Resultats de la cerca

Fundat l’any 1966, fou el primer camp de golf de la Costa Brava Fou ideat per Baltasar Parera i Rosa Coll i dissenyat per FW Hawtree Originalment tingué nou forats però el 1970, amb la celebració del Campionat Internacional Amateur d’Espanya, inaugurà el recorregut de divuit forats de par 73 Organitzà l’Obert d’Espanya de golf 1972, l’Obert de Catalunya 1989, l’Obert de Girona 1991, com també un Campionat d’Europa júnior masculí i un Campionat d’Europa sènior per equips Disposa d’escola de golf i de camp de pràctiques El 2003 passà a anomenar-se Golf Platja de Pals

Membre del Club de Golf de Pals i del Reial Club de Golf el Prat, destacà guanyant la Copa de la Reina 1970, el Campionat Internacional amateur d’Espanya 1971, el Campionat de Barcelona i de Catalunya 1973 i tres Campionats d’Espanya amateur júnior 1972, 1973, 1974 Guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya amateur individual 1976, 1977 i el de dobles fent parella amb Marta Figueras-Dotti 1976, 1977 Participà en el Campionat Mundial 1972, 1976 Amb la selecció espanyola fou campiona d’Europa júnior per equips 1975 i subcampiona d’Europa sènior per equips 1975,…

Creada l’any 1966, el seu primer president fou Jaume Font, que fou succeït per Xavier Olzina i finalment per Paco Gutiérrez, el qual mantingué la presidència fins els anys noranta, moment que l’activitat minvà Impulsà curses com el I Recorrido Incógnita 1967 i el Ralli Empordà, però sobretot curses d’autocròs entre el 1975 i el 1979 al circuit de les Planes, entre les quals hi havia la primera prova puntuable per al Campionat d’Europa d’autocròs feta a l’Estat espanyol També s’hi feren proves de rallicròs, que igualment assoliren la puntuabilitat del Campionat d’Europa…

Membre del Club Natació Barcelona, el 1986 es proclamà campió d’Espanya juvenil En categoria absoluta aconseguí dues Lligues estatals 1987, 2002 i cinc Copes del Rei 1989, 1991, 1995, 1996, 2002 Participà en dues Eurocopes 1996, 2003, en tres Recopes d’Europa 1993, 2000, 2002 i en dos Trofeus LEN 1995, 2001 Guanyà l’edició del 1995 Formà part de la selecció espanyola en els Campionats d’Europa juvenils 1987, júnior 1988 i l’absolut 1995 Entre el 1995 i el 1996 fou trenta-sis vegades internacional amb la selecció Rebé la medalla de bronze de serveis distingits de la…

Format al Club Esportiu Granollers, com a juvenil aconseguí el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana i el subcampionat d’Europa amb la selecció espanyola La temporada 1963-64 debutà a primera divisió amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona En l’àmbit de la pesca s’especialitzà en la modalitat de pesca simulada i obtingué 31 medalles, 6 d’or, en Campionats d’Espanya Participà en nou Campionats d’Europa i vuit Campionats del Món El 2017 fou campió del món de veterans Fou president de la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers 1968-80 És cosí del…

S’inicià al Capellades Hoquei Club i el 1989 passà a l’Igualada Hoquei Club, en el qual desenvolupà la seva carrera, excepte la temporada 1998-99, que fou cedit al Club Esportiu Noia El 1997 debutà en la màxima categoria i guanyà la Lliga Conquerí la Copa d’Europa 1997 amb el dream team igualadí i la Supercopa d’Europa 2000 Fou internacional en totes les categories amb la selecció espanyola i guanyà un europeu juvenil 1994, un júnior 1997 i una Copa de les Nacions sènior a Montreux 2003, any en què fou tercer en el Campionat del Món Es retirà el 2008

Habitualment en la posició d’ala, amb el FC Barcelona destacà la temporada 1988-89, any que guanyà la Copa d’Espanya i fou nomenat jugador revelació L’any següent s’adjudicà la Recopa d’Europa Formà part del Barça fins el 1993 Posteriorment jugà al Pinturas Lepanto de Saragossa, amb el qual guanyà una Supercopa d’Espanya 1994, una Lliga de divisió d’honor 1995 i fou subcampió d’Europa 1996 Abandonà el club la temporada 1995-96 i jugà una temporada al Maspalomas FS, i més endavant fitxà per l’AD Sala 10 de Saragossa, on es retirà la temporada 2002-03 Fou internacional…

S’inicià el 1965 participant en diversos torneigs provincials La seva primera competició rellevant fou el Gran Premi Interprovincial d’Espanya, on aconseguí la tercera posició de segona categoria i guanyà la copa d’argent de la federació espanyola per equips El 1973 pujà a primera categoria internacional, on es mantingué fins als anys vuitanta, i el 1982 ascendí a categoria especial Al principi de la dècada de 1980 fou president provincial de la Federació Catalana de Tir Des del 1978 és àrbitre de tir al plat Ha arbitrat un Campionat d’Europa 1980 i un Gran Premi d’Europa…

Cinturó negre segon dan S’inicià a vint-i-tres anys d’amagat per les prohibicions existents en l’època, seguint la tradició familiar iniciada pel seu pare, Vicente del Olmo Sánchez Fou pionera del karate femení a l’Estat espanyol i la primera dona que aconseguí el cinturó negre Guanyà una medalla de bronze als Campionats d’Europa per equips També es proclamà campiona d’Europa en categoria individual Compaginà la competició amb la seva feina com a professora d’aquest esport al Gimnàs Guinardó de Barcelona, propietat del seu pare Exercí de delegada de karate femení de…

S’inicià al Club Nàutic Mig Segre de Ponts Aviat ingressà al Centre de Tecnificació de la Seu d’Urgell i amb Daniel Marzo s’especialitzà en la modalitat de canoa doble, amb el qual passà a formar part de l’equip estatal, i participà en Campionats del Món i d’Europa juvenils En categoria sènior, participà també en el Campionat del Món 2011 i el d’Europa 2012 i fou quart en una prova de la Copa del Món celebrada a la Seu d’Urgell 2012, sempre en la modalitat olímpica d’eslàlom Ha estat campió de Catalunya i Campió d’Espanya en diverses ocasions