Resultats de la cerca

Successora del seu pare, Frederic IX , havia estat declarada hereva el 1953, quan fou abolida la llei sàlica Es casà el 1967, amb l’aristòcrata francès Henri de Laborde de Montpezat Talença, Gascunya 1934 – Fredensborg, Hovedstaden, 2018 de qui ha tingut dos fills, Frederic —príncep hereu— i Joaquim El 31 de desembre de 2023 anuncià la seva renúncia al tron, i fou succeïda pel seu primogènit, Frederic X , el 14 de gener de 2024

Inicià els estudis 1924 amb Francesc d’Assís Galí i entrà 1925 al taller de joieria que el seu pare Joaquim Capdevila i Meya 1876-1959 havia fundat el 1905 a Barcelona Féu estades de formació a París 1926 i 1934 fins el 1943 El 1939 es féu càrrec del taller familiar fins el 1970, al capdavant del qual fou succeït pel seu fill Joaquim Capdevila Gaya 1944 Amplià el negoci familiar i, amb dissenys renovadors que incorporaven materials inusuals en joieria i inspirats en l’art contemporani, les seves creacions obtingueren una gran acceptació tant entre els clients…

Serví com a fàmul a Calella alhora que hi estudiava El 23 de novembre de 1842 començà a estudiar retòrica a la classe del pare Joaquim Comas Vestí la sotana de l’Escola Pia l’11 d’abril de 1848 a Barcelona i anà a Sabadell per fer el noviciat, on professà l’1 d’abril de 1850 Cursà la carrera eclesiàstica a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i compaginà els estudis de filosofia i de teologia amb el de matemàtiques Eren els primers anys de la restauració de l’Escola Pia i aquesta havia acceptat el repte d’impartir matemàtiques i ciències en el nou batxillerat que l’Estat…

Hi collaboraren, entre altres, JV Foix, Ferran Soldevila i Joan Triadú En sortiren sis números 1949-50 Fou suprimida governativament

La seva filla i hereva Antònia l’aportà en matrimoni a Lluís de Vic i de Corbera, senyor de Gallinera i Ebo Fou reconeguda com a títol del regne el 1863 al seu descendent Josep Pere de Vic, òlim Manglano i Ruiz, primer baró de Vallverd La grandesa d’Espanya annexada al títol fou reconeguda el 1950 al net d’aquest, Joaquim Manglano i Cucaló de Montull, baró de Càrcer, de Beniomer i d’Alcanalí i Mosquera

Fadristern d’una família de masovers que finalment esdevingueren propietaris, escriví unes memòries que abracen el període 1886-1912 Les notes són especialment interessants per la descarnada visió que ofereixen de la vida al camp i per a conèixer les estratègies i tensions que genera el sistema familiar basat en l’hereu El diari ha estat presentat, editat i anotat per Narcís Figueras i Joaquim M Puigvert en l’obra Tribulacions d’un masover fadristern 1998

Formà part del collectiu Ofèlia Dracs , amb la qual obtingué el premi Sonrisa Vertical 1979 També collaborà en la revista Cultura , de Valls En novella publicà CQDX Crida a tothom 1981, finalista del premi Joaquim Ruyra 1979, En pijama no si us plau 1986, premi L’Odissea 1986, Vuit dies a Reduant juvenil, 1987, En propi parany 1988, finalista del premi Víctor Català de novella 1987 i Arrels salvatges 1988, finalista del premi Sant Jordi 1987

Cal esmentar, per la seva significació i la seva riquesa, el tron de la Mare de Déu de Montserrat 1946-47, gran peça d’orfebreria d’or, metalls preciosos i esmalts que emmarca i sosté la imatge de la Mare de Déu és obra de l’arquitecte Francesc Folguera i del pintor Josep Obiols, i hi intervingueren els escultors Joaquim Ros, Rafael Solanic, Martí Llauradó i Josep Granyer i els orfebres Ramon Sunyer i Alfons i Rafael Serrahima

Format al Club Natació Barcelona El 1943 formà part de la primera junta directiva del Colegio Nacional de Árbitros El 1945 fou designat, juntament amb Robert Seriñá i Joaquim Morera, seleccionador responsable Del 1948 al 1964 fou àrbitre internacional en diversos Campionats d’Europa i Jocs Olímpics El 1960 la Federació Internacional de Natació el nomenà membre del Comitè Internacional de Waterpolo, càrrec que deixà el 1972 Fou president del Colegio Nacional de Árbitros 1962-74

El Punt Avui TV, el canal de televisió que el diari va llançar l’any 2014, emet per darrer dia enmig d’un fort malestar dels seus treballadors per les condicions del tancament A banda, el 19 de desembre l’empresa editora, Hermes Comunicacions, va canviar de propietari quan l’editor en cap d'El Punt Avui, Joan Vall i Clara, va adquirir-ne el 75% per un euro de l’antic propietari Joaquim Vidal i Perpinyà