Resultats de la cerca
Es mostren 2198 resultats
monoblefaridals
Botànica
Ordre de ficomicets amb multiplicació asexual mitjançant zoòspores uniflagel·lades i amb multiplicació sexual per oogàmia.
Habiten sobre restes vegetals submergides
fitoteràpia
Farmàcia
Medicina
Branca de la medicina que empra les plantes amb propietats terapèutiques per a guarir determinades afeccions.
Des de l’antiguitat grega són conegudes les propietats de nombroses drogues vegetals narcòtiques cascall, jusquiam, purgatives ricí, àloes i diürètiques ceba marina Tanmateix, el període veritablement científic fou el s XIX, amb l’aïllament dels principis actius dels vegetals, com la morfina, l’estricnina, la quinina, la cafeïna, la cocaïna, etc El desenvolupament de la química permeté, al començament del s XX, el naixement de la quimioteràpia i de la farmacologia El descobriment d’alcaloides, com la reserpina, l’ergocristina, la vincamina i la vinblastina, ha…
tropòfit
Botànica
Dit de la planta que canvia d’aspecte en el curs de l’any i es comporta un cert temps com a xeròfit i un cert temps com a higròfit.
Els vegetals de fulla caduca són tropòfits
Azagra
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat a la riba esquerra de l’Ebre, al límit amb La Rioja.
Agricultura i indústries alimentàries especialment conserves de vegetals
aerobàcter
Biologia
Gènere de bacteris en forma de bacil, de l’ordre dels eubacterials, gramnegatius, aeròbics, que fermenten la lactosa amb producció de 2,3-butandiol, també anomenat 2,3-butilenglicol.
Viuen normalment sapròfits al sòl o als vegetals
eucariota
Biologia
Dit de l’organisme que posseeix com a unitat estructural la cèl·lula eucariota.
Aquests organismes són els vegetals i els animals superiors
Bolaños de Calatrava
Capella dins del nucli de Bolaños de Calatrava
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, situat a llevant de Ciudad Real.
Important indústria conservera vegetals Fabricació d’embotits Agricultura i ramaderia
suberina
Botànica
Química
Èster polimèric d’àcids grassos i oxoàcids, com l’àcid fel·lònic i l’àcid suberínic.
Es troba a les parets cellulars de certes cèllules vegetals
carminatiu
Farmàcia
Dit del medicament que evita les flatositats, gàstriques o intestinals, o n’afavoreix l’expulsió.
Són molt emprades algunes essències vegetals i, modernament, les silicones
betzoar
Patologia humana
Qualsevol cos estrany no digerit, habitualment en forma de bola o madeixa, dins l’estómac o els intestins.
Pot tractar-se de cabells tricobetzoar, fibres vegetals fitobetzoar, etc