Resultats de la cerca

Estudià medicina a la Universitat de València, de la qual fou catedràtic extraordinari i general del claustre de medicina El 1741 publicà Floresta de disertaciones histórico-prácticas chímico-galénicas, en dos volums, i el 1744, Floresta de disertaciones febriles histórico-médicas, chímico-galénicas, médico-prácticas, la qual ve a ser el tercer volum

Milità en el partit democràtic, i participà en les bullangues barcelonines com a seguidor d’Abdó Terrades 1840-42 El 1842 fou nomenat comandant d’un batalló de la milícia nacional el mateix any s’hagué d’exiliar a França amb Narcís Monturiol En tornar-ne fou deportat a Andalusia i després a Eivissa per les seves campanyes periodístiques, de to republicà L’any 1849 li fou possible de retornar a Barcelona, on poc temps després fou assassinat per la brigada de policia anomenada la Ronda d’En Tarrés

Fou un dels membres més actius del partit republicà a la regió de Girona i participà a la revolució de setembre del 1868 Elegit diputat a Corts el 1869, aquest mateix any intervingué en l’aixecament republicà federal Morí a Banyoles durant un atac carlí contra la població

Estudià a València arts i teologia És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil , publicat a València el 1738, que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València, juntament amb la tasca de Conrad Rudolf a la portada de la seu

Situació i presentació És situat a llevant del municipi de Manresa, a l’esquerra del Llobregat, des de la vora del riu costa amunt fins a la llarga carena que fa d’espona a l’estreta vall de la riera de Mura Aquests dos corrents fluvials, els únics que drenen el territori, són també els límits que el separen de municipis veïns Al N limita amb Sant Fruitós de Bages i Talamanca, a l’E i al S amb Mura i a l’W amb Manresa La línia divisòria entre els termes de Manresa i el Pont de Vilomara passa exactament pel mig de l’històric pont La riera de Mura —i també un breu tram de la de Santa Creu—…

Fill de Mu'āwiya ibn Hišām i considerat únic supervivent de la matança que Abū-l-'Abbās féu dels omeies de Damasc, recorregué l’Àfrica del Nord fins a refugiar-se entre els rustemites de Tāhert Des d’allí entrà en contacte, a través del seu llibert Balǧ ibn Bišr al-Qušayrī, amb els sirians d’Al-Andalus, clients de la seva família, i amb els iemenites, els quals estigueren d’acord a ajudar-lo en els seus projectes Passat a la península Ibèrica, i fracassades les negociacions amb Yūsuf al-Fihrī, valí d’Al-Andalus, el derrotà prop de Còrdova 756 i es proclamà emir independent 773, bé que admetia…

Descendent de la família del marquesat de Sentmenat , es formà com a enginyer Casat el 1926 amb l’escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas Començà una curta carrera cinematogràfica en debutar el 1933 a Mercedes Josep Maria Castellví Es convertí en un dels galants més populars d’abans de la guerra amb Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo El secreto de Ana María 1935, Salvador Alberich El octavo mandamiento 1935, Arthur Porchet Incertidumbre 1935, Joan Parellada i Isidre Socias Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, J Parellada, i La Millona 1937, Antoni Momplet Després de la guerra civil es retirà…

Amb la pau de Noyon entre Francesc I de França i Carles I de Castella i d’Aragó es reconeix el domini francès a Milà

La capital és Čerkessk 119 000 h est 1992 Ocupa el vessant septentrional del Gran Caucas És drenada pel Kuban’ i pel Kuma El clima hi és continental, amb pluges que oscillen entre 500 mm als plans i 1 000 mm a les regions muntanyoses La població és bàsicament rural Els recursos econòmics principals són l’agricultura blat, blat de moro, verdures, vinya, la ramaderia ovina i bovina, que és transhumant, i la mineria mines de carbó, conegut des de l’any 1840, de plom i de zinc la indústria hi és poc desenvolupada derivada de l’agricultura, tèxtil

El 1926 ingressà en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona, on aviat actuà també de mestre de ball i de coreògraf El 1932 debutà al Teatre Urquinaona com a solista més tard fou primer ballarí del Liceu, fins que es retirà, l’any 1957 Com a coreògraf, muntà ballets per a òperes representades al Liceu destacaren especialment els d' El gato con botas , de Montsalvatge 1948, Roméo et Juliette, de Gounod 1963, etc, i creà els ballets Rosario la Tirana de JManén, 1953, Festa major música de Morera, 1960, Gavines de JAltisent, 1965, etc Fou professor de l’Institut del Teatre 1944-74…