Resultats de la cerca

Les minses restes de l’antiga església parroquial de Ralleu són visibles a uns 500 m del poble actual, a l’indret on hi havia hagut abans del segle XVI el vilatge medieval L’església és esmentada per primera vegada l’any 1266, en què el rei Jaume I confirmà a Esclarmunda de Conat el feu de la parròquia de Ralleu L’església fou abandonada al segle XVII, en construir-se un nou temple, l’actual, en l’àmbit del castell

Destacà per les seves collaboracions amb els dramaturgs castellans del Segle d’Or Fou un dels guitarristes més notables del principi del segle XVII i, a la vegada, un compositor innovador La major part de les dades biogràfiques sobre aquest músic són proporcionades per Lope de Vega en les seves obres, on el comparà amb Juan Blas de Castro Tan sols es coneixen algunes cançons i romances seus, conservats en cançoners com el Cancionero musical de Turín o el Cancionero de la Sablonara

Es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i després de passar pel Barcelona B fitxà pel Mallorca 1997 Posteriorment jugà al Màlaga, una altra vegada el Mallorca, el Deportivo de la Corunya, el Newcastle, l’Ajax i de nou el Màlaga Guanyà la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, i disputà 18 partits amb la selecció espanyola absoluta i marcà 2 gols També jugà 3 partits amb la selecció catalana i marcà 2 gols

S’inicià al Club Patí Igualada i posteriorment passà a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual pujà a primera divisió Ja a la màxima categoria, jugà al Sant Sadurní 1954-55, tornà a l’Igualada 1955-56 i anà al Futbol Club Barcelona 1956-59, equip amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1957 i un d’Espanya 1958 Posteriorment, jugà en el Mercantil d’Igualada 1959-65, club que també entrenà Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola

S’inicià en el kàrting, on guanyà dos títols d’Espanya i un de Catalunya També fou subcampió del d’Àsia-Pacífic i del Trofeu Margutti 2004 Passà pel programa Joves Pilots del Circuit de Catalunya i entrà a l’equip Audi 2010 per córrer el Campionat d’Alemanya de turismes DTM, i esdevingué el primer pilot de l’Estat espanyol a participar-hi El primer any aconseguí el títol de millor debutant i l’any següent pujà al podi per primera vegada

Defensa central, jugà dues temporades al Centre d’Esports Sabadell 1947-49, amb el qual disputà 30 partits a primera divisió La temporada 1949-50 passà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 6 partits de Lliga, i a continuació començà una llarga etapa al Real Madrid 1950-57, on fou dues vegades campió de la Copa d’Europa Després, jugà tres temporades amb el Jaén Fou una vegada internacional Quan pertanyia a l’Espanyol jugà dues vegades amb la selecció catalana

Es formà a les categories inferiors de la Damm, amb la qual fou campió de Catalunya i subcampió d’Espanya juvenil 1967 Tot seguit fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà en les seves filials Atlètic Catalunya, Comtal i Barcelona Atlètic Després jugà amb el Mallorca 1971-73, la UE Sant Andreu 1973-77 i el Girona 1977-79, entre d’altres Feia de migcampista i, en la seva darrera etapa, de lliure Jugà una vegada amb la selecció catalana 1973

Bisbe de Chieti, de Bríndisi i de Nàpols, era partidari de la reforma i ajudà Gaietà de Thiene en la fundació dels teatins Contrari als Habsburg, deixà la direcció política de la Santa Seu en mans del seu nebot, Carlo Carafa, que el portà a l’enfrontament amb Felip II, les tropes del qual envaïren els Estats Pontificis i estigueren a punt d’ocupar novament Roma 1556 Durant el seu pontificat fou publicat per primera vegada l' Índex de llibres prohibits

Promou la cooperació econòmica, social, cultural, científica, etc, entre els seus estats membres A més, cerca l’eliminació de tota mena de colonialisme, el triomf de la causa palestina, la propagació de la cultura musulmana arreu del món i la pau internacional Té una agència internacional de notícies, un banc de desenvolupament islàmic, una xarxa radiofònica i un fons econòmic Sol celebrar una reunió anual de caps d’estat, cada vegada en una ciutat musulmana diferent La seu és a Ǧidda, Aràbia Saudita

Essent duc de la Narbonesa o Septimània es rebellà contra el rei Suíntila i el destronà 631, després d’haver envaït la Tarraconense fins a Saragossa amb l’ajuda d’un exèrcit tolosà Al concili IV de Toledo 633, presidit per Isidor de Sevilla, es prostrà davant els seixanta-sis bisbes presents, els demanà la confirmació del seu títol reial i després es féu ungir per insinuació d’Isidor Era la primera vegada que hom celebrava aquest ritu entre els visigots