Resultats de la cerca

Amb una difusió d’uns 11 000 exemplars, tenia una línia editorial vinculada als problemes de la societat valenciana des d’un enfocament nacionalista moderat, independent i democràtic, amb vocació de premsa alternativa Desaparegué el 1982, any en què fou substituït per Noticias al Día 1982-84, sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch La segona època s’inicià el 1999, sota la direcció de J Sánchez Carrascosa, amb una línia diametralment oposada marcadament anticatalanista, i amb un tiratge d’uns 3 500 exemplars

Estudià amb ITabuyo a Madrid i amb Bettinelli i Franceschi a Milà Debutà professionalment l’any 1919 cantant La Traviata al Gran Teatro de Madrid Féu una curta però prometedora carrera a Itàlia 1920-22 i debutà al Liceu de Barcelona, el 1923, amb Manon Lescaut Establert definitivament a Catalunya, deixà l’òpera per la sarsuela tret d’un breu parèntesi, l’any 1941, gènere en el qual debutà, en el teatre Novetats de Barcelona, l’any 1924, amb El dictador , de Millán, i amb el qual assolí grans èxits i gaudí d’immensa popularitat a tot l’Estat espanyol i a l’Amèrica Llatina Es retirà l’any 1957…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i a catorze anys obtingué una beca per a estudiar al Conservatorio Nacional de Música de Bogotà El pare, però, preferí que es formés amb H Alarcón Pérez, concertista de piano, que havia estudiat a París L’any 1923 es traslladà a la Schola Cantorum de la capital francesa per estudiar composició i direcció d’orquestra amb V d’Indy, composició i piano amb P Braud, contrapunt amb P Le Flem, harmonia i direcció amb L Saint-Requier, música de cambra amb G Pierné i orquestració amb el compositor espanyol Manuel de Falla Tornà al seu país natal el 1930 i hi…

Fou capità de la Coronela de Barcelona, i lluità contra la invasió francesa del 1697 Més tard es mostrà favorable a la causa austriacista, i assistí a les corts presidides pel rei arxiduc Carles III 1705-06 Publicà obres jurídiques sobre institucions i càrrecs públics catalans i un Summari discurs aont se prova ésser inexigible i nociva la contribució del batalló 1651

S’inicià al Cros de Badalona i al Sant Celoni El 1950 s’incorporà a la disciplina del Reial Club Deportiu Espanyol i al setembre del mateix any debutà a primera divisió Jugà amb l’equip espanyolista set temporades 1950-58, però la temporada 1952-53 fou cedit a la Unió Esportiva Sant Andreu Participà en 73 partits a la Lliga Després jugà al Real Jaén 1958-59 a segona divisió, on disputà 27 partits

Formà part dels equips del Club Nàutic Vilada, Club Nàutic Amposta i Club Natació Banyoles Fou doble campió d’Espanya i de Catalunya juvenil 1995, 1996 i subcampió del món sub-23 1998, sempre en esquif En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1998, 2000 i en quatre scull 2000, i subcampió en esquif 1997, en doble scull 1999, 2002 i en quatre scull 2004 Guanyà, a més, sis títols de campió de Catalunya, dos en esquif 1997, 2001 i quatre en doble scull 1998, 1999, 2000, 2002 Disputà dos Campionats del Món 1998, 2001

Centre agrícola i ramader a la vora de l’Avid, és lloc duaner prop de la frontera amb Portugal Té indústria alimentària i de materials de la construcció

Té com a precedent un Club València, fundat en aquesta ciutat per la colònia estrangera, el 1902, i desaparegut el 1914 El seu primer camp fou el del Parc d’Algirós El 1923 assolí el campionat espanyol de futbol i èxits internacionals destacats Aquest any inaugurà el nou camp de Mestalla, aleshores amb una capacitat per a 17 000 espectadors En crear-se la lliga de futbol de l’Estat espanyol, el València fou inclòs a la segona divisió El 1931 assolí d’ascendir a la primera divisió, i hi ha restat des d’aleshores amb l’única excepció de la temporada 1985-86 Ha guanyat el campionat de lliga els…

L’antiga especialització pescadora i marinera ha romàs notablement circumscrita al rang d’activitat secundària els seus efectius es localitzen als barris del Cabanyal i al mateix Natzaret El continu urbà de València es trenca en direcció al port, tant per causes sanitàries, en el passat, com per la influència, negativa, del pas de les comunicacions litorals entre el nucli ciutadà i el Grau això ha fet, justament, que aquesta zona gaudeixi de característiques pròpies molt acusades A partir de l’últim terç del segle XIX s’hi localitzaren les indústries més importants de la ciutat de València s’…