Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
particular
Lògica
En la filosofia hegeliana, dit del concepte o del moment dialèctic que es troba entre l’individual i l’universal per tal com és afirmat en la seva realitat per la negació de l’altre, negació que no és inclosa en l’individual i que és superada en l’universal.
porós | porosa
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques que tenen una porositat que les fa permeables, amb el benentès que cal prendre aquests dos conceptes en sentit convencional, per la qual cosa hom considera que es compleix això quan la roca deixa passar l’aigua o el petroli, en una proporció apreciable, industrialment i tècnicament.
aeròfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit de tot instrument de música en què el so es produeix per la vibració d’una columna d’aire limitada (la continguda dins un tub) o en entrar en vibració tot l’aire que passa a través de l’instrument (harmònica, acordió, melòdica, harmònium, etc).
Els aeròfons del primer grup, els més nombrosos i que corresponen poc més poc menys als conceptuats segons la tradició orquestral com a instruments de vent, hom els classifica segons la manera que tenen de produir la vibració de l’aire, bé sigui per la posició i l’obertura dels llavis de l’instrumentista sobre l’embocadura trompetes , per l’acció d’un bisell que divideix el flux d’aire a l’entrada del tub flautes o mitjançant una llengüeta que vibra entre els llavis de l’instrumentista instruments de llengüeta Les trompetes poden ésser d’embocadura semiesfèrica trompeta, trombó, etc o en…
librari | librària
Escriptura i paleografia
Dit de l’escriptura cal·ligràfica, més usada en els còdexs, que es caracteritza per una recerca de la claredat, la regularitat i la simetria, sovint d’una aparença estètica, qualitats que no són tan curades per l’escriptura documental, més cursiva i menys intel·ligible, a causa de la seva asimetria.
disminuïda
Música
Dit d’una de les formes dels intervals musicals, excepte el de segona, en la qual l’interval té un semitò cromàtic menys que el mateix interval en la forma menor (en els intervals de tercera, sexta i sèptima) o en la forma justa (en els de quarta, quinta i octava).
xava
Lingüística i sociolingüística
Dit del parlar propi d’alguns sectors de Barcelona amb una clara influència del castellà, caracteritzat per la neutralització de les oposicions sorda-sonora en la sorda corresponent i que elimina la diferència entre vocals obertes, tancades i neutres, fent-ne una pronúncia d’obertura mitjana a la manera castellana.
roal
Numismàtica i sigil·lografia
Del primer quart del segle XI al començament del XII, dit de la moneda valenciana d’or, de llei o aliatge molt baix (uns 7 quirats), i especialment les atribuïdes a ‘Abd-al-‘Azīz al-Manṣūr (1021-60), encunyades principalment com a fraccions del dinar, que tingueren molta difusió per Catalunya.
ràl·lids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de 13 a 52 cm, que tenen el dit posterior molt curt i més alt que els altres, el coll i la cua curts, els tarsos alts, els dits llargs, el bec estret i curt o poc llarg, i són d’aspecte compacte.
No són sociables, almenys a l’època de cria, i habiten a prop de l’aigua, en aiguamolls, llacs i prats humits Nien a terra, preferentment en canyars, i els polls són nidífugs Comprèn 132 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Fulica, Porzana, Rallus, Porphyrio i Gallinula , i que habiten arreu del món, llevat dels pols
antonomàsia
Figura retòrica consistent en l’ús d’un epítet, títol oficial, etc., en lloc del nom propi d’una persona, com quan hom diu l’apòstol per sant Pau; o, inversament, l’ús d’un nom propi en lloc d’un apel·latiu, com quan un gran pintor és dit un Rafael.
antipànic
Tecnologia
Dit d’aquells dispositius de què són dotades les portes d’emergència dels locals públics que, en ésser empesos per la multitud que s’aglomera davant de les sortides en un moment de pànic, desenclaven la tanca i permeten que les portes s’obrin de bat a bat cap enfora.
Generalment consten d’una barra o passamà, collocats de través i a mitja alçada davant la porta, que bascula sobre els extrems en empènyer-la lleugerament i, en fer-ho, acciona el mecanisme d’obertura