Resultats de la cerca
Es mostren 7851 resultats
Joan de Nava
Marí.
Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar 1453 amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d’intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l’Imperi
contrasegell
Numismàtica i sigil·lografia
Marca posada al darrere dels segells com un signe més de validesa.
És de mòdul molt més petit que el de l’empremta principal, i, normalment, de tipus heràldic A Catalunya-Aragó el contrasegell reial tingué el seu punt culminant als s XIV i XV, particularment en els segells de les reines Amb la difusió del segell de placa i dels segells conservats dins una capsa de llautó, desaparegué aquesta mena d’empremta
pla d’acollida
Educació
Pla que han d’elaborar els centres docents per a acollir l’alumnat que arriba a les escoles de Catalunya procedent d’altres països amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Segons el pla, el centre ha de programar les actuacions i estratègies necessàries per a facilitar la integració escolar d’aquest alumnat i hi ha d’incloure un suport individualitzat —o en petit grup si coincideixen més d’un alumne de característiques i necessitats anàlogues— per a accelerar l’aprenentatge del català i possibilitar, així, la seva participació en les activitats educatives ordinàries
belluguet

Belluguet gros
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les gramínies, que atenyen uns 50 cm d’alçada, amb fulles planes i linears i panícula molt laxa, d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses per l’acció del vent.
Fan d’uns 10 a 18 mm en el belluguet gros dit també arracades, balladores o paltruc d’eruga, B maxima , que creix en llocs secs i silicis, i més petites i rodones en el belluguet mitjà B media , propi dels prats de la muntanya baixa i mitjana, i en el belluguet petit B minor , semblant, per la seva distribució, al belluguet gros
procònsol
Paleontologia
Gènere de driopitecs, considerats actualment pòngids pel fet de tenir la primera premolar d’una sola cúspide, les primeres restes dels quals foren trobades prop del llac Victòria el 1926.
D’alçada que oscillava entre la d’un petit ximpanzé i la d’un gorilla, segons l’espècie, eren molt àgils i podien desplaçar-se d’una branca d’arbre a una altra i córrer per terra amb les quatre potes Hom ha deduït que aquests antropomorfs, uns dels més antics dels coneguts, vivien en zones boscoses del Miocè inferior
màquina d’afaitar elèctrica

Màquines d’afaitar elèctriques
Electrònica i informàtica
Aparell elèctric que permet d’afaitar o d’afaitar-se en sec.
Inventada el 1931 pel nord-americà Schick, consta d’una —o més d’una— ganiveta, amb tall simple o múltiple, que gira o es desplaça amb un moviment alternatiu —per l’acció d’un petit motor elèctric— arran i per sota d’una fina làmina metàllica proveïda de múltiples foradets, que deixa passar el pèl i l’orienta per al tall
Robert I de Normandia
Història
Duc de Normandia (1028-35).
Fill petit del duc Ricard II, succeí el seu germà Ricard III S’enfrontà amb la noblesa feudal, especialment amb l’eclesiàstica, en fomentar la reforma del clergat a Normandia Feu costat a Enric I de França enfront del seu germà Robert a canvi del Vexin Francès Morí tornant d’un pelegrinatge a Terra Santa Fou pare del rei Guillem I d’Anglaterra
dic-dic
Zoologia
Antílop nan de la subfamília dels antilopins amb una alçada de 30 a 40 cm a la creu.
Té el cap petit, amb el musell prominent, inflat a la punta Les banyes, d’uns 6 cm, són negres i tenen la base anellada El pelatge varia segons les espècies i és d’un gris falb a les parts superiors del cos i blanc o groc a les inferiors Habita les planures i zones muntanyoses de Somàlia i algunes regions d’Etiòpia
batalla de Vicenza
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut prop de Vicenza (Vèneto), el 7 d’octubre de 1513.
S'hi enfrontaren les forces de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens que incloïen un petit contingent de valencians i les tropes venecianes manades per Bartolomeo di Albiano, que intentaven de revenjar-se de l’atac sofert per Venècia poques setmanes abans La victòria catalanoaragonesa decidí els francesos, aliats de Venècia, a retirar-se del N d’Itàlia durant aquell any
Ramon Turull i Bargués
Literatura catalana
Escriptor.
Model d’activista local, exercí com a mestre, llibreter i editor Es dedicà al teatre, i publicà L’amor truca a la porta 1958 i El fabricant de Nadals 1959 En el camp de la poesia es destacà amb Petit poema de Cervera 1984 i, com a editor, és remarcable la collecció que fundà i dirigí Biblioteca de Cervera i la Segarra
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina