Resultats de la cerca

Dotat d’una gran precocitat intellectual i d’una energia indomable, passà la joventut entre l’estudi i la política Intervingué en els fets revolucionaris del 1848 i hagué d’abandonar Prússia, on tornà a l’època de Bismarck, cridat pels promotors de la Kulturkampf Fou professor d’anatomia patològica a Berlín, director del Pathologisches Institut i cap indiscutible de la medicina alemanya durant més de quaranta anys La seva obra més important, Die Cellularpathologie 1858, desenvolupa la teoria cellular de Schleiden i Schwann, aclareix la constitució de l’organisme —cèllules, teixits, òrgans,…

Ocupà indrets de Sèrbia, Hercegovina i Dalmàcia i es féu coronar rei a Milesevo davant la tomba de sant Sava, amb el suport del seu cunyat Lluís I d’Hongria, casat amb una filla del dit Esteve II, i ajudà els croats revoltats contra els hongaresos Hagué d’abandonar el país un quant temps a causa d’una revolta dels nobles bosnians, ajudats pel seu germà Vuk, però fou restaurat amb l’ajuda de Lluís I Amb el príncep Llàtzer Hrebeljanović de Raska, lluità contra els turcs 1386 i els derrotà a Pločnik 1387, però s’hi alià després de la batalla de Kosovo Polje 1389 El succeí Esteve III Davisa

Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fonollar Fou capità general de l’armada de mar 1467 i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d’Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà i Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona 1490 El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos

Diputat del partit nacional-liberal 1907, fou el fundador del partit populista 1918 Nomenat canceller 1923, formà un govern de coalició amb els socialistes Reprimí amb energia les revoltes socials, però, abandonat pels socialistes, hagué de dimitir Com a ministre d’afers estrangers, féu costat al pla Dawes i al pla Young, participà en la conferència de Locarno i signà el pacte Briand-Kellog de renúncia a la guerra 1928 Escriví Von der Revolution bis zum Frieden von Versailles ‘De la Revolució fins a la pau de Versalles’, 1919 EL 1926 li fou atorgat el premi Nobel de la Pau, que compartí amb…

Després de l’entrada de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria a Catalunya 1705, s’hagué d’exiliar a Castella, on ocupà un lloc a la cancelleria de Valladolid El 1712 tornà a Catalunya com a assessor de Berwick Del 1714 al 1716 fou membre de la junta de justícia i govern provisional, organisme superior de Catalunya Des del 1716 ocupà una auditoria de l’audiència, des d’on presidí, de fet, la reorganització municipal de Catalunya El 1719, en entrar els exèrcits francobritànics a Catalunya i esclatar el moviment guerriller antiborbònic, organitzà les milícies i dirigí la lluita repressiva,…

Fou educat a la cort de Felip II, que el féu designar cardenal 1577 i arquebisbe de Toledo 1584 Virrei de Portugal 1587, que defensà contra els anglesos, passà després a governar els Països Baixos 1591, on dirigí les operacions contra els francesos que culminaren amb la conquesta de Calais, Amiens i d’altres ciutats A la Pau de Vervins fou decidit el seu casament —després d’obtinguda la dispensa pontifícia 1599— amb la seva cosina, Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II, proclamada sobirana dels Països Baixos catòlics Continuà, doncs, governant, de fet, aquest país, on hagué de lluitar…

S'enfrontà a la ciutat de Nuremberg i hagué de reconèixer les seves exigències d’autonomia Lluità contra Baviera, Bohèmia i el Palatinat L’any 1464 heretà el marcgraviat de Bayreuth-Kulmbach a causa de la mort del seu germà Joan anomenat l' Alquimista El 1470 obtingué la marca i el títol d’elector de Brandenburg per renúncia del seu germà Frederic II Promulgà la Dispositio Achillea 1473, segons la qual la marca i l’electorat passaven indivisos al primogènit mentre els territoris de Francònia es repartien entre els altres fills Abdicà en el seu fill el 1476, però conservà la condició d’elector

Metge de professió, s’estrenà el 1959 amb la novella Kollegi ‘Collegues’, que causà una gran controvèrsia, com, en general, gairebé tots els seus llibres, entre els quals cal citar Zv'ozdnyj bilet ‘Bitllet cap a les estrelles’, 1961, Katapulta ‘Fona’, 1964, Na polpuki k lune ‘A mig camí de la lluna’, 1966, Moj deduška-pam'atnik ‘El meu avi és un monument’, 1972 Considerat un autor rebel perquè en les seves obres qüestionava molts aspectes de l’ordre soviètic, l’any 1980 hagué d’exiliar-se a Occident, on publicà, entre d’altres, la novella Ostrov Krym ‘L’illa de Crimea’, 1981 El 1990 retornà a…

Cridat per l’emir de Granada Yūsuf I, féu el darrer intent de recuperació dels territoris d’Al-Andalus conquerits pels regnes hispànics cristians Reprengué Gibraltar 1333 i, amb una victòria naval sobre els cristians, Algesires 1340 Tanmateix, aquest mateix any fou definitivament vençut a la batalla del Salado per les tropes d’Alfons XI de Castella i d’Alfons IV de Portugal En l’expansió cap a l’est conquerí Tlemcen 1337 i Tunis 1347, bé que un any després fou vençut per una coalició de tribus àrabs i hagué d’abandonar Ifrīqiya Durant el seu regnat l’imperi marroquí atenyé la seva màxima…

Fill i successor de Leopold II i de la infanta Maria Lluïsa d’Espanya Conseqüent amb la seva actitud política conservadora i antireformista, prengué part en diverses coalicions europees contra la Revolució Francesa i hagué de cedir territoris considerables en les paus de Campoformio 1797, Lunéville 1801, Bratislava 1805 i Viena 1809 L’abdicació de la corona imperial 1806 posà fi a la història de l’imperi Romanogermànic, però aconseguí de salvar la monarquia austríaca casant la seva filla Maria Lluïsa amb Napoleó, el qual després vencé a Leipzig 1813 i a Waterloo 1815 A l’interior la seva…