Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Santa Cecília de Roma Fou deixeble de BMolinari-Pradelli en els estudis de direcció i arribà a ésser un dels principals directors del Teatro alla Scala, de Milà 1953-56 Fou director de l’Orquestra Simfònica de la RAI a Milà 1945-52, de l’Orquestra Simfònica de Chicago 1955-58 i 1968-73, de l’Orquestra Simfònica de Viena 1973 i 1976 i de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles 1978-84, entre d’altres Es retirà definitivament el 1998

La música popular equatoriana fou influïda notablement per la cultura incaica, i té melodies peculiars que caracteritzen les danses típiques el sanjuanito , el yumbo , etc El musicòleg Segundo Luis Moreno 1882 contribuí a divulgar-les La dominació castellana hi introduí la música europea al segle XVII ja hi hagué compositors autòctons, com Manuel Blasco Al segle XX, s’ha destacat Pedro Pablo Traversari 1874 — ~1960, musicòleg i autor de música teatral La vida musical del país se centra a Quito, on hi ha un conservatori nacional fundat el 1900, i a Guayaquil

Estudià a Barcelona al Conservatori del Liceu i a Milà Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1960 el 1963 hi obtingué un èxit assenyalat amb Orfeo ed Euridice , de Gluck El 1964 guanyà la Medalla d’Or del Circolo della Stampa, de Milà, i el concurs de cant Achille Peri, de Reggio de l’Emília L’any següent tornà al Liceu, on interpretà el paper titular d’ Aïda i el de Nedda d’ I Pagliacci Actuà arreu d’Europa en teatres d’òpera i sales de concerts

Deixeble de Manuel Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona 1951 i primer premi Joan Manén 1951 Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven a Barcelona 1948 Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Estudià en el conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment composició, amb Luis de Pablo, Francisco Guerrero i Luigi Nono També treballà la música electroacústica amb Horacio Vaggione a Conca Guanyador de diversos premis de composició, la seva obra ha estat interpretada per formacions com l’Ensemble Intercontemporaine, l’Arditti Quartet, l’Orquestra Nacional d’Espanya i la Filharmònica d’Estrasburg Entre les seves creacions es poden citar la Sinfonía nº1 ‘Laberinto’ 2000, Sinfonía nº2 ‘Acerca del límite' , tres quartets de corda 1990-2004 i els 24 interludios 1995-2003

Estudià a l’Acadèmia Marshall i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona Treballà com a compositora invitada a l’estudi d’Aaron Copland, a la Universitat de Nova York 1993-94 Artista interdisciplinària, s’especialitzà en l’àmbit de la creació electroacústica El seu catàleg inclou obres per a cinta magnetofònica, cinta i sintetitzadors, combinació d’instruments i electrònica, manipulació de so en temps real, etc També s’ha interessat pels muntatges multimèdia, basats en projeccions i transformacions visuals És membre fundadora de l’Associació de Música Electroacústica d’…

Feu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest on estudià amb Jenö Hubay, per tal d’ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova Fou membre de l’Orquestra Municipal de València d’ençà de la seva fundació 1943 fins al 1958, any que s’incorporà a l’Orquestra Simfònica de Madrid com a concertino Mantingué el càrrec fins a la seva jubilació El 1974 fou nomenat catedràtic de música de cambra del Conservatori de València

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la Ciutat Comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano, i també escriví ballets, cançons, un scherzo , per a dos pianos, etc

Exercí de violinista El 1878 fundà l’orquestra de concerts Unión Artístico-musical Pensionat per Alfons XII, féu estades a Roma, Milà i París A Madrid dirigí la Sociedad de Conciertos 1885-90, promogué l’òpera i fou professor 1901 i director del conservatori La seva producció comprèn òperes Guzmán el Bueno , 1875 Los amantes de Teruel , 1889 Garín , 1892 La Dolores , 1895, un gran nombre de sarsueles La verbena de la Paloma , 1897, un oratori El Apocalipsis , 1881 i diverses obres de música simfònica, de cambra i vocal

Estudià al Conservatori de Nancy i a l’Escola Normal de Música de París, formació que completà a Itàlia Entre el 1964 i el 1965 guanyà diversos premis en concursos de cant d’Itàlia, Bèlgica i França El 1967 debutà amb el paper de Musetta La bohème al Centre Líric de Valònia de Lieja, on es mantingué com a membre estable de la companyia fins el 1981 Ha estat una intèrpret de referència dels papers operístics per a soprano lírica, especialment d’òpera francesa, i ha participat en estrenes de compositors del segle XX