Resultats de la cerca
Es mostren 1821 resultats
el Palmar
Poble
Poble del municipi de València (Horta), situat a l’extrem sud-oriental de l'Albufera
.
El terreny és totalment pla i en determinades èpoques de l’hivern resta tot voltat d’aigua illa del Palmar llevat de la comunicació per carretera Antic poble de pescadors de l’estany, havia format part del municipi de Russafa L’església de Jesús és sufragània de la de Pinedo A la fi del s XIX tingué un gran creixement a causa dels aterraments de l’Albufera, que crearen els actuals arrossars, avui la principal activitat econòmica Compta amb una de les més antigues comunitats de pescadors, que, amb les de Catarroja i de Silla, tenia el monopoli de la pesca de l’Albufera les calades eren…
riu d’Arinsal
Riu
Riu d’Andorra, el principal afluent de la ribera d’Ordino.
Neix a la zona axial pirinenca entre l’alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres el més important, el dels estanys Forcats els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l’Estany Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l’esquerra, entre d’altres, el de la coma de Percanela Després de passar pel poble d’Arinsal, rep, per la dreta, al poble d’Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal 4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Maçana, desemboca, per la dreta, a la ribera d’…
el Llierca
Pont medieval, dit de Sardenes, sobre el Llierca
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Garrotxa, afluent al Fluvià per l’esquerra, format per l’aiguabarreig dels rius d’ riera d’Oix
i de riu de Beget
, dins el terme de Montagut, al peu de la serra de Bestracà.
Pren la direcció E-SE, fins que, aigua amunt de Sardenes, rep la riera de Sant Aniol, de la qual adopta la direcció N-S Passa pels municipis de Sales de Llierca, Montagut, Tortellà i Argelaguer i, passat Sant Jaume de Llierca, reforça i regularitza el cabal del Fluvià La gran regularitat del seu cabal s’explica per una circulació subterrània d’origen càrstic Ha estat provat, després del 1950, amb coloració per fluoresceïna, que el Llierca perd per filtració prop de 0,5 m 3 /s, cabal que alimenta l’estany de Banyoles, prop de 20 km al SE i uns 120 m més…
Taradell
Llinatge de magnats osonencs coneguts des del 1002 amb Ató de Taradell
.
La línia successòria es perfila amb Bermon de Taradell 1023-33 el seu hereu Ramon Bermon de Taradell 1058-80, casat amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l’Estany i el castell de l’Aguilar Balenyà Pere Ramon de Taradell 1090-1148 era a la vegada canonge de Vic i feudatari del bisbe Un fill seu, Guillem de Taradell , fou canonge i mestre de la canònica de Vic i morí 1194 amb fama de poeta El llinatge s’extingí amb Titburgueta de Taradell , filla de Berenguer de Taradell 1148-84, que es casà 1165 amb Pere de Vilademany Els seus successors,…
la Pineda

Platja de la Pineda, a Vila-seca de la Solcina
© Fototeca.cat
Nucli
Important nucli turístic del municipi de Vila-seca, Tarragonès.
Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca i Salou, Tarragona i la Canonja aquest unit el 1964 a Tarragona, a la costa, on s’estén la platja de la Pineda, que s’allarga des de la platja del Riuclar al costat del port de Tarragona fins al promontori del racó de Salou Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l'estany de la Pineda, drenat per la séquia de la Pineda Dins el terme de Vila-seca hi ha l’església i actual santuari de la Pineda, antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del…
l’Ametlla de Mar
Vista del poble de l’Ametlla de Mar. S’estén pel suau coster d’un petit turó sobre la cala de l’Ametlla, avui tancada parcialment pel moll de llevant
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de l’Ametlla de Mar, d’una extensió de 66,86 km 2 , és situat a la costa, al NE de l’antic terme general de Tortosa, entre el cap de Terme, que és on acaba el municipi de Vandellòs Baix Camp i el barranc de l’Àliga, al S, que separa el terme del municipi del Perelló Per la part de tramuntana, aproximadament des d’on neix el barranc del cap de Terme fins a l’extrem ponentí del coll de la Cova, el municipi confronta amb Tivissa Ribera d’Ebre El terme de l’Ametlla forma una mena de triangle, un dels costats del qual correspon a la costa Aquesta, ben…
Espot
Espot
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal d’Espot, de 97,30 km 2 , al sector sud-occidental de la Vall d’Àneu, en contacte amb el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran, comprèn tota la vall d’Espot, que aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa en forma de vall suspesa, d’origen glacial, separada de la principal per graus de confluència El municipi limita al N amb els termes d’Alt d’Àneu, Esterri d’Àneu pel pic de Quartiules i la Guingueta d’Àneu, que també hi confronta pel sector E i SE al S termeneja amb Rialb, amb Sort i la Torre de Cabdella Pallars Jussà, i a l’W amb Vall de…
castell de Sant Miquel

Castell de Sant Miquel (Castellterçol)
© C.I.C - Moià
Castell
Nom popular de l’antic castell de Castellterçol (Moianès), situat al S de la població, en un petit pujol al centre d’una vall.
El castell de Castellterçol, té dintre del perímetre de les seves velles muralles, plenes de sageteres probablement dels segles XIII i XIV, el cos ruïnós d’una antiga fortalesa medieval segle XII i un mas o antiga estada refet al segle XVI aprofitant els murs antics i les rampes d’accés de la part E del puig del castell Fa la impressió que és enclotat, però des d’allí es veu ben bé que era un lloc òptim, en les condicions guerreres medievals en la seva part W, més accessible, hom va excavar un fossat artificial a la penya Rebé el nom d’un noble de nom Terçol, que consta difunt el 898, i des…
Angostrina i Vilanova de les Escaldes
Angostrina i Vilanova de les Escaldes L’església romànica de Sant Andreu; al fons, el poble
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix i amb l’enclavament de Llívia.
Comprèn gairebé tota l’ampla vall d’Angostrina , d’origen glacial, la capçalera de la Tet, fins més avall de l’estany de la Bullosa, i a la capçalera de la vall de Querol, la vall glacial on es troba l’estany de Lanós, la superfície d’aigua més vasta dels Pirineus El terme és accidentat pel massís del Carlit 2 921 m alt, el puig Peric, el puig Pedrós i la pica Roja Nombrosos estanys glacials el de la Bullosa, convertit en pantà, el de Lanós, els Sobirans, els de puig Peric, el de Llat i els de l’Esparver, del…
La vall Ferrera i la vall de Cardós
Panoràmica des de l’estany de Naorte cap a llevant, amb els abruptes vessants dels Guins de l’Ase i els pics de Sotllo i dels Estanys Aquests cims formen part del mateix conjunt muntanyós que la pica d’Estats, màxima alçada del Principat de Catalunya Xavier Moreno La vall Ferrera i la vall de Cardós 22, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Per damunt de la població de Llavorsí, les valls d’Àneu, Cardós i vall Ferrera, d’orientació predominant N-S, són els tres eixos bàsics sobre els quals s’estructura l’Alt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina