Resultats de la cerca

Neix al kraj de Krasnojarsk i desemboca al golf d’Olen'ok, a la mar de Laptev, formant un delta de 475 km 2 Té un cabal mitjà a la desembocadura de 1 210 m 3 /s Els afluents principals són el Siligir, l’Ukukit, el Birekte i el Bejenčime És ric en pesca

El concepte de taigà La paraula d’origen turquès ‘taigà’ en iacut “tia” vol dir ‘bosc’ s’ha introduït sòlidament en gran part de les llengües de tot el món Existeixen moltes definicions científiques i usos quotidians del terme taigà, però allò que aquesta paraula designa més sovint són els boscos amb predomini de coníferes que s’estenen per l’ampla franja que, circumdant el planeta per tot l’hemisferi nord, es troba sotmesa a les dures condicions climàtiques de la part més septentrional de les zones temperades Què és i què no és la taigà La taigà també s’anomena bosc boreal, ja que ‘boreal’,…

Per damunt dels 1 200 m hi ha la tundra muntanyosa S'hi troba el pol del fred de l’hemisferi boreal, amb una temperatura mitjana de -50°C i una mínima absoluta de prop de -70°C

És un dels punts més freds de l’hemisferi boreal, amb una temperatura mínima de -68°C Fundada el 1863 com a fortalesa militar, hom hi envià els deportats Actualment hi ha activitat minera

Format pels arxipèlags d’Anjou i de L’akhov i per altres illes, fou explorat en part el 1770 per B L’akhov Cobert de tundra, hi ha estacions meteorològiques i hom hi caça la guineu blanca

Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en grafit El…

Es forma de la fusió dels rius Kulu i Ajan-Jur'akh Desguassa a la mar de Sibèria Oriental, on forma un delta de 110 km de longitud i de 3000 km 2 de superfície El cabal mitjà és de 2 250 m 3 /s, i el màxim, de 25 100 m 3 /s, pel juny Els afluents principals són el Jasačnaja i l’Ožogina, per l’esquerra, i el Korkodon i l’Omolon, per la dreta És navegable des de la desembocadura del Bakhapča

Constituït principalment per gneis i formacions granítiques, és drenat per afluents de l’Aldan Conté reserves minerals, principalment auríferes

La forma de vida tradicional es basa en la ramaderia de rens Molt russificats, llur nombre és d’uns 300000