Resultats de la cerca
Es mostren 1990 resultats
osmanlita
Etnologia
Individu d’un poble turc (del grup turcman) instal·lat a l’Àsia Menor arran de la invasió seljúcida (s XIII).
Convertits a l’islam en temps d’Osman I 1259-1326, constituïren el nucli de l’imperi Otomà
Gobi
Desert
Vasta regió desèrtica de l’Àsia oriental, que s’estén pel S de Mongòlia i pel N de la Xina.
És un altiplà cobert per dunes i pedregams i limitat per muntanyes, amb una altitud de 800 a 1 000 m Per la seva situació, és un desert fred i d’una gran aridesa, de clima continental rigorós, amb temperatures mitjanes de -15°C al gener i 25°C al juliol, i pluges estivals coempreses entre els 100 i els 200 mm anuals L’escassa població 0,3 h/km 2 es concentra al voltant dels nombrosos oasis, però la majoria dels habitants són nòmades, dedicats a la cria de cabres, ovelles, cavalls i camells És travessat pel ferrocarril que uneix Ulaanbaatar amb Pequín, i les antigues rutes de les…
miristicàcies
Botànica
Família de magnolials que consta d’unes 300 espècies d’arbres o arbusts, la majoria pròpies de l’Àsia tropical.
Són plantes dioiques, de fulles simples alternes, de flors cícliques, monoclamídies, hipògines i trímeres, i de llavors amb aril El representant més conegut és l' arbre de la nou moscada
cornac
A l’Índia i en altres llocs d’Àsia, persona que doma o guia un elefant o en té cura.
zingiberàcies
Botànica
Família d’escitamínies que consta d’unes 1.500 espècies tropicals, pròpies sobretot del sud i el sud-est d’Àsia.
Són herbes rizomatoses o tuberoses, de fulles embeinadores, ligulades i de limbe lanceolat, de flors zigomorfes, comunament hermafrodites, trímeres, de periant doble, monandres, proveïdes d’un label format per estaminodis, i disposades en inflorescències, i de fruits en càpsula loculicida o en baia Llurs rizomes, que sovint són espècies, contenen olis essencials Zingiberàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alpina sp alpínia Alpinia officianrum , A galanga galanga Curcuma longa cúrcuma Elettaria cardamomum cardamom Zingiber officinale gingebre
sàndal

Fulles i flors de sàndal
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre indígena, de la família de les antalàcies, de l’Àsia tropical, de fulles amplament lanceolades i d’inflorescències paniculiformes.
La fusta del sàndal és emprada en ebenisteria fina, i de la d’algunes espècies, sobretot de la de l’Índia, hom extreu l’oli essencial, que és emprat en perfumeria i en farmàcia
llengües anatòliques
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic indoeuropeu que comprenia, durant el segon mil·lenni aC, la major part de les llengües de l’Àsia Menor.
Hi pertanyien les llengües d’escriptura cuneïforme hitita, luvi, hitita jeroglífic, palaic lici i lidi
Karaman-Oghlu
Dinastia turcmana que dominà (segles XIII-XV) la regió de Karaman, al S de l’Àsia Menor, com a emirat.
Amb capital a Laranda avui Karaman, s’enfrontà repetidament als mamelucs de Síria i d’Egipte, als francs de Xipre i a les tribus veïnes, fins que, a mitjan segle XV, l’emirat fou absorbit per l’imperi Otomà
Guillaume Delisle
Cartografia
Geografia
Geògraf i cartògraf francès, germà de Joseph-Nicolas Delisle que publicà una sèrie de mapes sobre Europa, Àsia i Àfrica.
El 1718 esdevingué primer geògraf del rei Lluís XV
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina