Resultats de la cerca
Es mostren 64170 resultats
àcid taurocòlic
Bioquímica
Compost, constituït per una molècula de taurina i una d’àcid còlic, que ocorre en la bilis en forma de sal sòdica.
És un sòlid cristallí, òpticament actiu α 1 8 D = +38,8° en alcohol, soluble en l’aigua i l’alcohol calent i poc soluble en èter, que es fon amb descomposició aproximadament a 125°C És d’una gran importància en la digestió i absorció de greixos, i presenta propietats emulsionants tant en forma àcida com salina És emprat en medicina
cefalotina
Farmàcia
Química
Antibiòtic semisintètic derivat de l’àcid 7-aminocefalosporànic.
És administrada per via parenteral i efectiva en el tractament de gran nombre d’infeccions, però cal reservar-la per als casos greus d’infecció i d’acord amb l’antibiograma
cefalexina
Farmàcia
Química
Antibiòtic bactericida semisintètic d’ampli espectre i hidrosoluble derivat de l’àcid 7-aminocefalosporànic.
És soluble en medi àcid, la qual cosa permet l’administració per via oral, i hom obté el màxim nivell plasmàtic al cap d’una hora Aquest antibiòtic, com totes les cefalosporines, és efectiu en gran nombre d’infeccions, però cal reservar-ne l’ús a casos d’infecció greu, d’acord amb les dades de l’antibiograma
entropia
Física
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema, introduïda per Clausius.
Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman…
segon
Física
Unitat de temps en el sistema internacional (SI).
El 1967 la XIII Conferència General de Pesos i Mesures CGPM el definí com la durada de 9 192 631 770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133 El seu símbol és s A partir de la tradició, tan antiga, de dividir el dia en 24 hores, cadascuna d’elles dividida posteriorment en 60 minuts i cadascun d’aquests en 60 segons, el segon fou definit com 1/86400 del dia solar mitjà Davant la dificultat de precisar la definició de dia solar mitjà, el 1956 el Comitè Internacional de Pesos i Mesures CIPM, a…
captopril

Captopril
©
Farmàcia
Química
Substància que actua sobre el sistema regulador renina-angiotensina-aldosterona, inhibint l’acció de l’enzim ACE-peptidildipèptid-carboxi hidrolasa, que controla la conversió de l’angiotensina I i l’angiotensina II, provocant una disminució de la pressió sanguínia.
Té el punt de fusió entre 87-88ºC Per via oral és absorbida ràpidament i és present a nivells màxims plasmàtics entre 50 i 150 minuts En terapèutica és emprat per a combatre la hipertensió
coniïna
Química
Alcaloide líquid que hom obté de la umbel·lífera Conium maculatum
i que s’enfosqueix en contacte amb la llum i l’aire.
Té una forta toxicitat i produeix la mort per asfíxia
glibenclamida
Farmàcia
Química
Substància que pertany al grup de les sulfonilurees i que té acció hipoglucemiant deguda, si més no inicialment, a una estimulació de la secreció pancreàtica de la insulina.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 169-170°C S'absorbeix completament per via oral i el màxim nivell plasmàtic s’aconsegueix al cap de quatre hores En medicina és emprada com a hipoglucemiant oral en la diabetis que comença en l’edat adulta
farmàcia
farmàcia modernista barcelonina (1913)
© Fototeca.cat
Farmàcia
Ciència i art de conèixer les substàncies amb acció medicamentosa i la manera de combinar-les per obtenir els medicaments.
Originàriament la farmàcia no era de fet una ciència independent, sinó que formava part dels coneixements mèdics, car era el metge qui preparava els medicaments Els descobriments en el camp de la química i, especialment, en el de la botànica influïren en l’evolució de la farmàcia Els primers texts que hom en coneix són els egipcis, que es limiten a donar la manera d’obtenir certs preparats amb poder de guarir posteriorment foren els grecs els qui n'escriviren obres, que tingueren vigència durant molts segles A l’època medieval el món islàmic donà un nou impuls a la ciència farmacèutica, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina