Resultats de la cerca
Es mostren 1307 resultats
velocitat d’escapament
Física
Mínima velocitat que requereix un giny espacial per tal de vèncer l’atracció gravitacional d’un cos massiu i entrar en una òrbita parabòlica que li permeti d’escapar-se’n.
Quan el giny no arriba a atènyer aquesta velocitat, entra en òrbita ellíptica i quan la supera, entra en una trajectòria hiperbòlica Si el cos massiu té una massa M , la velocitat d’escapament val, a una distància r del seu centre, on G és la constant de gravitació Així, la velocitat d’escapament des de la superfície terrestre val 11,2 km/s, i la de la superfície lunar val 2,4 km/s
Giacomo Puccini
Música
Compositor italià.
Estudià a Bolonya amb G Carretti i des del 1739 fou mestre de la capella palatina de Lucca i organista a l’església de San Martino Durant els anys en què desenvolupà el càrrec, Puccini compongué música per a tots els esdeveniments religiosos i civils de la ciutat, com ell mateix diu en el seu diari - Libro delle musiche annue ed avventizie -, on explica la vida musical a Lucca durant el seu temps A més, sovint feu també de director i d’organitzador en les mateixes celebracions Les seves obres, sobretot les composicions de música sacra, mostren un notable domini del contrapunt, una escriptura…
Moebius
Disseny i arts gràfiques
Pseudònim del dibuixant i guionista de còmics francès Jean Henri Gaston Giraud.
Emprà també el nom artístic de Gir Pràcticament autodidacte, a disset anys començà a collaborar per a revistes de còmics en sèries de westerns Durant el servei militar fou destinat a Algèria i collaborà en una revista de l’exèrcit Juntament amb el guionista Jean Michel Charlier, l’any 1963 creà per a la revista Pilote l’antiheroi de western Blueberry , el seu primer personatge d’èxit, que continuà publicant fins a la mort i, després de la mort de Charlier 1990, n'assumí també els guions Ja conegut pel dibuix hiperrealista i d’un gran virtuosisme, l’any 1975 creà, amb altres dibuixants i…
Francesco da Barberino
Literatura italiana
Poeta italià.
Estudià dret a Bolonya, on exercí de notari Escriví Documenti d’Amore 1309-13, poema allegòric on el déu Amor, considerat com a principi de la bellesa i de la virtut, dóna consells de moral escriví també el recull de preceptes Del reggimento e costumi di donna, en prosa i en vers Totes dues obres són molt interessants per al coneixement dels costums del s XIV Morí a Florència durant la pesta negra que assolà Europa
Arnolfo di Cambio
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, deixeble de Nicola Pisano; amb ell i amb Giovanni Pisano col·laborà a la trona de la catedral de Siena (1265-68).
Fou l’introductor del classicisme realista de Nicola Pisano a Roma 1277 el seu retrat de Carles d’Anjou Palazzo dei Conservatori és un dels primers retrats esculpits de l’art modern Realitzà a Orvieto la tomba del cardenal Guglielmo de Braye 1282 Construí a Roma els baldaquins de Sant Pau Extramurs 1285 i de Santa Cecília al Trastevere 1293 El 1296 la república de Florència li encarregà el projecte de la futura catedral Del seu projecte, medievalista amb elements ja renaixentistes, resta avui la planta, sensiblement ampliada Per a la catedral realitzà també escultures, algunes de les quals es…
coeficient de percussió
Tecnologia
En l’estudi del xoc entre dos cossos, quocient entre la velocitat relativa que porten després del xoc i la d’abans del xoc.
En un xoc perfectament elàstic el coeficient de percussió val 1, i en un xoc totalment inelàstic val 0
amplitud
Física
Valor màxim que pren una magnitud vibratòria o oscil·lant en un semiperíode.
Quan la magnitud vibratòria pot ésser expressada per una funció sinusoidal del tipus ft = A sin οt + ϕ, l’amplitud val A i correspon al cas en què sin οt + ϕ val 1
percussió
Tecnologia
Mètode d’exploració clínica que consisteix a provocar certs sons donant cops amb els dits o amb un instrument especial, en una regió del cos, per tal de conèixer l’estat de les vísceres subjacents.
4 coeficient de percussió En l’estudi del xoc entre dos cossos, quocient entre la velocitat relativa que porten després del xoc i la d’abans del xoc En un xoc perfectament elàstic el coeficient de percussió val 1, i en un xoc totalment inelàstic val 0
punyera
Física
Antiga mesura catalana per a àrids, emprada especialment a la regió pirinenca.
A Andorra, la Seu d’Urgell i la vall Ferrera, val 1/24 de la quartera local, o sia 3,0566 l A Perpinyà val 1/8 del quartó rossellonès, o sia 1,148 l La punyera gran de la vall Ferrera té un valor doble que el de la punyera, o sia 6,1133 l
peu
Física
Antiga mesura catalana de longitud.
Al Principat i a les Illes val 1/6 de la cana, o sia 0,259 m Al País Valencià val 1/3 de la vara, o sia 0,302 m El peu és relacionat amb el pam, de manera que 3 peus = 4 pams A les antigues constitucions de Catalunya el valor del peu fou adoptat en 0,2994 m
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina