Resultats de la cerca
Es mostren 1188 resultats
Sibil·la de Palou
Història
Comtessa d’Empúries i vescomtessa propietària de Bas (1247-80), succeí el seu pare Simó de Palou.
Fou casada amb el comte Hug V d’Empúries 1262 Per desavinences amb el seu fill, el comte Ponç V d’Empúries, el 1280 vengué els seus féus de Milany, Vallfogona, Llaers i Puigmal al seu parent Dalmau de Palou, el vescomtat de Bas i els castells de Monells, Castellfollit de la Roca, Montagut i Mont-ros al rei Pere el Gran i drets i rendes a Monells, Ullastret, Castell d’Empordà i Corçà, que constituïen el dot concedit pel seu marit, als bisbes de Girona
Castell d’Alteracs (Olius)
Art romànic
D’aquest castell no ens ha restat cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva situació geogràfica L’any 1033, el bisbe sant Ermengol, gaudint encara de bona salut, disposà el seu testament, en el qual ordenava als seus executors testamentaris que després de la seva mort venguessin, entre altres béns, l’alou d’Alteracs Els diners obtinguts de la venda havien de servir per a pagar l’obra de la seva església d’Urgell El 1 5 de les calendes de setembre de 1038, el sagristà Sunifred, Ermenir i Ramon Geruz, en nom del difunt bisbe urgellenc, vengueren segons Costa i Bafarull, a…
Castell de Benavent (Benavent de Segrià)
Art romànic
El poble de Benavent de Segrià s’alça a 234 m d’altitud, enmig de la plana segrianenca L’origen de l’indret cal cercar-lo en una almúnia andalusina, la qual, després de la seva conquesta vers mitjan segle XII, fou cedida pels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell al comte Arnau Mir de Pallars Jussà com a recompensa per la seva participació en la conquesta de Lleida 1149 El comte Arnau Mir, tot seguit, atorgà l’esmentada almúnia a Guillem de Benavent, el qual va redenominar l’indret, on construí un castell, posant-li el seu cognom Les propietats de Guillem…
Solanllong
Masia
Antiga masia del municipi de Gombrèn (Ripollès), de la parròquia de Sant Martí del Puigbò.
Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena abans de Sant Esteve de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un colleccionista basc
monestir de les Franqueses
Monestir
Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de les Franqueses), situat 3 km al sud de la ciutat de Balaguer (Noguera), prop del Segre.
Fundat per la comtessa Dolça d’Urgell el 1186, la primera abadessa fou Guillema Sembla que era de la filiació de Vallbona de les Monges Suprimit el 1470, fou donat a Poblet en qualitat de priorat masculí i les monges que hi restaven s’uniren a les de Vallverd Tragó de Noguera Era encara priorat el 1579 Poblet el vengué el 1700 Només en resta l’església segles XII-XIII, en mal estat, de creu llatina i tres absis, els dos laterals oberts en el gruix del mur
Pere Maça de Liçana i d’Alagó
Història
Senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de la Mola.
El 1405 comandà les naus del rei Martí I quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana 1412 Serví Alfons IV a Nàpols com a majordom i conseller Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures
Antonio López de Santa Anna
Història
Militar
Política
Polític i militar mexicà.
Collaborà amb Itúrbide en el pacte que menà a la independència de Mèxic però, proclamada la república, inicià una sèrie de pronunciaments 1828-32, fins que fou nomenat president de la república 1833 Comandà l’exèrcit central en la lluita contra la independència de Texas 1835-36 i tornà a ésser president i dictador 1839, 1841-44, 1846-47 i 1853-55 Comandà les tropes mexicanes en la guerra contra els EUA, i pel tractat de Mesilla 1853 vengué un milió de km 2 de territori mexicà als EUA
Margaret Mazzantini
Literatura italiana
Escriptora i actriu italiana.
Filla de l’escriptor Carlo Mazzantini i de la pintora irlandesa Anne Donnelly, estudià a l’Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico de Roma i emprengué una reconeguda carrera com a actriu teatral Debutà en la literatura el 1994 amb Il catino di zinco , premi Opera Prima Rapallo-Carige, a la que seguiren Manola 1999, Non ti muovere premis Grinzane Cavour i Strega 2002, de la qual vengué dos milions d’exemplars a tot el món, Venuto al mondo premi Super Campiello 2009 i Nessuno si salva da solo 2011
ducat de Curlàndia
Història
Territori constituït el 1561 com a ducat vassall de Polònia i hereditari en la família Ketteler.
En fou el primer duc Gotard I Ketteler Gotard I de Curlàndia mort el 1587 En morir 1737 el seu besnet el duc Ferran I, sense fills, la vídua de l‘anterior duc, Frederic Guillem I mort el 1711, que també n’havia estat duquessa propietària i que esdevingué després tsarina de Rússia Anna I Ivanovna, donà el ducat al seu favorit Ernest Joan I de Curlàndia , comte i príncep de Biron mort el 1772 El fill d’aquest, el duc Pere I, vengué el ducat 1795 a Rússia
ducat d’Àndria
Història
Títol concedit en el regne de Nàpols el 1507 a Gonzalo Fernández de Córdoba (el Gran Capità).
El seu net vengué la vila d’Àndria a Fabrizio Carafa, segon comte de Ruvo mort el 1554, i el fill d’aquest, Antonio Carafa, tercer comte de Ruvo mort el 1565, fou creat de nou 1556 duc d’Àndria, títol que encara porten a Itàlia els Carafa descendents seus El 1740 fou adjudicada la grandesa d’Espanya a l’onzè duc, Ettore Carafa mort el 1764 El 1904, el títol concedit al Gran Capità fou rehabilitat a Espanya, amb la grandesa, a favor d’un membre de la família Bustos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina