Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Viena 1866, fundà i dirigí a Roma l’Istituto Austriaco di Studi Storici 1883-1901 Fou el primer a aplicar el mètode paleogràfic a la crítica de documents, i per això és tingut pel fundador de la diplomàtica moderna És autor, entre altres obres, de Monumenta graphica medii aevi 1858-82, Acta regum et imperatorum Karolinorum 1867, així com de l’edició dels diplomes imperials des de Conrad I fins a Otó III Monumenta Germaniae Historica , 1878-93

Fill de Giovanni Signorini, pintor del gran duc Fou l’animador de les tertúlies del cafè Michelangiolo de Florència, seu de I macchiaioli, i fou un dels primers de la seva generació a pintar la natura D’ideari proudhonià, es destacà pels seus temes realistes Il vecchio mercato di Firenze , Milà, collecció particular i rebé una matisada influència de l’impressionisme francès Dels seus freqüents viatges a la Gran Bretanya, n'han quedat notables vistes ambientals i urbanes d’un sobri tipisme

Els seus films —la majoria dels quals procedeixen de novelles o de peces teatrals— reflecteixen el seu interès per alguns aspectes del Romanticisme alemany —derivats cap a una malenconia una mica morbosa— i palesen una tècnica d’arrel pictòrica, sovint barroca, en el tractament d’escenaris i personatges Dirigí Liebelei 1932, La signora di tutti premiat a Venècia, 1934, Tendre ennemie 1936, Werther 1938, Letter From an Unknown Woman 1948, a Hollywood, La ronde 1950, Madame de 1953, Lola Montès 1956

La seva primera obra, Angelici dolori 1937, obtingué gran èxit, que augmentà amb Il mare non bagna Napoli 1953, anàlisi aguda dels ambients meridionals sense concessions folklorístiques Publicà després I giorni del cielo 1958, Silenzio a Milano 1958, L’iguana 1965, Poveri e semplici 1967, La luna sul muro 1968, L’alone grigio 1969, Il porto di Toledo 1975 i Il cappello piumato 1979 Amb els seus treballs periodístics a “L’Europeo” palesà els seus dots d’interpretació lúcida i polèmica apassionada

Fill natural de Ferran I de Nàpols i de Diana Guardato El 1497 rebé els feus que havien pertangut a Gian Francesco Sanseverino, però els perdé el 1507 a favor de Roberto Sanseverino Tanmateix, es mantingué sempre fidel a la casa reial de Nàpols Es casà amb Castellana de Cardona, germana del virrei de Nàpols Ramon de Cardona El 1529, Carles V li concedí les cases confiscades a Nàpols al rebel Giovanni di Buccino i el nomenà lloctinent general del regne de Nàpols

Vida Tot i que no hi ha evidència que visités Roma abans del 1637, estigué relacionat amb la família del famós cardenal romà Antonio Barberini, de qui fou ajudant de cambra com a arpista virtuós entre el 1631 i el 1636 aproximadament Durant un cert temps fou sacerdot i cantor a la catedral de Parma, i des del 1637, tenor a la capella papal El talent de Marazzoli com a compositor començà a destacar amb la seva primera opéra-comique Il falcone 1637, revisada com a Chi soffre speri el 1639 En 1640-41 residí a Ferrara, època en la qual compongué i estrenà la seva opera serie L’amore trionfante…

Format a Milà amb B Carulli, E Cavallini i R Orsi, el 1873 ja era primer clarinet del Teatro dal Verme de Milà i el 1875 ho era també de la Società dei Concerti Popolari di Milano Després del 1880 s’establí a Barcelona, on fou primer clarinet del Liceu i professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu Actuà com a concertista per l’Amèrica del Sud, a València 1892, etc Deixà concerts per a clarinet, danses i romances, com Povero fiore , dedicada a Evarist Arnús

Els seus recursos són la ramaderia, l’explotació forestal, la mineria, la indústria siderúrgica, la producció d’energia hidroelèctrica i el turisme Com a centres principals destaquen Breno, Edolo, Darfo i Ponte di Legno Per la seva situació estratègica, entre la plana de la Llombardia i l’Europa central, fou molt disputada al llarg dels temps Després d’haver estat governada per diferents famílies, s’uní a Venècia s XV, i restà sota el seu domini fins el 1866, que fou incorporada a Itàlia

Fou membre del Club Esportiu Mediterrani, amb el qual guanyà set Lligues 1992-98, dues Copes de la Reina 1997, 1998 i disputà tres finals de la Copa d’Europa 1996, 1997, 1998 El 1999 marxà a Itàlia i jugà amb el Gifa Città di Palermo En el període 1994-99 fou seixanta-una vegades internacional amb Espanya, i disputà tres Campionats d’Europa 1995, 1997, 1999 De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits en bronze 1997, argent 1998 i or 1999

Deixeble d’A Longo a Nàpols i de Jadassohn a Leipzig Professor de composició 1915 i director 1918 del conservatori de Bolonya Director del Liceo de Torí 1923-39 Fou autor d’una dotzena d’òperes, com Resurrezione 1904, de tendèn cia verista, La leggenda di Sakuntala 1921, d’influència impressionista, i Cyrano de Bergerac 1936 Acabà la Turandot 1925 de Puccini També escriví música simfònica, com la Simfonia en mi 1912, ballets, música de cambra, obres vocals cant i piano i algunes peces de piano