Resultats de la cerca

Fill d’Andrea da Procida i de Beatrice de Chiaramonte Metge de l’emperador Frederic II, fou senyor de l’illa de Procida Serví el rei Manfred I de Sicília com a metge i canceller i, en morir el monarca, continuà fidel a Conrad II i conspirà contra Carles I de Nàpols 1266-68 Mort Conrad II, es refugià a Venècia Carles I li confiscà els estats Anà a Praga i a diverses ciutats alemanyes per tal de convèncer el landgravi Frederic de Turíngia d’ésser rei de Sicília 1270 Fallit l’intent, es presentà a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó vers el 1275 L’infant Pere, gendre de Manfred I, li premià…

Filla de Guillem VIII de Montpeller i d’ Eudòxia Comnè Fou casada 1194 amb el vescomte Barral I de Marsella i, mort aquest, amb el comte Bernat IV de Comenge 1197, de qui tingué dues filles Maltractada pel marit, es refugià prop del seu pare vers el 1200, fins que el papa Innocenci III obligà Bernat a tornar-la a rebre Mort el seu pare 1202, el seu matrimoni fou declarat nul, i el 1204 es casà amb Pere I de Catalunya-Aragó ambdós aprovaren els costums de Montpeller, que feren redactar, per tal de fixar-ne el contingut El seu germà consanguini Guillem IX li disputà la senyoria, i Pere I l’…

Graduat en dret per la Universitat de Roma, durant els anys d’estudiant ingressà a les Joventuts d’Acció Catòlica, organització de la qual fou vicepresident Diputat democratacristià el 1946, aquest any formà part del grup de ponents encarregat de redactar la nova constitució republicana, en substitució de la monàrquica Reelegit el 1948, en la seva llarga carrera política ocupà diversos ministeris, com el d’agricultura 1955-57 i 1957-58, el del tresor 1963-70, 1972 i 1974-76 i el d’afers estrangers 1980-83 i 1992-93 Del 1970 al 1972 esdevingué cap d’un govern de centreesquerra…

Fou cridat per Benet XIII a Roma, on, amb l’ús de materials poc sumptuosos i sobretot amb la lliçó espacial de Pietro da Cortona i de FBorromini, construí Santa Maria della Quercia 1727-31, però la seva gran obra és la plaça de Sant'Ignazio 1727-28, un gran oval central flanquejat per dos de menors, que componen un sistema espacial en moviment continu i ondulat, obert i desplegat en molts plans perspectius

Professor de francès a Roma, dirigí l’Institut del Teatre S'inicià amb articles sobre Baudelaire i altres autors francesos i italians, recollits en part en Il cortegiano francese 1943 i Studi 1947 Altres obres interessants són Il paradiso della ragione 1960, La scuola dei sentimenti 1963, Vita, avventure e morte di Don Giovanni 1966, I fantasmi dell’opera 1971, La caduta della luna 1973, sobre Pirandello, i L’angelo della notte 1979, sobre Proust

Jesuïta, fou professor de llengües orientals i de física i matemàtiques a Würzburg i a Roma Féu el primer mapa imprès dels principals corrents marins i fou el primer a examinar la sang a través del microscopi Féu treballs filològics sobre el copte, el siríac i l’hebreu La seva Ars magna sciendi Amsterdam 1669 és una adaptació, més manejable i eficaç, de l' Art de Ramon Llull, a la qual introduí nombroses innovacions

Nebot de Climent VI i jurista de formació, fou coronat papa a Avinyó Decidit a tornar a Roma, intentà d’apaivagar els estats pontificis revoltats per Bernabò Visconti, senyor de Milà, contra el qual formà una lliga Intentà de concloure la guerra dels Cent Anys i de posar pau entre Lluís d’Anjou i Pere III el Cerimoniós, a qui aixecà l’interdicte Condemnà les doctrines de Wycliffe Es deixà portar pel corrent nepotista

Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …

Originari d’Extremadura, ingressà a la Companyia de Jesús de Toledo 1752 El 1767 passà a Itàlia arran de l’expulsió de l’orde S'establí a Roma, on publicà un catàleg d’incunables hispànics De prima typographiae hispanicae aetate specimen , 1793, estudis, com Osservazione sulla patria del pittore Giuseppe di Ribera 1796 i Bibliotheca scriptorum Societatis Jesu Supplementa 1814-16, i diverses obres en defensa de la colonització castellana d’Amèrica, sovint sota el pseudònim de Philiberto Parripalma

Estudià a Cremona i a Pavia Fou professor a les universitats de Pisa 1863, Bolonya 1867, Roma 1873 i Pavia 1876 En el camp de la física matemàtica publicà treballs sobre hidrodinàmica, òptica, teoria del potencial, electromagnetisme i termodinàmica, i donà un gran impuls als estudis sobre elasticitat Generalitzà els resultats de la teoria de funcions de variable complexa a les superfícies amb curvatura constant i investigà sobre les geometries no euclidianes Fou membre de l’Accademia dei Lincei