Resultats de la cerca
Es mostren 3026 resultats
Geoffrey J. Walker
Literatura catalana
Hispanista i catalanista anglès.
Estudià al Fitz-william College de la Universitat de Cambridge, on es doctorà l’any 1962 i en fou professor 1962-97 i catedràtic emèrit Especialista en història econòmica de l’Imperi espanyol, Política española y comercio colonial, 1700-1789 1979, entre els seus treballs de catalanística cal esmentar la història de The Anglo-Catalan Society 1954-1993 1993 o la introducció a Catalan Nationalism Past and Present 1996, d’A Balcells President de l’Anglo-Catalan Society 1989-92, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi 1988 i l’orde d’Isabel la Catòlica 1988
Constantí IV
Història
Emperador bizantí (668-685).
Fill de Constant II Hagué de compartir el govern amb els seus germans Tiberi i Heracli fins que aconseguí d’eliminar-los Durant cinc anys 673-677 resistí els intents dels àrabs de penetrar a Constantinoble, i sembla que una de les raons del seu èxit fou la utilització per primera vegada del foc grec Aconseguí que els serbis i els croats reconeguessin la sobirania de l’Imperi i es convertissin al cristianisme La campanya contra els búlgars 679, que havien traspassat la frontera del Danubi, no tingué èxit Convocà el tercer concili de Constantinoble, sisè ecumènic 680-681, que condemnà el…
Cai Messi Quint Trajà Deci
Història
Emperador romà (249-251).
Les seves campanyes militars a Mèssia i Pannònia li valgueren un dels prenoms i l’elecció a emperador per l’exèrcit, un cop vençut el seu predecessor i contrincant Felip l’Àrab L’han fet cèlebre els seus decrets de persecució contra els cristians — que creia un dels obstacles més grossos per a la restauració de l’Imperi — , entre els quals aconseguí de fer molts apòstates La seva actuació com a organitzador fou important, bé que breu També fomentà les construccions monumentals, com les termes de l’Aventí, a Roma Morí lluitant contra els gots i els carps a la frontera de Mèssia
John Shirley-Quirk
Música
Baix baríton anglès.
Estudià cant amb R Henderson i debutà el 1962 amb Pelléas et Mélisande al Festival de Glyndebourne Vinculat a l’English Opera Group 1964-76, estrenà diverses òperes, especialment de B Britten, i el 1973 interpretà els set papers per a baríton de Mort a Venècia d’aquest compositor anglès, obra amb la qual debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York Vinculat després a l’Òpera Escocesa, hi interpretà òperes de WA Mozart, PI Čajkovskij i C Debussy, entre d’altres El 1975 fou investit cavaller de l’Imperi Britànic, i el 1982 fou nomenat director artístic associat del Festival d’Aldeburg
Lisímac
Història
Militar
General macedoni.
Combaté a l’Àsia amb Alexandre, i, mort aquest, rebé el govern de Tràcia 321 aC Lluità, amb els altres diàdocs, contra Antígon Monóftalmos, el qual derrotà a Ipsos l’any 301 aC Entretant, s’havia proclamat rei de Tràcia 306-305 aC i havia fundat una nova capital, Lisimàquia Lluità, per ampliar els seus dominis, contra Demetri Poliorcetes, amb l’ajut de Pirros, Seleuc i Ptolemeu, i aconseguí, per les seves qualitats de bon ordenador, estrateg i polític, el poder d’un imperi vastíssim Amargat, però, per les intrigues familiars, s’enfrontà amb Seleuc i morí derrotat
Sapor I
Història
Rei sassànida de Pèrsia (241-272 dC).
Fill d’Ardašīr, fundador de la dinastia sassànida , lluità diverses vegades contra Roma i capturà l’emperador Valerià 260, que tingué presoner fins a la mort També combaté contra Síria i Armènia, territoris que hagué de cedir posteriorment Probablement fou ell —i no el seu pare— qui conquerí i destruí la ciutat de Hatra, a Mesopotàmia, capital d’un petit regne entre Pèrsia i l’imperi Romà També li ha estat atribuïda la fundació de Gondēšāpūr , ciutat famosa pel conreu de la ciència mèdica i la filosofia hellenísticooriental Afavorí la traducció d’obres gregues i índies
Pere de Queralt i de Castellnou
Història
Senyor de la baronia de Queralt (Pere V de Queralt).
Fill de Pere IV de Queralt i d’Anglesola, succeí el seu germà Guillem II i es casà amb Alamanda de Rocabertí i de Serrallonga El 1339 acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó de qui era conseller a Perpinyà i Avinyó i el 1344 a la segona campanya del Rosselló, on aconseguí la capitulació d’Elna Nomenat procurador reial del Rosselló, hi continuà la lluita amb èxit El 1348 acompanyà el rei a València Pels seus serveis obtingué el mer i mixt imperi de Ceret Fou succeït pel seu fill Dalmau de Queralt i de Rocabertí
hun
Història
Poble nòmada, probablement de raça mongòlica, estès en diverses tribus (heftalites, kidarites, etc), que envaí el SE d’Europa vers el 370.
Després de derrrotar els alans, els ostrogots i els visigots, els huns arribaren al Danubi, frontera de l’imperi Romà 376 Des d’aquesta data fins al 431, dividits en hordes, practicaren la doble política de combatre els romans i de servir-los com a mercenaris Unificats els diferents grups per Ruas el 432, gaudiren del període de màxima expansió durant el regnat d'Àtila 434-453 En morir aquest, el regne fou dividit entre els seus fills, i minvà considerablement la seva força temible A la darreria del segle V, els huns, com a poble, desaparegueren gairebé per complet de la història
mar Adriàtica

Mar Adriàtica. Hvar, a la costa croata
© Fototeca.cat-Corel
Mar
Mar annexa a la Mediterrània, entre la península Itàlica i la península Balcànica, i del golf de Venècia al canal d’Òtranto, seguint una direcció general NW-SE.
La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els 1 645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1 200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE,…
sàtrapa
Història
Governador d’una província de l’imperi Persa antic, dotat d’amplis poders polítics, administratius i militars.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina