Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
Amadou Toumani Touré
Política
Polític i militar malià.
L’any 1969 s’incorporà a l’exèrcit i rebé formació militar a França i a l’URSS Ingressà posteriorment a la Guàrdia Presidencial, de la qual fou apartat per l’aleshores cap d’estat Moussa Traoré, i el 1991 encapçalà el cop d’estat que l’enderrocà i posà fi a més de dues dècades de dictadura El 1992 organitzà els processos electorals per retornar la democràcia al país i cedí el poder a Alpha Oumar Konaré Els anys següents, distanciat de la política, es dedicà a campanyes sanitàries i participà en missions diplomàtiques en alguns dels conflictes del continent africà, com ara les crisis a Ruanda…
José Sócrates Carvalho Pinto de Sousa

José Sócrates Carvalho Pinto de Sousa
© Comissió Europea / Berlaymont
Política
Polític portuguès.
Fill d’un militant del Partido Popular Democrático posteriorment, Partido Social Democrata, el 1974 formà part de les joventuts d’aquest partit, que abandonà un any després Graduat en enginyeria a la Universitat de Coïmbra el 1980, l’any següent ingressà al Partido Socialista Fou enginyer tècnic de l’administració de l’Ajuntament de Covilhas, d’on també fou membre del consell municipal 1989-96 Diputat al parlament des del 1987, en el primer govern d’ António Guterres fou successivament secretari d’estat adjunt de Medi Ambient 1995 i ministre d’Esports i Joventut 1997, càrrec des del qual…
Georges Frêche

Georges Frêche
Política
Polític occità.
Diplomat per l’École des Hautes Études Commerciales 1961, doctorat en lletres especialitat d’història el 1968 i en dret el 1969 per la Universitat de París Nanterre, aquest any obtingué l’agregació en dret a la Universitat de Montpeller Després de militar a l’extrema esquerra, el 1969 ingressà al Parti SocialisteSFIO Parti Socialiste , pel qual el 1973 fou diputat a l’Assemblea Nacional, càrrec en el qual fou reelegit amb interrupcions en 1978-81 i 1993-97 fins el 2002 Del 1973 al 1986 fou vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló Fou també representant de l’Assemblea…
Alejandro Toledo
Política
Polític peruà.
Fill de camperols molt pobres, hagué de treballar durant la infantesa en oficis diversos Després de completar els estudis secundaris gràcies a la institució nord-americana del Peace Corps, l’any 1966 anà a estudiar a la universitat de San Francisco, on es graduà en economia l’any 1971 Posteriorment, passà a la universitat de Stanford, on es graduà en economia i obtingué un doctorat en economia dels recursos humans 1993 Posteriorment treballà com a consultor en diverses organitzacions internacional L’any 1995 inicià una carrera política com a líder de Perú Posible i candidat a les eleccions…
Ramon V de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1148-94), fill d’Alfons I Jordà i de Faidida d’Usès.
Succeí el seu pare, juntament amb el seu germà Alfons II, però amb una certa autoritat damunt d’aquest, dedicant-se Ramon a la meitat occidental dels dominis i Alfons a la meitat oriental El 1153 lluità amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d’haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner El 1154 es casà amb Constança, germana del rei Lluís VII de França, vídua del comte Eustaqui IV de Boulogne El 1159 hagué de guerrejar contra la coalició d’Enric II d’Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de Montpeller…
Felip II de França
Història
Rei de França (1179-1223).
Fill de Lluís VII i d’Adela de Xampanya, fou consagrat rei a París Mort el seu pare 1180, s’imposà tot seguit al regent, el comte Felip I de Flandes, i inicià un govern personal Són trets característics del seu regnat les lluites constants amb Anglaterra, la participació en la tercera croada, la seva fermesa davant el papa Innocenci III, l’ampliació del territori francès i la unitat i la bona organització que donà al seu reialme Els seus oponents anglesos foren els reis Enric II i després el seus fills Ricard I i Joan I, entre la família dels quals provocà dissensions i, així, obtingué a la…
Bienni Negre
Història
Nom amb el qual és designat el període de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions legislatives del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta, enfront d’una esquerra dividida, i les eleccions del 16 de febrer de 1936, en què triomfà el Front Popular.
El període és caracteritzat per la coalició governamental formada pels republicans d’Alejandro Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA, que practicà una política reformista de l’anterior legislatura de centreesquerra Algunes de les lleis promulgades anteriorment foren modificades, suspeses o anullades de fet La reforma agrària fou interrompuda, i una moderada reforma preconitzada pel ministre demòcrata-cristià, Manuel Giménez Fernández, fou combatuda pels grans propietaris agrícoles Molts salaris foren reduïts a la quantia d’abans de la proclamació de la república i…
Joan Camps i Giró
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època contemporània.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on exercí la docència Durant els darrers anys del franquisme fou un destacat dirigent de l’Assemblea de Catalunya a Granollers i al Vallès Oriental i participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya Congrés Fou també president de l’Associació Cultural de Granollers Les seves recerques historiogràfiques se centraren bàsicament en el s XIX La seva tesi de llicenciatura, llegida el 1971, versà ja sobre la guerra dels Matiners, tema que fou finalment objecte del seu interès en la tesi de doctorat que defensà al setembre del 1975 En La Guerra dels…
Miquel Buch i Moya

Miquel Buch
Junts per Catalunya
Política
Polític.
El 1996 ingressà a la Joventut Nacionalista de Catalunya, organització de la qual fou conseller nacional, càrrec que també ocupà des del 2004 a Convergència Democràtica de Catalunya CDC Milità al Partit Demòcrata Europeu Català PDeCAT, integrat en la coalició Junts per Catalunya , des del 2016 fins a l’agost del 2020, que es donà de baixa del partit Regidor de Premià de Mar des del 2000 i alcalde del febrer al desembre del 2017, del 2011 al 2018 fou president de l’ Associació Catalana de Municipis i Comarques El juny del 2018 s’incorporà com a conseller d’Interior al govern de la…
Moviment Comunista de Catalunya
Partit polític
Partit creat per la Secció Catalana del Movimiento Comunista de España [MCE], sorgit a partir del Movimiento Comunista Vasco.
Es constituí a Catalunya entre desembre de 1971 i gener de 1972 per membres dels Círculos de Formación de Cuadros Inicialment estava influenciat per la revolució cubana iel guevarisme, però evolucionà vers elmarxisme leninisme d’influència maoista Participà en l’Assemblea de Catalunya des de 1974 El I Congrés de l’MCE estiu de 1975 canvià el seu nom pel de Moviment Comunista, concebut com una federació de partits sobirans sorgí així el Moviment Comunista de Catalunya En les eleccions legislatives de 1977 impulsà la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme 11749 vots El fracàs de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina