Resultats de la cerca

Fou doctor en dret, advocat i investigador de temes històrics molt diversos relatius al País Valencià i, especialment, a les comarques de l’Alcoià i el Comtat, amb les quals mantingué lligams familiars Fou també cronista oficial de Muro, localitat on tenia casa i propietats, acadèmic de la Real Academia de la Historia i membre de diverses institucions culturals valencianes de l’època franquista S’interesà pel carlisme, el dret foral, els temes religiosos, l’Albufera i la història local de Muro i les poblacions dels voltants El 1954 organitzà a la capital del Túria una gran exposició…

Ocupa una superfície de 48788 m 2  que inclou disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del bronze l’ abric Romaní , la cova dels Degotalls, la cova de la Miranda, la cova d’en Sellarès, l’estació Agut, la balma de la Costa de Cal Manel, la cova del Pau Antón, la balma dels Pinyons, la cova d’Antoni Zuleta, la cova de Lluís M Vidal, la cova del Simeó, la cova de Cal Ferrer, l’abric de la Consagració, el jaciment del camí del Pont del Bisbe,…

Amb un volum mitjà de 3000 l/s, regava 3000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Sants El projectà Tomàs Soler i Ferrer i l’inaugurà el 1819 Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d’Espanya, de la qual prengué el nom A més de l’ús agrícola, en els seus salts d’aigua s’installaren fins a 16 petites indústries molins fariners, serradores i un molí paperer, la majoria de les quals a l’Hospitalet L’aprofitament industrial es féu marginal a partir del 1880 per la…

Sembla que era d’origen aragonès i que fou monjo de Subiaco Des del 1398 era a la cort papal d’Avinyó Entre els anys 1399 i 1412 fou confessor de Benet XIII, en el qual càrrec succeí Vicent Ferrer Abans del 1408 fou nomenat abat de Sant Joan de la Penya i el 1410 bisbe d’Elna, bé que regí el bisbat en nom seu Esteve d’Agramunt, prior de Gualter, fins al 1417 Es retirà de l’obediència a Benet XIII i el 1417 formà part de l’ambaixada a Peníscola per a demanar al papa la renúncia Féu ampliar l’església de Sant Joan el Vell de Perpinyà, on residia És autor d’una crònica sobre els…

Autodidacte en els seus inicis, després de ser ordenat de sacerdot fou nomenat organista de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Perfeccionà els estudis d’harmonia i composició amb Vicenç M de Gibert i els de piano amb Mn Molera El 1917 fundà l’Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins el 1954 Com a compositor es dedicà bàsicament al gènere de la sardana En compongué una trentena, de les quals cal destacar Flor nadalenca , Girona invicta , Dansaires Sarrianencs , Aubada de festa , Cantant a la Verge , Alegre primavera  i  Eulàlia També compongué sardanes corals, entre les quals Capvespre i La…

Format a Llotja Barcelona i amb Agapit Vallmitjana Conreà l’orfebreria i l’aquarella, art que continuà practicant poc o molt durant la seva vida Es donà a conèixer com a escultor amb Segle XIX —més coneguda per Torero ferit Museu d’Art Modern de Barcelona—, guanyadora de segona medalla a Madrid 1871 Feu nombroses obres detallistes de terra cuita Pagesos catalans , Museu d’Art Modern de Barcelona i retrats Elisa Masriera, Marià Fortuny , Museu d’Art Modern de Barcelona És autor, a Barcelona, de la Quadriga ~1882 de la Cascada del Parc de la Ciutadella, del monument a Güell i Ferrer…

Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona 1441-66 i canonge i ardiaca de Barcelona Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer 1456 i en les exèquies d’Alfons IV 1458 El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana El mateix any fou fet bisbe de Girona, i el 1461 fou creat cardenal el 1462 passà a la diòcesi d’Urgell Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades El 1513 les seves…

Domus documentada el 1187 dins del terme d’Òdena, sempre tinguda pels Ferrer, propietaris de molts altres béns a Igualada i Òdena Primer la tingueren per Guerau de Jorba, el qual, el 1187, va convenir amb Ramon d’Òdena que des d’aquesta domus no es faria mal als Òdena ni als seus sotmesos, i Ramon d’Òdena es va comprometre, per la seva part, a mantenir idèntic tracte amb els estadants de la domus Després, els Jorba cediren els seus drets als vescomtes de Cardona, per la qual cosa el 1229 Guillem de Cardona i Guillem d’Òdena renovaren les convinences de seguretat Pels Cardona…

Ingressà a l’orde benedictí del monestir de Montserrat el 1892 tot prenent el nom de Ramir De formació bàsicament autodidàctica, compongué una quantitat força notable de música religiosa Gràcies a ell l’escolania montserratina veié augmentat el seu repertori, tant amb peces del mateix Escofet com amb obres polifòniques descobertes arran dels seus estudis d’antics mestres de l’escolania En aquest sentit, cal destacar la seva activitat de recuperació i transcripció d’obres de música antiga conservades al monestir de Montserrat En la tasca pedagògica fou ajudat pel seu germà, Plàcid, antic…

Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per Catalunya Social N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i entre els…