Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Música de París i a la Universitat de la Sorbona El 1952 es doctorà amb un doble estudi sobre l’escola musical de Sant Marçal de Llemotges i l’obra de Gautier de Coincy Tot i que la seva carrera se centrà sobretot en la recerca musicològica, camp en què fou considerat un dels grans noms del segle XX dins l’àmbit europeu, també es dedicà a la composició En les seves primeres obres usà un llenguatge modal i alguns elements provinents del cant gregorià i també de la música popular francesa Progressivament, però, s’encaminà cap a altres vies de creació…

Actuà a la Comédie Française i amb Sarah Bernhardt Fundà un conservatori a Buenos Aires 1907 El 1913 tornà a París, on continuà la seva carrera artística La seva última representació fou La folle de Chaillot , de Jean Giraudoux, dirigida per Louis Jouvet

Dirigí i renovà els conservatoris de Versalles 1931-41 i París 1941-54, on, durant l’ocupació nazi, s’oposà fermament a la deportació dels alumnes Escriví òperes La femme à barbe 1938, Lucifer 1948, d’estil molt personal, la suite Bal vénitien 1930, etc

La seva pintura, d’un lirisme lleuger, deriva del cubisme i de la independència fauve entre la línia i el color A Madrid formà part 1922 del grup ultraista A partir del 1929 s’acostà a les recerques del superrealisme Després evolucionà cap a una dicció sintètica i ellíptica

Advocat del Parlament de París i deixeble de Marot, escriví un Art poétique français 1548 que GDu Bellay atacà violentament en la seva Défense et Illustration de la langue française , bé que ambdós autors es reconciliaren després de publicar Sebillet la seva traducció de la Ifigènia d’Eurípides

Formà part del moviment cubista a partir del 1908 La seva obra, influïda per PCézanne, té efectes subtils de llum i d’àmplia composició Paisatge 1911 Musée National d’Art Moderne, París Fou el primer a expressar l’estètica del cubisme a Du cubisme 1912, obra escrita amb JMetzinger

Estudià violí a París fou membre de les orquestres Colonne i de l’Opéra Comique Al capdavant de l’orquestra dels ballets Diaghilev, recorregué Europa i els EUA Dirigí la Boston Symphony Orchestra 1919-24 i la de San Francisco 1935-52 Enregistrà diversos discs i divulgà la música francesa

Fou conservador del museu Victor Hugo 1913-33 i del Petit Palais 1933-43, de París Autor de biografies d’artistes Daumier 1913, Delacroix 1926, etc, de novelles, com Cantegril 1921, d’ambient llenguadocià convertida en òpera per Roser-Ducasse, l’any 1931, i de l’assaig Mes Pyrénées 1933

Es donà a conèixer el 1941, i des del 1948 participà en la Biennal de Venècia Es féu famós el 1950 amb els vitralls de l’església d’Assy Plateau d'Assy Realitzà també el gran mosaic ceràmic de l’església d’Audincourt i el del palau de la UNESCO de París 1958

La seva novella Hôtel du Nord 1929 el situà en el corrent populista del s XX La simpatia que sentí pels treballadors dels suburbis es reflecteix a les novelles Petit-Louis 1930 i Faubourg de Paris 1933 i al Journal intime 1928-36, obra pòstuma 1939, sincera i conscient Conreà també la pintura