Resultats de la cerca
Es mostren 68645 resultats
diabetis ‘mellitus’
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per un trastorn del metabolisme dels hidrats de carboni, amb augment de la glucosa a la sang (hiperglucèmia) i aparició de glucosa a l’orina (glucosúria), com a resultat d’una producció inadequada o d’una mala utilització de la insulina.
És un procés freqüent que afecta més de 200 milions de persones d’arreu del món N'hi ha de diversos tipus diabetis tipus I o juvenil , o insulinodepenent , en què hi ha una destrucció de les cèllules β del pàncrees les productores d’insulina que comporta una manca total de l’hormona De causa desconeguda, sol començar abans dels 25 anys, en alguns casos és hereditària i és possible que, en persones predisposades genèticament, hi tinguin un paper desencadenant certs virus o la formació d’anticossos contra les cèllules β Cal habitualment l’administració d’insulina per al tractament d’aquest…
serrell
Indústria tèxtil
Part de fils, de passades o d’ambdues coses alhora, a les vores d’una manta, d’una tovallola, d’una catifa, etc, que hom deixa sense teixir perquè serveixin d’ornament fent-hi algun treball, com és ara agrupar-los en feixos.
salients
Herpetologia
Superordre d’amfibis de la subclasse dels apsidospòndils, caracteritzats pel fet que els seus representants són de cos curt, coll pràcticament inexistent, sense cua i amb quatre potes, les dues posteriors molt més desenvolupades que les anteriors, com a adaptació al salt.
La característica més important de llur morfologia interna és la reducció del nombre de vèrtebres Són ovípars, amb fecundació externa, i tot el procés reproductiu té lloc a l’aigua, on les larves cap-grossos es transformen en adults Els salients, propis del Carbonífer, no podien saltar i tenien cua, a diferència dels actuals, apareguts a l’era secundària Inclou dos ordres, els anurs i els proanurs , aquest últim només amb representants fòssils del Triàsic
renda
Economia
Allò que hom obté com a conseqüència de la propietat d’un actiu material o financer, per unitat de temps o el pagament efectuat per l’ús, durant un període de temps determinat, d’un actiu que pertany a una altra persona.
refaccionari | refaccionària
Dret
Dit del crèdit que procedeix de diners deixats per adobar o fabricar una cosa, com és ara una nau o una casa, o bé del valor dels treballs i materials emprats en l’obra, per la qual cosa té un dret de preferència.
tina
Nom que, en diferents contrades, hom dóna a diferents atuells o receptacles, com el cubell o cossi de fer bugades, el lloc destinat a trepitjar-hi els raïms, el cup per a fer vi, el lloc on hom assaona les pells, etc.
aparell de goleta de gàbies
Transports
Aparell l’arboradura del qual és com el de la goleta de dos arbres, però en què en el trinquet i en el major l’escandalosa ha estat substituïda, respectivament, per un velatxo i una gàbia, o per dos velatxos i dues gàbies.
carborà
Química
Compost constituït per bor, carboni i hidrogen, en què els àtoms de bor i de carboni formen una unitat estructural polièdrica, que pot ésser considerat com a derivat d’un hidrur de bor, per substitució d’un grup BH -
per un CH.
Els carborans són preparats per reacció de l’acetilè o dels acetilens substituïts amb els hidrurs de bor, sota la influència de catalitzadors bàsics o de la descàrrega elèctrica silent El més conegut és l’1,2-dicarbadodecaborà, o carborà normal també han estat obtinguts carborans de fórmules B 4 C 2 H 8 , B 3 C 2 H 5 , B 4 C 2 H 5 , B 5 C 2 H 7 i molts d’altres, llurs derivats mono- i dialquílics i alguns derivats que contenen àtoms de silici en el nucli molecular
dret de capbrevació
Història del dret
Facultat del senyor directe —i, al territori de Barcelona, del mitjà— d’exigir el reconeixement per part de l’emfiteuta dels drets dominicals, per via judicial (causa de capbrevació) o en escriptura pública (com preveu la legislació vigent al Principat de Catalunya).
Societat Catalana de Pedagogia
Pedagogia
Entitat creada l’any 1984 com a filial de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat de propugnar, impulsar i aplegar l’altra investigació pedagògica a les terres de llengua i cultura catalanes.
La seva activitat se centra en sessions científiques, publicacions, seminaris, premis i altres activitats culturals N'ha estat president J Triadú 1984-87, Lluís Folch i Camarasa 1987-92, Jordi Galí i Herrera 1992-2000, Lluís Busquets i Dalmau 2001-07 i des del 2007 Martí Teixidó i Planas