Resultats de la cerca

Fou el primer president de la Federació Catalana de Boxa 1923-55 El 1945 rebé la medalla al mèrit esportiu i fou nomenat president honorari de la Federació Espanyola de Boxa El 1953 la Federació Catalana de Boxa l’homenatjà per tots els anys de dedicació, promoció i difusió d’aquest esport

Senyor de Souvigny Nomenat historiògraf de França des del 1635 fins al 1663 aproximadament, es dedicà després només al conreu de la novella, sobretot realista i de costums, en què cal destacar Histoire amoureuse de Cléagenor et de Doristée 1621, Le Palais d’Angélie 1622 i sobretot Histoire Comique de Francion 1623

Promogué activitats científiques dirigí les revistes Anales , Veterinaria i Noticias Neosan i publicà un gran nombre d’articles, a més d’obres com Hormonoterapia, Veterinaria práctica , etc És membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Farmàcia de Barcelona El 1954 fou nomenat president del Collegi de Veterinaris de Barcelona

Format a San Fernando, on el 1771 esdevingué acadèmic supernumerari Per encàrrec de Carles III 1781 pintà cent vint vistes dels ports de mar, arsenals i badies de l’Estat espanyol algunes conservades a l’Academia de San Fernando i al Museo del Prado Fou nomenat pintor de cambra de Carles IV 1794

Fou mestre del Consell de la Municipalitat de Brusselles des del 1421 Autor de la torre de l’ajuntament d’aquesta ciutat 1448-55, també intervingué en la construcció de la collegiata de Sinkt Goedele El 1459 fou nomenat inspector de construccions de Brabant A Lovaina construí l’església de Sinkt Gertrud

Fill de Teobaldo i Anastasia Pirovano El 1294 fou nomenat vicari imperial de la Llombardia Gibellí, el 1320 fou acusat d’heretgia i excomunicat El 1302 fou destituït i substituït pels Della Torre, però fou restablert per l’emperador, fins que el 1322 renuncià el govern a favor del seu fill Galeazzo I

Residí set anys a Roma, on estudià i copià els grans mestres De retorn a Lisboa, per problemes familiars, es retirà al convent dels paüls, al creuer de l’església del qual pintà quadres d’ermitans Poc després fou nomenat pintor del rei Hi ha obres seves en diverses esglésies de Lisboa

Diputat a les corts espanyoles del 1822, defensà l’autonomia de Cuba i l’abolició de l’esclavitud Condemnat a mort pels absolutistes, s’exilià a Nova York 1824, on publicà la revista El Havanero 1824-25, en defensa de les idees secessionistes El 1839 fou nomenat vicari apostòlic de Nova York

Especialitzat en entomologia, féu recerques importants sobre els ortòpters de l’Àsia central i estudià la migració de les llagostes A partir del 1920 treballà a Anglaterra, i el 1945 fou nomenat director de l’Antilocusts Research Centre Membre de la Royal Society, publicà Locusts and Grasshoppers 1928 i Insects and Climate 1931

Des del 1126 exercí el càrrec de governador d’Al-Andalus, excepte de les Balears Quan assolí el govern de l’imperi, l’avenç dels almohades havia progressat tant a la península que el seu regnat fou un seguit de retirades A la seva mort encara fou nomenat successor el seu fill Ibrāhīm