Resultats de la cerca
Es mostren 2835 resultats
Carles de Lazerme
Literatura francesa
Escriptor i poeta en francès.
De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó Formà grup amb Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil Es caracteritza, com a poeta, per la malenconia i la ironia Autor dels reculls Les jours passés 1920, Tendre Paris 1921, Eaux vives 1922, Bucoliques et almanach 1927 i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos 1920, de la novella fantasiosa i satírica La veuve de minuit 1926 i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes 1937 Collaborador de publicacions com La Tramontane , Le Roussillon i Le Coq Catalan
Miscel·lània Penedesenca
Historiografia catalana
Revista editada per l’Institut d’Estudis Penedesencs creada l’any 1978.
De periodicitat anual, rep l’ajut de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis del Penedès La publicació recull treballs i investigacions de temàtica diversa, entre els quals predominen els relatius als arxius, inventaris i fonts documentals, i també s’hi afirma una voluntat d’estudi intercomarcal, sobretot dins l’àmbit del Penedès històric Alt i Baix Penedès i el Garraf Entre els anys 1986 i 1987 s’engegà una nova etapa certificada per un nou disseny Entre els seus collaboradors habituals destaquen Antoni Massanell, Albert Virella, Josep Gracia, Pere Mestre, Ramon Arnabat, Miquel…
Jane Evrard
Música
Violinista i directora d’orquestra francesa.
Es formà al Conservatori de Música de París, on fou distingida amb un primer premi en finalitzar els estudis Formà part de l’orquestra dels Ballets Russos de Diaghilev i participà en l’estrena de La consagració de la primavera d’Igor Stravinsky Després de la Primera Guerra Mundial es dedicà principalment a interpretar música de cambra L’any 1930 fundà l’Orquestra Femenina de París, amb la qual feu gires de concerts per França i enregistraments radiofònics Darius Milhaud, Albert Roussel, Arthur Honegger i altres compositors francesos dedicaren nombroses obres a aquesta formació d’…
Club d’Esquí Fontalba
Esquí
Club d’esports d’esquí de Ribes de Freser.
Fundat l’any 1971, practica principalment l’esquí alpí i el surf de neu Els seus membres participen en competicions d’esquí en l’àmbit català, espanyol i internacional Entre ells destaca Albert Santamaria, campió d’Espanya el 1996 Organitza cursos d’esquí de tots els nivells L’any 1972 fou la primera entitat que organitzà una fira d’esquí a l’Estat espanyol, experiència que repetí el 1973 i el 1974 Afiliat a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, el 2011 tenia uns 800 socis
Club Tennis Mataró
Pàdel
Tennis
Club de tennis i pàdel de Mataró.
Fundat el 1950, disposa d’equips que participen en competicions d’àmbit català i estatal Entre els anys 1990 i 1995 l’equip absolut guanyà un Campionat de Catalunya i fou subcampió d’Espanya Disposa d’escola de tennis i equips de competició en diverses categories Alguns dels seus jugadors més destacats són Tomàs Carbonell, Jordi Burillo, David de Miguel o Albert Ramos També té escola de pàdel i equips de competició Disposa de deu pistes de tennis de terra batuda, una de tennis ràpid, tres de pàdel, dues d’esquaix, dos frontons i un gimnàs
Club Excursionista Uecanoia
Excursionisme
Club de muntanyisme d’Igualada.
Fou impulsat per la Unió Excursionista de Catalunya UEC el 1961 i fundat oficialment el 1964, any que ja organitzà un torneig d’esquí alpí Cap a l’any 2000 es constituí com a entitat independent de la UEC Practica excursionisme, alpinisme, escalada, BTT, esquí, raquetes de neu, caminades de resistència i curses de muntanya Té una escola de muntanya Entre d’altres, organitza la Cursa de l’Esquiador o la Tuga Trail Copons Fou campió de Catalunya de caminades de resistència per entitats en diverses ocasions A les seves files destaca Albert Ferrer, campió de Catalunya de curses de…
els Barrufets
Escalada
Grup d’escaladors que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya.
Nascut al final dels anys setanta del segle XX, era format per alpinistes de diferents entitats, com Albert Gómez, Remi Brescó, Jordi Camprubí o Xavier Pérez Gil, alguns del quals eren membres de les primeres expedicions catalanes als 8000 de l’Himàlaia Durant la dècada dels anys vuitanta marcaren un nou ritme en l’escalada en roca Obriren vies en parets com la roca Regina al Montsec, els Diables a Montserrat, la cara sud del Pollegó Inferior del Pedraforca, la Font Freda a Terradets i Mont-rebei, entre d’altres També obriren les primeres vies a les roques del Masmut Terra Alta
Catalunya Atlètica
Atletisme
Publicacions periòdiques
Revista d’atletisme publicada mensualment a Barcelona entre el 1933 i el 1935.
Fundada i dirigida pel marxador Guerau Garcia, volia fer-se ressò de l’activitat atlètica de Catalunya i d’altres indrets amb l’ideal de transmetre valors com l’esperit de superació i l’esforç Incloïa lliçons de tècnica, entrenament, fisiologia i higiene a càrrec d’atletes de renom També recollia els historials i les marques dels atletes catalans i espanyols i anunciava les competicions Hi collaboraren Joan Serrahima, Jaume Àngel, Ignasi Pascual, Rossend Calvet i Albert Maluquer, entre d’altres Durant la temporada d’hivern tractava també dels esports de muntanya Se’n publicaren…
Gregg L. Semenza
Biologia
Metge nord-americà.
Graduat 1982 i doctorat 1984 en medicina per la Universitat de Pennsilvània, ha desenvolupat la carrera científica i docent a la Johns Hopkins University de Baltimore en els camps de la pediatria, l’oncologia, la radioteràpia i la medicina interna La seva aportació principal és el descobriment de la funció reguladora de la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor en l’activitat de l’ eritropoetina segons els nivells d’oxigen detectats en la cèllula Per aquesta contribució ha rebut els premis Gardner International 2010, Albert Lasker 2016 i Nobel de medicina 2019…
Víctor Manuel II d’Itàlia
Història
Darrer rei de Sardenya (1849-61) i primer rei d’Itàlia (1861-78).
Fill i successor de Carles Albert I de Sardenya, portà el títol de duc de Savoia A desgrat d’ésser tradicionalista i poc obert als corrents constitucionals, fou un home dúctil i polític Signà amb Àustria la pau de Milà 1849 Malgrat alguns desacords, secundà la política de Cavour acord de Plombières 1858, annexió de la Itàlia central 1859 i expedició de Garibaldi de conquesta de Sicília i Nàpols 1860 Prengué el títol de rei d’Itàlia 1861 i continuà la campanya d’unificació amb l’annexió de Venècia 1866 i l’ocupació de Roma 1870
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina