Resultats de la cerca

Des del 2005 i fins al 2010 ha guanyat tretze medalles d’or en diverses proves de la Copa del Món de patinatge sobre gel, i ha estat medalla d’or als Campionats del Món del 2007 i el 2009 en la modalitat de persecució per equips, i també en la de 1000 m en els del 2009 Als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 guanyà la medalla d’argent en persecució per equips, i en els de Vancouver 2010 l’or en 1000 m

El seu nom antic és Augra Mainyu, i, segons Zaratustra , és el príncep dels dimonis, de les tenebres, de la mort i de la mentida La història del món consisteix en la lluita entre Ahrimān, principi del mal, i Ōrmazd o Ahura Mazdā , principi del bé, el qual triomfarà a la fi del món És representat com un home amb cap de lleó, cenyit d’una serp, i amb dues ales, imatge molt semblant a la del dimoni maniqueu, que és una de les seves formes

Guanyà la medalla d’or als 200 m lliures i 100 m papallona en els Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 i dels 200 m papallona a Seül, el 1988 Ha batut 12 records del món i ha estat cinc vegades campió del món i tretze vegades campió d’Europa, entre els anys 1981 i 1988 El 1991, després de participar en el mundial celebrat a Perth, en el qual només guanyà la prova de relleus, decidí retirar-se i dedicar-se al periodisme

Fou quatre vegades campió del món de motociclisme aconseguí tres mundials consecutius en la categoria de 80 cc els anys 1986, 1987 i 1988, i l’any 1988 assolí també el campionat del món de 125 cc El 1992 creà el seu propi equip, el Team Aspar, i compatibilitzà les funcions de cap de l’equip i de pilot fins el 1997, any de la seva retirada definitiva És el pilot amb més títols mundials del motociclisme de l’Estat espanyol darrere d’Ángel Nieto

Començà la seva carrera en el món de l’esport en el basquetbol professional femení Obtingué els títols mundials del 1997 i del 1999 en la prova de 100 m llisos Fou una de les figures dels Jocs Olímpics de Sydney 2000, on aconseguí cinc medalles, tres d’or 100, 200 i 4 × 400 metres llisos i dues de bronze salt de llargada i 4 × 100 metres llisos L’any 2001 guanyà la medalla d’or dels 200 m als campionats del món d’Edmonton

La contraposició entre la natura i el diví no tenia sentit en el món grec, on mai no fou conegut el concepte de creació, però àdhuc en el pensament cristià l’esforç per no caure en dualismes absoluts dugué a parlar del creador en termes de natura naturans i del món creat en els de natura naturata , expressions susceptibles d’ésser enteses en un sentit panteista, segons sembla que es donà en certs filòsofs àrabs medievals i, modernament, en Spinoza, segons el qual Déu i natura són precisament sinònims

Fou campió d’Europa, quatre vegades d’Espanya i nou de Catalunya en diferents modalitats, a més de tres vegades subcampió del món i dues d’Europa Fent parella amb Norberto Mallo, guanyà el Campionat d’Europa d’altura i de resistència en classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011 –la prova més antiga i llarga del món–, i dos cops la Centomiglia del Lario 2011, 2012 Com a director d’equip ha guanyat cinc Mundials dos en T-850 i els altres en SR-550, T-550 i T-750

Membre del Club d’Esgrima Fides i de la Sala d’Armes Montjuïc, s’especialitzà en floret, encara que també competí en la modalitat de sabre En floret, es proclamà campiona de Catalunya 1999, 2000, 2002, 2003 i d’Espanya d’individual 2000, 2002 També fou campiona estatal universitària 2006 Amb la selecció espanyola júnior disputà els Campionats del Món 2001 i guanyà la medalla de bronze a la Copa del Món 1999 Es retirà l’any 2006 És àrbitra estatal d’espasa i floret, i autonòmic de sabre

Fundat el 1974, inicialment fou una secció de l’Entitat Sociocultural i Esportiva de Cantaires de l’Ebre-Delta Des del 1988 ha participat en tots els Campionats d’Europa i del Món que s’han celebrat L’any 2002 s’afilià a la Federació Esportiva Catalana de Twirling i des de llavors tots els seus atletes participen en el Campionat d’Espanya El 2010 aconseguí la vuitena posició al Campionat del Món per parelles i equips Alguns dels seus membres més destacats foren Lorena Casas, Mònica Barbero, Anna Margalef i Paco Rodríguez

Fou campiona del món juvenil 1984 en la classe vaurien Amb la seva germana Núria, aconseguí la medalla de bronze al Campionat del Món absolut 1988 en la mateixa classe Fou responsable voluntària de l’àrea ECHO lasers de salvament als Jocs Olímpics del 1992 Treballà al Centre Municipal de Vela de Barcelona 1994-2006 i el 2007 passà a formar part de l’equip organitzatiu de la Barcelona World Race Té la insígnia de plata de la Reial Federació Espanyola de Vela i la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela