja havia ordenat i gestionat mig centenar de demolicions d’immobles que infringien la normativa D’entre les que tingueren més ressò en destaca la de quatre xalets illegals a Llucalcari Deià, que es féu efectiva l’any…

A l’abril del 1999 havia publicat 335 títols Comprèn biografies, assaigs i estudis de temàtica diversa història, literatura, ciències socials, urbanisme, estètica, psicologia, filosofia, política, etc Hi han estat publicades obres de B Russell, K Marx, T de Chardin, E Fromm, H Marcuse, E Mounier, G Lukács, A Gramsci, J Rostand i, entre els autors catalans, P Fabra, A Rovira i Virgili, J Rubió, J Benet, A Cirici, A Badia i Margarit, X Rubert i de Ventós, R Salvat, E Lluch, J Molas, JM Castellet, MA Capmany, X Fàbregas i R Trias i Fargas El seu èxit més gran ha estat Els altres…

Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la…

Vida i obra Estudià a l’Institut Balear fins al 1908 i després feu arquitectura a Barcelona, on obtingué el títol el 1917 Un any després obrí el seu despatx professional a Palma El 1919 fou nomenat arquitecte diocesà de Mallorca, i el 1921, arquitecte director de construccions escolars de l’Estat a Balears, càrrec que ocupà fins el 1936 Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1925-30, acadèmic de la Provincial de Belles Arts de Balears i, des del 1928, membre corresponent de la Real Academia de San Fernando i vocal de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics El…