Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
Carles II Guillem Ferran de Brunsvic
Història
Duc de Brunsvic (1780-1806).
Nebot del rei Frederic II de Prússia Féu de general al servei de Prússia i fou comandant en cap dels exèrcits austroprussians que envaïren 1792-94 França durant la Revolució Francesa Després de publicar un manifest manifest de Brunsvic , envaí la Xampanya, però es retirà després de Valmy 1792 El 1806 fou vençut per les forces napoleòniques a Jena i morí d’una ferida rebuda a la batalla d'Auerstedt
Quint Fabi Màxim Rul·lià
Història
Militar
Política
Polític i general romà.
Fou cònsol, dictador i senador Nomenat magister equitum 325 aC per Luci Papiri Cursor, vencé els samnites sense que el dictador ho sabés condemnat a mort per la seva indisciplina, fou perdonat En diverses ocasions lluità contra els samnites el 322 aC i el 295 aC els vencé, i el 315 aC fou vençut per ells, i vencé els etruscs 310 aC i 295 aC i els gals 295 aC
Bomílcar
Història
General cartaginès.
Era fill d’Amílcar, vençut a Sicília per Agàtocles Durant la invasió de Cartago per part d’aquest, fou nomenat cap del govern cartaginès amb el general Hannó Agàtocles matà Hannó i obligà Bomílcar a retirar-se dins els murs de la ciutat aquest aprofità la situació per a obtenir, mitjançant un cop d’estat, la tirania, la qual cosa provocà una revolta a la ciutat Posteriorment fou condemnat a mort
Josep Bover i Mas
Escultura
Escultor.
Combinà el neoclassicisme amb el naturalisme L’estil acadèmic definí les seves primeres obres Gladiador vençut , 1824, i Gladiador vencedor , 1828 Després evolucionà cap a solucions expressives més naturals, com Les quatre estacions 1837, les estàtues de Jaume I i del conseller Joan Fiveller de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona 1841-44, l’escultura sedent de Balmes al claustre de la Catedral de Vic 1851, etc
Pasquale Paoli
Història
Patriota cors.
Assassinat Gaffori 1753, el 1755 esdevingué general en cap i deturà l’atac genovès a l’illa Quan aquesta passà als francesos —tractat de Versalles, 1768—, els féu la guerra, però fou vençut a Pontenuovo 1769 i fugí a la Gran Bretanya El 1790 la França revolucionària el féu governador de Bàstia intentà 1793 de recuperar la independència corsa, però fracassà i s’exilià de nou a la Gran Bretanya 1795
Muḥammad al-Amīn
Història
Sisè califa abbàssida (809-813).
El seu pare i antecessor, Hārūn al-Rašīd, a la seva mort 809, deixà l’imperi dividit entre els seus fills, i l’Iraq restà per a al-Amīn El seu califat es distingí per les continuades lluites que hagué de sostenir contra el seu germà al-Ma'mūn, a qui havia estat assignat el govern del Khorāsān Finalment fou vençut i mort per un soldat d’al-Ma'mūn
Frederic III de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i Noruega (1648-70).
Fill de Cristià IV, fou primer bisbe de Verden 1623 i arquebisbe de Bremen 1634 El 1657 atacà Suècia, que lluitava contra Polònia, però fou vençut i perdé Escània, Halland, Bornholm i Trondheim per la pau de Roskilde 1658 Més tard, però, recuperà Bornholm i Trondheim per la pau de Copenhaguen 1660 En 1660-61 s’imposà als nobles i, comptant amb la burgesia, convertí la monarquia en absoluta i hereditària
Cleòmenes III d’Esparta
Història
Rei d’Esparta (236-219 aC). Procurà, a través de diverses reformes, de retornar a Esparta la grandesa pretèrita.
Desterrà els seus adversaris, repartí terres entre 4 000 periecs, els quals féu ciutadans de ple dret, i reformà l’exèrcit Decidit a controlar la lliga aquea, obtingué la victòria de Megalòpolis 227 i prengué les ciutats d’Argos i Corint 223 La intervenció macedònia frustrà, però, els seus plans, puix que fou vençut a Sellàsia 221 Fugí a Egipte, on Ptolemeu Filòpator l’empresonà i el féu assassinar
Ígor de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev.
El 945 atacà Constantinoble i obtingué de l’emperador Romà I Lecapè un tractat de comerç molt avantatjós, però a la tardor del mateix any fou vençut i fet presoner pels drevlians, a mans dels quals morí torturat Ígor és el protagonista del poema èpic anònim del s XII Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de la tropa d’Ígor’ i també de l’òpera Kniaz’ Igor' ‘El príncep Ígor’ de Borodin
Guiu I de Jerusalem
Història
Rei lusignanès de Jerusalem (1185-92).
A la mort de Balduí IV, i pel seu casament amb Sibilla, filla d’Amalric I, fou reconegut rei de Jerusalem Fou vençut i fet presoner per Saladí a Hattin 1187 aquesta derrota significà la pèrdua de Jerusalem Una vegada alliberat, organitzà el setge d’Acre 1188 El 1192 rebé de Ricard I Cor de Lleó el reialme de Xipre, on establí una dinastia que durà fins al s XV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina