Resultats de la cerca
Es mostren 6430 resultats
Jacint Balaguer i Perelló
Història
Militar
Literatura catalana
Militar i escriptor.
Fou sergent del regiment d’Àfrica Escriví un poema de setanta-vuit octaves titulat Métrico panegírico a la festiva demostración que la ciudad de Palma ha consagrado a su patrocinio don Raimundo Despuig 1737, quan aquest fou elegit mestre de Sant Joan de Malta, i el drama castellà Andrómeda y Perseo 1741, representat al teatre de Palma
,
Jaume Balaguer i Bosch
Educació
Pedagog.
Autor d’un Compendio de Geografía e Historia de las Baleares Palma, 1866 cinquena edició, 1900 per a infants Fou director de l’Escola Pràctica de la Normal de Palma
Pere Sitjar
Cristianisme
Teòleg mercedari.
Fou president de la capella reial de Barcelona 1429-30 Essent comanador del convent de Sant Llàtzer de Saragossa, assistí al capítol general d’Osca 1443 Nomenat procurador de l’orde a Roma 1461, aconseguí del papa nombroses concessions a favor de l’orde 1474 contra les impugnacions dels partidaris d’aplicar les almoines de la redempció dels captius a la defensa de la costa Entre els seus escrits sobresurten De rebus mirabilibus sui ordinis i Epitome de redimendis captivis , inèdits, i l' Opusculum tantum quinque super commutatione votorum in redemptionem captivorum 1491
Ramon Vivot i Descós
Literatura catalana
Poeta.
Cavaller, autor de composicions en català, participà en el certamen poètic convocat a València el 1486 per Ferran Dies Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
Gaspar de Vilallonga i Burguès
Filosofia
Humanista.
Doctor en drets És autor d’una epístola, en llatí, sobre el poema de Jaume d’Olesa Obra del menyspreu del món , en resposta a la carta llatina que aquest li havia adreçat fou publicada al davant d’aquesta obra 1540 És interessant perquè reflecteix el gust dels cercles classicistes mallorquins de l’època
,
Macià de Viladesters
Pintura
Cartografia
Cartògraf i pintor d’origen jueu.
Actiu des del 1401, dels anys 1413 i 1423 daten dos mapamundis firmats amb el seu nom i conservats a París i a Florència De l’any 1428 hi ha un altre mapamundi, conservat a Istanbul, amb el nom de Joan de Viladesters No se sap el parentiu entre ambdós, i és també molt problemàtica l’atribució a algun d’ells d’alguns altres mapamundis conservats
Guillem de Torroella
Literatura catalana
Escriptor.
Poc abans del 1375 compongué en versos apariats un poema intitulat La faula , narració de tipus arturià en la qual l’autor fingeix que és dut meravellosament des del port de Santa Catalina de Sóller a una illa identificable amb Sicília, on, voltat d’elements sobrenaturals, troba en un palau el rei Artús encantat i la seva germana la fada Morgana Tot i que el text és escrit en un provençal força catalanitzat, alguns personatges, com Artús i Morgana, parlen en francès, curiós tret de naturalitat en un ambient tan fantàstic Esmenta molts elements literaris de les llegendes artúriques,…
,
Josep Tomàs i Renteria
Història
Dirigent republicà.
Dirigí el Centre Republicà Federal de Palma i formà part de la comissió gestora que el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec de l’ajuntament de Palma Posteriorment fou regidor i tingué un especial paper com a mitjancer en múltiples conflictes obrers Fou alcalde de Palma en gener-desembre de 1933
Joan Sureda i Villalonga
Arquitectura
Arquitecte.
Projectà una plaça de toros i és coautor a Palma del Banc Balear 1872, actualment Banco de España i autor del Teatre Principal també a Palma, obra important d’un neorenaixentisme palladià, que fou ampliada a la fi del s XIX pels arquitectes Guasp i Canut El seu germà Antoni Sureda i Villalonga , també arquitecte, féu la façana 1853 de l’església parroquial de Llucmajor en 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II a Palma, obra enderrocada el 1868
Bernardí Andreu
Història
Militar
Militar.
Capità d’una companyia pròpia que comandà durant seixanta anys Durant el regnat de Felip IV intervingué a favor d’aquest rei en les guerres d’Itàlia i en el setge i la rendició de Barcelona 1651-52 Pels seus serveis fou nomenat alcaid del castell de Bellver amb dret a designar successor més tard, ascendit a mestre de camp i designat governador i capità general de Menorca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina