Resultats de la cerca
Es mostren 3180 resultats
xoriguer petit

xoriguer petit
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 30 cm, semblant al xoriguer, però amb les parts superiors més vermelles i les inferiors rosàcies.
El mascle no té taques a les parts superiors, les de les parts inferiors són més escasses, no presenta llistes fosques sota els ulls i el blau del cap és més intens La femella té les parts superiors més densament tacades i les llistes suboculars poc marcades S'alimenta principalment d’insectes i és força gregari, sobretot a l’època de cria Habita al N d’Àfrica, el S i el centre de la península Ibèrica, el SE de França, la Itàlia meridional, Sardenya, Sicília, el S dels Balcans i Grècia, i des de Palestina, l’Àsia Menor i la Sibèria sud-occidental fins al Turquestan i el Ienissei…
cova

Pintures rupestres a la cova de Nerja
© Agapito Sanchidrián
Prehistòria
Cavitat natural aprofitada com a lloc d’habitatge per moltes civilitzacions primitives i per l’home prehistòric, especialment durant el Paleolític mitjà i superior.
Durant el Paleolític superior, a certes regions, com és ara una part d’Occitània i el litoral cantàbric peninsular, la secció més profunda de les coves tingué valor sagrat, de santuari, i les parets foren decorades amb pintures i gravats com a la cova d'Altamira D’ençà del Neolític i de les primeres edats dels metalls començà la vida en poblats, però hom continuà vivint en coves Als Països Catalans el pas de vida cavernícola als poblats es manifestà sobretot a partir de l’època eneolítica Durant aquest període foren usades sovint com a necròpolis collectives A partir de l’època ibèrica…
Diari de Girona
Periodisme
Diari publicat a Girona des del 1986.
És el successor de l’anterior capçalera Los Sitios fundat el 1943 quan passà a publicar-se majoritàriament en català Edità el seu primer número el 15 de maig de 1986 i des del 1991 es publica íntegrament en català El seu tiratge és d’uns 11 200 exemplars i uns 50 000 lectors diaris, segons el baròmetre de la comunicació i la cultura 2008 Al març del 2009 la mitjana mensual d’usuaris de l’edició digital era de 112 400 i sumava 10 500 consultes diàries El diari té com a director Jordi Xargayó i Teixidor i és editat pel grup Editorial Prensa Ibérica L’abril de 2011, en collaboració amb Regió 7 i…
cuereta

Cuereta blanca
Tatiana Bulyonkova (cc-by-nc-sa)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 16 a 18 cm de longitud total, amb la cua i les potes llargues, que habita prop de l’aigua.
A més de saltironar, com els altres moixons, pot peonar, i aleshores oneja en sentit vertical de forma característica Nia en forats de parets i ponts o bé directament sobre el sòl, formant una estructura de materials vegetals que després recobreix interiorment de plomes Hi ha tres espècies de cueretes, que s’estenen per tota la península Ibèrica la cuereta groga o cuetó o gafardeta groga M flava , que té com a característica principal les plomes de les parts inferiors, de color groc la cuereta torrentera M cinerea , també groguenca i que es distingeix de l’anterior per les…
Xavier Aquilué i Abadías
Arqueologia
Museòleg i arqueòleg.
Doctorat en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1991, és especialista en arqueologia clàssica i ha participat en campanyes d’excavació de jaciments romans rellevants dins i fora de Catalunya Empòrion, Empúries Baetulo, Badalona Tàrraco, Tarragona, i Túsculum, Laci, Itàlia És autor de nombrosos estudis i ha coordinat l’edició d’obres, entre les quals Tarraco guia arqueològica 1991, Jardins d’Empúries 2005 i 100 anys d’excavacions arqueològiques a Empúries 1908-2008 2008 Ha estat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries 1997-2010, càrrec que, entre el 2004 i el…
Alfons Pérez i Plaza
Escultura
Escultor.
Signava amb el nom d’ Alfonso Als dotze anys ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de València Estudiant a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, l’any 1957 hi obtingué el títol de professor de dibuix Doctor en belles arts per la Universitat Politècnica de València 1989, amplià estudis a Stuttgart, París i Roma, i fou professor titular del departament d’escultura de la Facultat de Belles Arts de la UPV 1990-2007 Exposà en diversos punts de la península Ibèrica i a Nova York Entre altres premis, té el Senyera de l’Ajuntament de València 1967 i la medalla d’or del IX Saló de Març…
Bernard Bomer
Geografia
Geomorfòleg.
Estudià a la Sorbona, fou deixeble d’André Cholley i treballà sota la direcció de Pierre Birot Professor de geomorfologia a la Universitat de Tours, l’any 1952 inicià una recerca geomorfològica, estratigràfica i tectònica del Terciari continental de la Depressió de l’Ebre, entesa en el sentit més ampli des de Vic a Burgos, i dels Pirineus a la serralada Ibèrica, amb una important tasca de cartografia geomorfològica i alhora de síntesi evolutiva dels terrenys continentals que comprenen, a més de la Depressió Central Catalana, un bon nombre d’altres, com les de Calatayud, Móra d’…
Dello Delli
Dello Delli Baptisme de Crist , peça del retaule de la catedral vella (Salamanca)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià conegut també amb el nom de Dello di Niccolò Delli
.
Fill de Niccolò Delli i germà del pintor conegut a Castella com a Nicolás Florentino , el qual, fins a la recent investigació d’A Condorelli, hi era identificat Gómez Moreno o bé era considerat fill seu Fiocco Actiu a Siena, abandonà aquesta ciutat el 1425, juntament amb el seu pare i el seu germà petit, Sansone Delli, el 1427 era a Venècia i, després d’una curta estada a Florència, es traslladà a la península Ibèrica 1433, on, al servei de la cort de Castella, efectuà el retaule major —però no el fresc que el corona— de la catedral vella de Salamanca Es traslladà a Florència el…
Carlos Reyles
Literatura
Novel·lista uruguaià.
De formació autodidàctica fill d’un ric terratinent uruguaià i de mare espanyola, home culte i europeïtzant, és abans de tot un esteta dins els corrents modernistes, per la pulcritud del seu estil, bé que per la temàtica pot ésser considerat un realista de tendències naturalistes i psicològiques influït inicialment per Pereda, es decanta posteriorment per Zola i per Dostojevskij Ideològicament segueix Schopenhauer i Nietzsche Viatjà per França, Anglaterra i la península Ibèrica Professor de la Universitat de Montevideo 1932, dirigí després la radiodifusió al seu país 1936 Escriví…
Bartomeu Mates
Gramàtica
Gramàtic.
Batxiller en arts el 1424, mestre de les escoles majors de Barcelona, almenys des del 1431, i mestre en arts ja el 1440 Autor d’una gramàtica llatina, Libellus pro efficiendis orationibus , revisada per Pere Joan Matoses i impresa per Joan Gherling a Barcelona el 1468, segons consta al colofó Si aquesta data fos certa, aquesta edició seria la primera producció tipogràfica coneguda a la península Ibèrica i anterior a la impremta veneciana i parisenca Ha estat, però, seriosament posada en dubte i han estat proposades com a possibles dates reals les de 1488 o 1498 l’activitat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina