Resultats de la cerca
Es mostren 11637 resultats
Jesús Pedret González
Futbol
Porter de futbol.
Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits
Presó per als dirigents de Manos Limpias i Ausbanc
El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz decreta presó incondicional i sense fiança per als màxims responsables del sindicat ultra Manos Limpias i de l’associació Ausbanc, Miguel Bernad i Luis Pineda Segons les acusacions, ambdues organitzacions presentaven denúncies i querelles que retiraven a canvi de cobrar dels afectats determinades quantitats Tot i això, el dia 21 el tribunal de l’Audiència de Palma descarta apartar Manos Limpias de la causa del "cas Nóos" contra la infanta Cristina, en què es presenta com a acusació popular, ja que considera que la investigació…
El PSOE força la dimissió de la nova cúpula del PSPV
El secretari general del PSOE, Joaquín Almunia, força Joan Ignasi Pla i Joan Lerma a dimitir els càrrecs de secretari general i president del PSPV, per als quals van ser elegits el darrer cap de setmana en un tumultuós congrés que ja va provocar ahir la dimissió del diputat Antoni Asunción Almunia no accepta la renúncia de l’altre gran protagonista del congrés, el secretari d’organització del PSOE, Ciprià Ciscar, i per a dirigir el PSPV nomena una gestora dominada pels afins a Ciscar Això fa que cinc dels designats, que pertanyen a altres sectors del partit, no acceptin el càrrec
canya

canyes
© Xevi Varela
Botànica
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).
Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc
ofimàtica
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques informàtiques i teleinformàtiques aplicades a l’automatització del funcionament de les oficines.
Les primeres innovacions en aquest camp foren les màquines de fotocopiar i les màquines d’escriure elèctriques i amb memòria El pas següent ha estat la substitució de la màquina d’escriure pels sistemes de tractament electrònic de texts amb visualització per pantalla, que permeten la compaginació, justificació automàtica, inserció, fusió de texts, etc —tot això amb la possibilitat d’accés simultani a bases de dades estats de comptes, estocs, adreces, etc—, la impressió ràpida del text compost o, prescindint del suport de paper, la remissió del text per via teleinformàtica a tots…
instruments de percussió
Exemples d'instruments de percusió
© Fototeca.cat
Música
Conjunt d’instruments que produeixen llur so gràcies al xoc entre un percussor (maces, baquetes, martells, mans, etc) i una superfície de tripa, metall o fusta.
Hom pot classificar els instruments de percussió en instruments d’un so determinat timbales, Glockenspiel, celesta, xilofon, campanes, etc d’un so indeterminat timbals, caixa clara, bombo, tamborí, pandereta, etc i de metall percudit triangle, platerets, cròtals, gongs, etc En la moderna classificació organològica, la majoria dels instruments de percussió corresponen als idiòfons No obstant això, hi ha alguns instruments de bufament que no són percudits per a obtenir-ne el so I a l’inrevés, els timbals i els tambors, considerats els instruments de percussió més característics, no…
resistència
Transports
Força que s’oposa a l’avanç d’un automòbil i que és la suma de la resistència que oposa l’aire, com en el cas de les aeronaus, i la resistència de rodolament, que és la produïda pel fregament de les rodes sobre el sòl.
La resistència oposada per l’aire, que augmenta proporcionalment al quadrat de la velocitat, és la més important i el fet de vèncer-la, en els vehicles de sèrie, representa el 30% del consum de combustible a una velocitat al voltant de 100 km/h, mentre que el combustible consumit per a vèncer la resistència de rodolament representa només un 6% Les carrosseries més aerodinàmiques influirien molt favorablement en la resistència oposada per l’aire i, per tant, en el consum de combustible, però llurs formes són molt diferents de les del gust estètic del públic i per això no són emprades
regionalització
Economia
Fraccionament en zones d’un espai econòmic, que es defineix a priori com un conjunt integrat per un nombre determinat d’unitats territorials.
L’àmbit regional varia segons els objectius de l’anàlisi, i abans de definir-lo és convenient de tenir en compte el marc econòmic general, així com les dimensions i el nombre de regions a considerar Amb aquests condicionants previs, les regions es poden definir a partir de la consideració d’unitats espacials bàsiques —entitats administratives per a les quals es disposa d’informació estadística— segons els criteris d’homogeneïtat, polarització i planejament Moltes vegades, això no obstant, el problema és ociós en la mesura que les regions són definides a priori per motius…
presumpció
Dret
Deducció feta pel jutge o per la llei de l’existència d’un fet o d’una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d’un de conegut, amb el qual hi hagi un lligam precís o directe.
Si la deducció és feta per la llei, hom l’anomena presumpció legal si la fa el jutge, judicial La primera representa sempre el pensament del legislador Sovint esdevé regla positiva de dret, talment que no pot ésser impugnada per altres proves hom l’anomena presumpció juris et jure ‘de fet i de dret’ La judicial, en canvi, és la que l’ordenament legal considera veritable, mentre no existeixi una prova que demostri el contrari per això és anomenada juris tantum ‘només de dret’ En contra de la presumpció, només hi ha el recurs de revisió
vicari de Crist
Cristianisme
Títol que hom atribueix al papa.
En el sínode romà del 495 hom el féu servir per primera vegada com a aclamació dirigida al papa Gelasi I, tot i que aquest títol era atribuït a tot bisbe, tant en aquesta època com en la carolíngia, i encara més tard Com a títol exclusiu del papa s’imposà a partir d’Innocenci III, i esdevingué la fórmula més breu de la nova teologia del primat i del nou programa de Roma envers l’Església i en les relacions amb el poder temporal per això fou un dels títols més durament censurats pels corrents gallicanistes i episcopalians
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina